La didàctica de la geografia des de la perspectiva constructivista

Resumen

La didàctica de la geografia té un vessant teòric i un vessant pràctic. A nivell teòric la didàctica ha dubtat entre les propostes humanistes i les formulacions conductistes, però a nivell pràctic les dues escoles han aportat respostes valuoses, encara que parcials, als problemes de l'ensenyament i de l'aprenentatge, de manera que moltes escoles adoptaven postures pluralistes i flexibles que presentaven contradiccions teòriques evidents. Avui aquesta problemàtica ha perdut vigència perquè les teories constructivismes de l'aprenentatge han integrat en un mateix esquema explicatiu les dues escoles en competència. L'article analitza les bases teòriques d'aquesta nova síntesi per demostrar que el coneixement és alhora un constructe personal i un constructe social. La reestructuració que el constructivisme ha representat en el camp de la didàctica es concreta en aquest article en quatre moments o fases: l'exploració dels conceptes previs dels alumnes sobre l'espai i el territori, el procés d'introducció de nous conceptes o de modificació dels anteriors i l'aplicació dels aprenentatges a la solució de problemes en contextos proporcionats. Finalment es reconeixen els límits de la teoria constructivista, però s'argumenta que els seus supòsits permeten considerar una quarta fase que implicaria el desenvolupament d'una consciencia critica i d'una actitud de responsabilitat social.