Mujeres, trayectorias de vida y nuevas ruralidades
Resumen
En el marco de un cierto retorno al campo por parte de algunos colectivos y en determinados territorios, mujeres formadas se instalan en el medio rural y desde su posición contribuyen a construir la ruralidad actual. Este es un fenómeno nuevo en diversas áreas rurales de España y Europa que frena la tendencia de un proceso sostenido de despoblamiento rural selectivo en cuanto a la edad y al género que ha afectado negativamente a las mujeres jóvenes. Este artículo pretende dar a conocer la trayectoria de vida de algunas mujeres de Cataluña y Galicia que han decidido vivir en entornos rurales y que residen en el mismo municipio, comarca o provincia donde nacieron. Nos interesa saber qué las ha llevado a vivir en el medio rural y si esta permanencia o vuelta al lugar de origen se relaciona con motivos familiares, laborales o socioambientales que puedan ilustrar la tendencia de las nuevas ruralidades. De forma expresa, relacionamos la trayectoria de movilidad residencial de las mujeres con su nivel de estudios y la ocupación laboral. El estudio constata que los aspectos socioambientales y emocionales son importantes en el retorno y corrobora que, con igualdad de formación académica, hay diferencias de oportunidades según el grado de ruralidad.Palabras clave
mujeres, ruralidad, movilidad residencial, formación, Cataluña, GaliciaCitas
ALDOMÀ, Ignasi (2009). Atles de la nova ruralitat. Fundació del Món Rural. En línia.
— (2015). Atles de la nova ruralitat. L’actualitat del món rural. Els anys de la gran crisi a la Catalunya rural 2008-2015. Fundació del Món Rural. En línia.
BAYONA, Jordi; GIL, Fernando (2013). «Is foreign immigration the solution to rural depopulation? The case of Catalonia (1996-2009)». Sociologia Ruralis, 53 (1), 26-50.
BAYLINA, Mireia; GARCIA RAMON, Maria Dolors; PORTO, Ana María; SALAMAÑA, Isabel; VILLARINO, Montserrat (2016). «Women assess rurality. A tailored rural idyll». A: Karin WIEST (ed.). Women and migration in rural Europe. Labour markets, representations and policies. Basingstoke: Palgrave Macmillan, 25-43.
CAMARERO, L. (coord.) (2009). La población rural de España. De los desequilibrios a la sostenibilidad. Barcelona: Fundació la Caixa. Estudis Socials 27. En línia.
FADEMUR (2009). Mujeres rurales en España. Anuario de la Fundación de Estudios Rurales. Unión de Pequeños Agricultores y Ganaderos, 61-77.
GARCÍA, B. (2011). Ruralidad emergente, posibilidades y retos. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino.
GARCÍA, A.; SÁNCHEZ, D. (2005). La población rural en Catalunya: entre el declive y la revitalización. Cuadernos Geográficos, 36, 387-407.
FORSBERG, G.; STENBACKA, S. (2013). «Mapping gendered ruralities». European Countryside, 1, 1-20.
GARCIA RAMON, M. D.; BAYLINA, M. (eds.) (2000). El nuevo papel de las mujeres en el desarrollo rural. Vilassar de Mar: Oikos-Tau.
GOVERDE, H.; HAAN, H. de; BAYLINA, M. (eds.) (2004). Power and gender in European Rural Development. Aldershot: Ashgate.
GUIRADO, C. (2011). Tornant a la muntanya. Migració, ruralitat i canvi social al pirineu català: el cas del Pallars Sobirà. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia. Tesi doctoral. En línia.
HALFACREE, K. (2006). «Rural space: constructing a three-fold architecture». A: P. CLOKE, T. MARSDEN i P. MOONEY (eds.). Handbook of rural studies. Londres: Sage, 63-90.
— (2007). «Still surprises in store: Revisiting the ordinary in rural geography». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 50, 87-103.
HOGGART, K.; PANIAGUA, A. (2002). «The restructuring of rural Spain?». Journal of Rural Studies, 17, 63-80.
LITTLE, J. (2001). Gender and rural geography. Identity, sexuality and power in the countryside. Harlow: Prentice Hall.
MARÍN, F. (2012). «Identitat, territori i mobilitat: apunts per a una antropologia de la immigració». Revista de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport. Aloma 30 (2), 13-22. En línia.
MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO (2011). Diagnóstico de la igualdad de género en el medio rural. Madrid.
MARTÍNEZ ILLA, S. (1987). «Utopia, espai i migracions utòpiques. El “retorn al camp”». Documents d’Anàlisis Geografica, 11, 61-69.
MORÉN, R.; SOLANA, M. (2006). «La immigració en àrees rurals i petites ciutats d’Espanya. Un estat de la qüestió». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 47, 141-155.
NOGUÉ, J. (1988). «El fenómeno neorural». Agricultura y Sociedad, 47, 145-175.
— (2016). «El reencuentro con el lugar: nuevas ruralidades, nuevos paisajes y cambio de paradigma». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 62 (3), 489-502.
SABATÉ, A. (1992). «La participación de las mujeres en la dinámica social de zonas rurales desfavorecidas». Desarrollo local y medio ambiente en zonas desfavorecidas. Madrid: Ministerio de Obras Públicas y Transportes, 123-138.
SAMPEDRO, R. (2009). «Escuchando la voz de las mujeres». Agricultura familiar en España 2009. Anuario de la Fundación de Estudios Rurales. Madrid: Unión de Pequeños Agricultores y Ganaderos, 92-102.
PALLARÈS BARBERÀ, M.; TULLA PUJOL, A. F.; PALLARÈS BLANCH, M. (2003). «Capital social i treball de les dones als Pirineus. El cas de l’Alt Urgell». BarcelonA: Institut Català de la Dona. Generalitat de Catalunya.
PALLARÈS-BLANCH, M. (2014). Estratègies de desenvolupament local rural, gènere i procesos innovadors en la nova ruralitat: l’aportació de les dones al desenvolupament, la innovació i la governança territorial a l’Alt Pirineu i Aran (Catalunya). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia. Tesi doctoral.
SÁNCHEZ PARDO, J. C. (2013). «Bases para el análisis geohistórico del poblamiento rural tradicional en Galicia». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 62, 75-99.
SOLANA, M. (2000). Treball, mobilitat i assentament de la població. Un cas comarcal: el Baix Empordà. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia. Tesi doctoral.
SOLÉ FIGUERAS, A. (2014). Estrangers a la muntanya. El procés migratori i el procés d’assentament de la població estrangera a l’Alt Pirineu i Aran (2000-2012). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia. Tesi doctoral.
URRY, J. (2004). «The “System” of Automobility». Theory, Culture and Society, 21 (4-5), 25-39.
WOODS, M. (2007). «Engaging the global countryside: globalization, hybridity and the reconstitution of rural place». Progress in Human Geography, 31, 485-507.
— (2011). Rural. Londres: Routledge.
WIEST, K. (ed.) (2016). Women and migration in rural Europe. Labour markets, representations and policies. Basingstoke: Palgrave Macmillan.
Publicado
Cómo citar
Descargas
Derechos de autor 2016 Isabel Salamaña, Mireia Baylina, M. Dolors Garcia Ramon, Ana María Porto, Montserrat Villarino

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0.