Les transformacions urbanes i les polítiques del transport urbà. Els casos de París i Milà

Resumen

Aquest article fa una reflexió sobre la transformació de la ciutat moderna des de la perspectiva de la mobilitat obligada dels ciutadans i de les polítiques del transport urbà que l'ordenen. L'anàlisi s'inicia en el moment de la primera gran transformació urbana ocasionada per la Revolució Industrial, quan s'incorpora el desplaçament obligat de les persones a la ciutat com quelcom inherent al nou sistema econòmic. També s'estudia la necessitat i voluntat d'ordenar aquest desplaçament a través de la formulació d'una política urbana del transport basada en l'adequació dels mitjans de transport mecànic a la ciutat. Aquesta adequació significa, també, la formulació explícita del model d'espai urbà que es vol aconseguir: primer, dins la ciutat nuclear; després, al llarg de l'espai metropolità, i, finalment, en la regió urbana. Tot plegat se centra en dues ciutats concretes, les quals aporten la pròpia dinàmica i la pròpia història: París i Milà. Són ciutats pròximes i alhora ben diferenciades, tant per l'escala com pel context socio-econòmic, que ens permeten de fer una reflexió en paral·lel que possibilita parlar d'una evolució similar, però d'un resultat dissemblant.