La geografía en la Universitat Autònoma de Barcelona: un proyecto de Enric Lluch (II)
Resumen
Se ha cumplido medio siglo de enseñanza de la geografía en la UAB (de 1969 a 2019). En el presente artículo se explican sus primeros veinte años hasta completar el desarrollo de la Ley de reforma universitaria (LRU) en nuestra universidad y se da a conocer cuál era el equipo académico que acompañó a Enric Lluch (1928-2012) en esta experiencia. Se introduce la geografía que recogía los enfoques innovadores que llegaban principalmente de Francia, de los países anglosajones y de Italia, y se muestra la formación docente e investigadora del profesorado, así como el desarrollo de las herramientas científicas que han hecho posible el asentamiento de la geografía en la UAB. Básicamente, se trata de contar la investigación, los contactos internacionales, los laboratorios y la revista Documents d’Anàlisi Geogràfica, entre otros aspectos. En las conclusiones se valora el esfuerzo colectivo que ha hecho posible que este proceso haya continuado con éxito, tanto en Bellaterra como en Girona.Palabras clave
Documents d’Anàlisi Geogràfica, Enric Lluch, geografía en la Universitat Autònoma de Barcelona, innovación docente, investigación científicaCitas
ALBET, Abel (2007). Enric Lluch i Martín: L’obra escrita. Edició a cura d’Abel Albet i Mas. Barcelona: Societat Catalana de Geografia. IEC.
ALEGRE, Pau (1983). Una aplicació del Programa M.A.P. a Catalunya. Barcelona: Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona / Direcció General de Política Territorial. Generalitat de Catalunya.
ALEGRE, Pau (1988). Alternatives d’ordenació territorial: L’enfoc teòric. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB. Tesi doctoral.
ALEGRE, Pau; ASCON, Rosa; ESTALELLA, Helena; GARCIA, Maria D.; GIRALT, Emili; GONZALO, M.ª Carmen; LLUCH, Enric; RIERA, Pilar; RIUDOR, Lluís; SOLER, Joan; TERRADES, Montserrat i TULLA, Antoni F. (1981). «Àrees funcionals a la vegueria de Girona: Una primera aproximació». Revista del Col·legi Universitari de Girona, I, 251-287.
ALEGRE, Pau; ESTALELLA, Helena; RIUDOR, Lluís i TULLA, Antoni F. (1983). «Geografía y renovación pedagògica: Enseñanza, demanda social y producción científica en geografía». Cuadernos de Pedagogía, 45, 4-7.
ALEGRE, Pau i TULLA, Antoni F. (1986). «Métodos de cuantificación aplicados a la planificación territorial». A: Métodos cuantitativos en geografia: Enseñanza, investigación y planeamiento. Madrid: Grupo de Métodos Cuantitativos, AGE, 240-268.
BAILLY, Antoine i POLESE, Mario (1977). «Processus urbans et modèles spatiaux: Écologie factorielle comparée Edmonton Québec». Le Géographe Canadien, XXI(1). https://doi.org/10.1111/j.1541-0064.1977.tb00986.x
BEAVON, Keith S.O. (1977). Central Place Theory: A reinterpretation. Londres: Longman. Versió castellana: Geografía de las actividades terciarias: Una reinterpretación de la teoría de los lugares centrales. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1981.
BEGUIN, Hubert (1979). Méthodes d’Analyse Géographique Quantitative. París: LITEC.
BENEJAM I ARGUIMBAU, Pilar (2014). «Enric Lluch, el mestre». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 60 (2), 219-233. https://doi.org/10.5565/rev/dag.197
BERRY, Brian J.L. (1967). Geography of retailing and market centers. Englewood Cliffs, N.J., USA: Prentice Hall. Versió castellana: Geografía de los centros de mercado y distribución al por menor. Barcelona: Vicens Vives, 1971.
BERTRAND, Georges i BERTRAND, Claude (2002). Une Géographie Traversière: L’environnement à Travers Territoires et Temporalités. París: Arguments.
BRET, Bernard; FOUCHER, Michel; GIBLIN, Béatrice; LACOSTE, Yves i GHIRARDI, Raymond (1977). Géographie Générale, physique et humaine. París: Fernand Nathan. Versió castellana: Geografía general, física y humana. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1983.
CASTELLS, Manuel (1972). La question urbaine. París: François Maspero. Versió castellana: La cuestión urbana. Madrid: Siglo XXI, 1974. Versió anglesa: The urban question: A Marxist approach. Londres: Edward Arnold, 1977.
CHRISTALLER, Walter (1933). Die zentralen Orte in Süddeutschland. Jena: G. Fischer. Versió anglesa: Central Places in Southern Germany. Englewood Cliffs, NJ: Prentice-Hall, 1966.
ESTALELLA, Helena (1982). La propietat de la terra a les comarques gironines. Girona: Col·legi Universitari de Girona, 1984.
ESTALELLA, Helena i TULLA, Antoni F. (1981). «Organización espacial del mundo rural». A: Geografía de la Sociedad Humana: Una perspectiva planetaria, vol. 2, cap. II. Barcelona: Planeta, 445-505.
ESTALELLA, Helena; TULLA, Antoni F. i TERRADAS, Montserrat (coords.) (1983). Estadística agrària de les comarques gironines, 1981. Girona: Caixa Provincial de Girona.
FERRAS, Robert (1977). Barcelone, croissance d’une métropole. París: Anthropos.
GAMBI, Lucio (1973). Una geografia per la storia. Torí: Einaudi.
GANYET, Ramon i TULLA, Antoni F. (coords.) (1993). Mab-6 Alt Pirineu: Urgellet-Baridà. Madrid: Dirección General de Política Ambiental (MOPT).
GARCIA RAMON, Maria Dolors (1989). «Género, espacio y entorno: ¿Hacia una renovación conceptual de la geografia? Una introducción». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 14, 7-13.
GARCIA RAMON, Maria Dolors (2013). «Enric Lluch i Martín (1928-2012), In memoriam: Una mirada des del Departament de Geografia i Documents d’Anàlisi Geogràfica». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 59 (2), 201-206. https://doi.org/10.5565/rev/dag.98
GROUPE CHADULE (1974). Initiation aux méthodes statistiques en géographie. París: Masson. Versió castellana: Iniciación a los métodos estadísticos en geografia. Barcelona: Ariel, 1980.
HADJIMICHALIS, Costis (2017). «Encounters with Ray Hudson: A very personal note». European Urban and Regional Studies, 24 (2), 126-128. https://doi.org/10.1177/0969776416689219
HÄGERSTRAND, Thorsten (1965). «A Monte Carlo approach to diffusion». Archives Européennes de Sociologie, 6, 43-47. https://doi.org/10.1017/S0003975600001132
HAGGETT, Peter (1965). Locational Analysis in Human Geography. Londres: Edward Arnold. Versió castellana: Análisis locacional en la geografía humana. Barcelona: Gustavo Gili, 1975.
HARVEY, David (1973). Spatial Justice and the City. Londres: Edward Arnold. Versió castellana: Urbanismo y desigualdad social. Madrid: Siglo XXI, 1977.
KAYSER, Bernard (1972). «Les petites villes françaises». Revue de géographie alpine, 60 (2), 269-284. https://doi.org/10.3406/rga.1972.1266
KAYSER, Bernard (1990). La renaissance rurale: Sociologie des campagnes du monde occidentale. París: Armand Colin.
KAYSER, Bernard i SCHEKTMAN-LABRY, Geneviève (1982). «Le troisième couronne périurbaine: Une tentative d’identification». Revue Géographique des Pyrénées et du sud-ouest, 53 (1), 27-34. https://doi.org/10.3406/rgpso.1982.3673
LLUCH, Enric (2000). «L’ensenyament universitari no pot deslligar-se de la recerca». L’Autònoma: Publicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, 141, 12.
LLUCH, Enric (dir.) (1982-1984). Geografía de la Sociedad Humana. 8 vol. Barcelona: Planeta.
LLUCH, Enric; GIRAL, Eugeni; REXACH, Maria Rosa; RIERA, Pilar i TORRAS, Jaume (1968). «Evolució de les àrees de trànsit dels autobusos de línia a Catalunya, 1934-1964». Banca Catalana: Publicación de Información Económica, 8, 16-28.
LLUCH MARTÍN, Enric; RIERA FIGUERAS, Pilar; GIRAL QUINTANA, Eugeni i SOLER RIBER, Joan (1975). «Estructura Funcional del Territorio: Un anàlisis empírico». A: Economía Regional en España: 1ª Reunión General de Servicios de Estudios Econòmicos, I, 328-337. Madrid: Editorial Moneda y Crédito.
LLUCH, Enric i NEL·LO, Oriol (a cura de) (1983). La gènesi de la divisió territorial de Catalunya: Edició de documents de l’arxiu de la Ponència (1931-1936). Barcelona: Diputació de Barcelona.
LLUCH, Enric i NEL·LO, Oriol (1984). El debat de la divisió territorial de Catalunya (1939-1983): Edició d’estudi, propostes i documents. Barcelona: Diputació de Barcelona.
LLUCH, Enric i NEL·LO, Oriol (1985). «Codicil sobre el debat de la Divisió Territorial de Catalunya (1984-1985)». Arrel, 11, 25-35.
LLUCH, Enric; SERRA RAMONEDA, Antoni i TULLA, Antoni F. (coords.) (1986). El transport públic en la futura vertebració del territori metropolità de Barcelona. 3 vol. Barcelona: Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona i Ferrocarril Metropolità de Barcelona.
MIRÓ, Manuel de i TULLA, Antoni F. (1986). «L’impacte del Túnel i Autovia de Vallvidrera al territori: Un exemple de geografia aplicada». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 8-9, 39-70.
NEL·LO, Oriol (2013). Quatre lliçons d’Enric Lluch. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans (4 de juny de 2013).
OKYAY, Tarik; YAZAR, V. i ALTABAN, Ö. (1975). «Housing and environmental standards as a product of the free market mechanism. An exemple: Ankara». M.E.T.U. Journal of the Faculty of Architecture, 1 (2), 271-294.
REMICA (1974a). «Les grands établissements industrials dans le Midi de la France et de la Catalogne». Serie Remica, 5. Tolosa.
REMICA (1974b). «Sistemas espaciales y estructuras regionales». Revista de Geografía, VIII, 1-2, 5-17.
RHIND, David W. (1991). «Geographical Information Systems: Principles and Applications». A: MAGUIRE, D.J.; GOODCHILD, M.F. i RHIND, D.W. The Geoinformation Group (the Big GIS Book). Harlow: Longman / Nova York: John Wiley & Sons Inc.
RHIND, David W. i HUDSON, Ray (1980). Land Use. Londres: Methuen.
RIERA FIGUERAS, Pilar (1983). La nova divisió territorial de Catalunya. Bellaterra: Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona.
RIERA FIGUERAS, Pilar (1988). Les àrees funcionals de Catalunya. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB. Tesi doctoral.
RIQUER, Borja de i MOLINERO, Carme (dirs.) (2018). L’audàcia del coneixement: 50 anys UAB. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
SABÍ, Joan (1994). «La géographie et l’environnement: La géographie physique en question. Journée de bilan et de prospective». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 25, 193-201.
TULLA, Antoni F. (1977). «Les deux Cerdagnes: Exemple de transformations économiques asymétriques de part et d’autre de la frontière des Pyrenées». Revue Géographique des Pirénées et du Sud-Ouest, 48 (4), 404-424. https://doi.org/10.3406/rgpso.1977.3524
TULLA, Antoni F. (1986). «L’Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 8-9, 3-16.
Publicado
Cómo citar
Descargas
Derechos de autor 2020 Antoni F. Tulla Pujol; Maria Dolors Garcia Ramon; Helena Estalella Boadella

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0.