La problemàtica de l’habitatge de la immigració andalusa a Olot durant el franquisme (1940-1975)

Xavier Casademont Falguera; Jordi Feu Gelis

doi:10.5565/rev/dag.316

La problemática de la vivienda de la inmigración andaluza en Olot durante el franquismo (1940-1975)

Autores/as

Xavier Casademont Falguera Universitat de Girona https://orcid.org/0000-0002-3821-4245
Jordi Feu Gelis Universitat de Girona https://orcid.org/0000-0003-1395-2409

PDF (CA)

Resumen

En este artículo, se analiza la problemática de la vivienda entre los inmigrantes andaluces que se asentaron en el municipio de Olot (Girona) durante el franquismo. Si bien es cierto que las cifras de dicha inmigración en Olot no fueron tan altas como las del conjunto del Área Metropolitana de Barcelona, los andaluces representaban, en 1975, más de un 10% de la población, lo que les convertía en el colectivo más numeroso de la inmigración interior en Olot.

En cuanto a la vivienda, esta investigación constata las dificultades de buena parte de los inmigrantes andaluces, especialmente los que iniciaron la cadena migratoria durante la posguerra. Aunque la realidad urbanística y demográfica de Olot difería de otros entornos urbanos, las autoridades franquistas locales se inhibieron ante las necesidades residenciales de los andaluces, por lo que estos recurrieron a distintas estrategias de supervivencia, desde el barraquismo hasta la autoconstrucción, debido al déficit crónico de viviendas, cuyo número era incapaz de crecer al mismo ritmo que la población.

Palabras clave

inmigración interior, franquismo, andaluces, vivienda, urbanismo

Citas

AADD (2010). Emigrantes/immigrants. Torredonjimeno: Ayuntamiento de Torredonjimeno / Vic: Ajuntament de Vic.

ARANGO, Joaquín (2007). «Les primeres migracions del segle XX a Catalunya». A: Nadala 2007: Immigració. Les onades immigratòries en la Catalunya contemporània. Barcelona: Fundació Lluís Carulla, 19-33.

BETRÁN, Ramón (2002). «De aquellos barros, estos lodos: La política de vivienda en la España franquista y postfranquista». Acciones e Investigaciones Sociales, 16, 25-67.

BLANCO, Cristina (2000). Las migraciones contemporáneas. Madrid: Alianza.

BOJ, Imma i AROCA, Jaume V. (2009). «La repressió de la immigració: Les contradiccions del franquisme». A: MARÍN, Martí (dir.). Memòries del viatge (1940-1975). Sant Adrià del Besòs: MHIC. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, 71-86.

BORDETAS, Ivan (2009). «Habitatge i assentaments, de la postguerra a l’estabilització». A: MARÍN, Martí (dir.). Memòries del viatge (1940-1975). Sant Adrià del Besòs: MHIC. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, 51-70.

CABRÉ, Anna (1999). El sistema català de reproducció. Barcelona: Proa.

CABRÉ, Anna i PUJADAS, Isabel (1987). Estudi demogràfic de la comarca de la Garrotxa. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

— (1989). «La població: immigració i explosió demogràfica». A: Història económica de la Catalunya Contemporània. Volum 5. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

CAPEL, Horacio (1967). «Los estudios acerca de las migraciones interiores en España». Revista de Geografia, 1 (1), 77-101.

CARDELÚS, Jordi, PASCUAL DE SANS, Àngels i SOLANA, Miguel (2003). «Opcions individuals i pautes col·lectives: Mobilitat i poblament a Espanya a la segona meitat del segle XX». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 42, 37-70.

CASAS, Pere i CROSAS, Carles (2007). Nouvinguts a la ciutat: La construcció urbana de Manlleu, 1900-2005. Vic: Eumo.

CASTAÑER, Margarida i GUTIÉRREZ, Obdulia (2008). «Les etapes de l’evolució demogràfica, 1900-2001». A: GUTIÉRREZ, Jesús M. (coord.). Història de la Garrotxa. Girona: Diputació de Girona, 839-852.

CASTAÑER, Margarida i GUTIÉRREZ, Obdulia (coords.) (1994). El medi geogràfic. Olot: Ajuntament d’Olot i Diputació de Girona.

CASTLES, Stephen i MILLER, Mark J. (2004). La era de la migración: Movimientos internacionales de población en el mundo moderno. Mèxic: Miguel Ángel Porrúa.

CLAVIJO, Julio (2008). «La dictadura franquista». A: GUTIÉRREZ, Jesús M. (coord). Història de la Garrotxa. Girona: Diputació de Girona, 731-774.

ESCARPANTER, Anna i LLIMONA, Pau (2013). El grup de cases de Sant Pere Màrtir i la seva integració amb la ciutat d’Olot. Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot. Manuscrit no publicat.

FERRER I GIRONÈS, Francesc (1991). Una acció per l’habitatge: Els primers 30 anys del Patronat Santa Creu de la Selva. Girona: Patronat Benèfic Santa Creu de la Selva.

GARCÍA BARBANCHO, Alfonso (1967). Las migraciones interiores españolas: Estudio cuantitativo desde 1900. Madrid: Escuela Nacional de Administración Pública.

— (1983). «Cambio en las migraciones interiores con especial referencia a Andalucía». Boletín Económico de Andalucía, 1, 35-39. Secretaría General de Economía.

GRABOLOSA, Ramon (1969). Olot: els homes i la ciutat. Barcelona: Selecta. Institut d’Estudis Socials de la Garrotxa (2004). Olot 17800: Els nous olotins. Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa.

LARA, Manuel i MARUNY, Lluís (2010). De Cuevas Bajas a la Bisbal d’Empordà: 1940-1980. La Bisbal d’Empordà: Ajuntament de la Bisbal d’Empordà.

LÓPEZ, Antonio i RECAÑO, Joaquín (2015). «Barris i immigració espanyola a la ciutat de Barcelona durant el segle XX». A: DOMINGO, Andreu (ed.). Recerca i immigració VII: Migracions dels segles XX i XXI: una mirada candeliana [en línia], 65-93. http://benestar.gencat.cat/web/.content/01departament/08publicacions/coleccions/ciutadania_i_immigracio/12recercaimmigracio7/recerca_immigracio_VII.pdf

LLORDÉN, Moisés (2003). «La política de vivienda del régimen franquista: Nacimiento y despegue de los grandes constructores y promotores inmobiliarios en España, 1939-1960». A: SÁNCHEZ RECIO, Glicerio y TASCÓN FERNÁNDEZ, Julio (eds.). Los empresarios de Franco: Política y economia en España, 1936-1957. Barcelona: Crítica, 145-169.

MARÍN, Martí (2004a). D’immigrants a ciutadans: La immigració a Catalunya del franquisme a la recuperació de la democràcia. Sant Adrià de Besòs: Museu d’Història de la Immigració a Catalunya.

— (2004b). «Orígens de l’emigració de postguerra a Sabadell, 1939-1960». Arraona: Revista d’Història, 28, 24-35.

— (2006). «Franquismo e inmigración interior: El caso de Sabadell (1939-1960)». Historia Social, 56, 131-152.

— (2009). «Fluxos, stoks, periodicitat i origen». A: MARÍN, Martí (dir.). Memòries del viatge (1940-1975). Sant Adrià de Besòs: MHIC. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, 13-32.

— (2010). «Una tradición forjada en la historia». Andalucía en la Historia, 28, 12-17.

MASJUAN, Eduard (2015). «Abocats a viure a la llera del riu. El problema de l’infrahabitatge a Sabadell, 1939-1970: De l’habitatge protegit al negoci immobiliari». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 61 (1), 135-158. http://dx.doi.org/10.5565/rev/dag.117

MASSEY, Douglas et al. (1993). «Theories of International Migration: A Review and Appraisal». Population and Development Review, 19, 431-466. http://dx.doi.org/10.2307/2938462

MÓDENES, Juan Antonio (2015). «L’habitatge: El context residencial dels nous catalans». A: DOMINGO, Andreu (ed.). Recerca i immigració VII: Migracions dels segles XX i XXI: una mirada candeliana [en línia], 123-144. http://benestar.gencat.cat/web/.content/01departament/08publicacions/coleccions/ciutadania_i_immigracio/12recercaimmigracio7/recerca_immigracio_VII.pdf

NAREDO, José Manuel (2010). «El modelo inmobiliario español y sus consecuencias». Boletín CF+S [en línia], 44, 13-27. http://habitat.aq.upm.es/boletin/n44/ajnar.html

ORTEGA, Enrique i SOLANA, Miguel (2015). «Migracions a Catalunya: Cinc dècades de canvis i continuïtats». A: DOMINGO, Andreu (ed.). Recerca i immigració VII: Migracions dels segles XX i XXI: Una mirada candeliana [en línia], 43-64. http://benestar.gencat.cat/web/.content/01departament/08publicacions/coleccions/ciutadania_i_immigracio/12recercaimmigracio7/recerca_immigracio_VII.pdf

PORTES, Alejandro (2012). Sociología económica de las migraciones internacionales. Barcelona: Anthropos.

PUJADAS, Isabel (2007). «Les migracions dels anys seixanta a Catalunya». A: Nadala 2007: Immigració. Les onades immigratòries en la Catalunya contemporània. Barcelona: Fundació Lluís Carulla, 35-47.

PUIG VALLS, Angelina (1990). De Pedro Martínez a Sabadell: L’emigració, una realitat no exclusivament econòmica: 1920-1975. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Tesi doctoral inèdita.

PUYOL ANTOLÍN, Rafael (1979). Emigración y desigualdades regionales en España. Madrid: Magisterio Español.

RECAÑO, Joaquín (1998). La emigración andaluza, 1900-1992: Cronología, aspectos demográficos, distribución espacial y componentes socioeconómicos de la emigración andaluza en España. Barcelona: Universitat de Barcelona. Tesi doctoral inèdita.

— (1999). «La immigració de la resta d’Espanya al Baix Llobregat: L’onada migratòria dels anys seixanta i setanta». Materials del Baix Llobregat, 5, 37-52.

RECAÑO, Joaquín i SOLANA, Miguel (1998). «Migració residencial entre Catalunya i Espanya». A: GINER, Salvador (ed.). La societat catalana. Barcelona: Institut d’Estadística de Catalunya, 189-199.

RIBAS MATEOS, Natalia (2004). Una invitación a la sociología de las migraciones. Barcelona: Bellaterra.

RUBIÓ, Jordi i PUJIULA, Jordi (2014). El Franquisme. Girona: Diputació de Girona.

SANCHO, Socors i ROS, Carme (1998). «La població de Catalunya en perspectiva històrica». A: GINER, Salvador (ed.). La societat catalana. Barcelona: Institut d’Estadística de Catalunya, 91-116.

TAFUNELL, Xavier (1989). «La construcció: Una gran indústria i un gran negoci». A: NADAL, Jordi; MALUQUER DE MOTES, Jordi; SUDRIÀ, Carles i CABANA, Francesc (eds.). Història econòmica de la Catalunya contemporània, 6. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 211-241.

TATJER, Mercè (2006). La vivienda en Cataluña desde una perspectiva histórica: El siglo XX [en línia]. Ponència presentada a la IX Setmana d’Estudis Urbans: Habitatge i societat, noves demandes, nous instruments. Lleida. http://www.ceut.udl.cat/wp-content/uploads/02c-tatjer.pdf

TATJER, Mercè i LARREA, Cristina (2010). Barraques: La Barcelona informal del segle XX. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura.

VIRÓS, Lluís (2008). «El problema de la vivienda en una ciudad industrial catalana durante el franquismo: Manresa: 1939-1975». A: DOREL-FERRÉ, Gracia (dir.). Vivienda obrera y colonias industriales en la península ibérica. Barcelona: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, 305-312.