La formulació de bones preguntes en didàctica de la geografia

Autors/ores

Resum

El coneixement avança a mesura que es formulen noves i bones preguntes. El present text pretén evidenciar la importància de les preguntes en l’avenç tant epistemològic com didàctic de l’ensenyament de la geografia. Així, l’article té un doble objectiu: d’una banda, es reflexiona sobre la disciplina geogràfica escolar i es fa una proposta de les grans qüestions geogràfiques de l’actualitat. D’altra banda, es considera que plantejar bons interrogants constitueix una estratègia de gran valor didàctic, atès que facilita una comprensió més bona dels fenòmens i, a més a més, crea consciència. En aquest aspecte, l’article pretén ajudar a formular bones preguntes geogràfiques, tant per part del professorat com de l’alumnat, i també es fa una proposta de diferenciació de les tipologies de qüestionaments segons el nivell de demanda intel·lectual i cognitiva.

Paraules clau

ensenyament de la geografia, grans qüestions geogràfiques, bones preguntes, tipus de preguntes

Referències

ACTA-GEOSPACE (2013). Developing questions [en línea]. http://www.geogspace.edu.au/verve/_resources/3.8.2_2_dev_questions.pdf

ANDERSON, L. y KRATHWOHL, D. (eds.) (2001). A taxonomy for learning, teaching, and assessing: A revision of Bloom’s taxonomy of educational objectives—Complete edition. Nueva York: Addison Wesley Longman.

BLOOM, B.S. (1956). Taxonomy of Educational Objectives: The classification of educational goals. Handbook I. Cognitive domain. Nueva York: Longman.

BUTLER, J. (2015). Thinking, Inquiring and Literacy Skills in Geography [en línea]. Taller realizado en el AGTA Conference. http://www.agta.asn.au/conf2015/presentations/Butler_J.pdf

CATLING, S.; WILLING, T. y BUTLER, J. (2013). Teaching Primary Geography for Australian Schools. Melbourne: Hawker-Brownlow.

COSTA, A. (2005). Arthur Costa’s levels of questions [en línea]. Springfield Public Schools. .

COSTA, A. y KALLICK, B. (2000). «Using questions to challenge students’ intellect». En: COSTA, A. y KALLICK, B. (eds.). Activating and engaging habits of mind. Alexandria, VA: Association for Supervision and Curriculum Development, 34-45.

— (2008). Learning and leading with habits of mind: 16 characteristics for success. Alexandria, VA: ASCD.

— (2015). «Five strategies for questionning with intention». Educational Leadership, 73 (1), 66-69.

COTTON, K. (1988). Classroom Questioning. North West Regional Educational Laboratory.

CUTTER, S.L.; GOLLEDGE, R. y GRAF, W. (2002). «The Big Questions in Geography». The Professional Geographer, 54 (3), 305-317. https://doi.org/10.1111/0033-0124.00332

DFES (DEPARTMENT FOR EDUCATION AND SKILLS) (2004). Pedagogy and Practice: Teaching and Learning in Secondary Schools. Unit 7: Questioning. Norwick, UK: DfES Publications.

GALLAGHER, J. y ASCHNER, M.J. (1963). «A preliminary report on analysis of classroom interaction». Merrill-Palmer Quarterly of Behaviour and Development, 9, 183-194.

GERSMEHL, P. (2008). Teaching Geography. 2.ª ed. Nueva York: Guilford.

GRAESSER, A.C. y PERSON, N.K. (1994). «Question asking during tutoring». American Educational Research Journal [en línea], 31, 104-137. https://doi.org/10.3102/00028312031001104

GRANADOS SANCHEZ, J. (2010). L’educació per la sostenibilitat a l’ensenyament de la geografia: Un estudi de cas. Universitat Autònoma de Barcelona. Tesis doctoral.

— (2017). «The level of thinking and questionning of learning activities in Spanish geography textbooks». Comunicación presentada en la Eurogeo: Conference 2017 Amsterdam.

GRANADOS SÁNCHEZ, J. y COLLAZO, L. (en prensa). «La comprensión y distinción de enfoques interdisciplinarios a partir de la formulación de preguntas en educación ambiental para la sostenibilidad». Enseñanza de las Ciencias.

HUCKLE, J. (2002). «Reconstructing nature: Towards a geographycal education for sustainable development». Geography, 87 (1), 64-72.

IGU-CGE (INTERNATIONAL GEOGRAPHICAL UNION-COMMISSION ON GEOGRAPHICAL EDUCATION) (2016). The International Charter on Geographical Education [en línea]. http://www.igu-cge.org/Charters-pdf/2016/IGU_2016_def.pdf

IRVINE, J. (2017). «A comparison of revised Bloom and Marzano’s New Taxonomy of Learning». Research in Higher Education Journal [en línea], 33. http://www.aabri.com/manuscripts/172608.pdf

KING, S. (1999). «Using questions to promote learning». Teaching Geography, 23 (3), 69-72.

KIUHARA, S.A.; GRAHAM, S. y HAWKEN, L.S. (2009). «Teaching writing to high school students: A national survey». Journal of Educational Psychology [en línea], 101 (1), 136-160. https://doi.org/10.1037/a0013097

KRATHWOHL, D.R. (2002). «A Revision of Bloom Taxonomy: An overview». Theory into Practice, 41 (4), 212-218.

LOFTHOUSE, R. (2011). «Is this big enough?: Using big geographical questions to develop subject pedagogy». Teaching Geography, 36 (1), 20-21. Geographical Association.

MÁRQUEZ, C. y ROCA, M. (2008). «Plantear preguntas: Un punto de partida para aprender ciencias». Revista Educación y Pedagogía, XVIII (45), 61-71.

MARSDEN, W. (1995). Geography 11-16: Rekindling good practice. Londres: David Fulton.

MARZANO, R. (2001). Designing a new taxonomy of educational objectives. CA, Thousand Oaks: Corwin.

MARZANO, R. y KENDALL, J. (2007). The new taxonomy of educational objectives. 2.ª ed. CA, Thousand Oaks: Corwin.

MOUDE, A. (2009). «Re-centring geography: A school-based perspective on the nature of the discipline». Geographical Research [en línea], 46 (4), 368-379. https://doi.org/10.1111/j.1745-5871.2009.00589.x

REINFRIED, S. y HERTIG, P. (2011). «Geographical Education: How human-environment-society processes work». En: UNESCO-EOLSS JOINT COMMITTEE (eds.). Encyclopedia of Life Support Systems (EOLSS) [en línea]. Oxford, UK: UNESCO, Eolss Publishers. http://www.eolss.net

REINFRIED, S.; SCHLEICHER, Y. y REMPFLER, A. (eds.) (2007). «Geographical Views on Education for Sustainable Development. Proceedings, Lucerne Symposium Switzerland». Geographiedidaktische Forschungen, 42. Nuremberg: Hochschulverband für Geographie und ihre Didaktik.

RETAILLÉ, D. (2000). «Penser le monde». En: LÉVY, J. y LUSSAULT, M. (eds.). Logiques de l’espace et esprit des lieux: Géographies à Cerisy. París: Belin, 273-286.

SMITH, V.G. y SZYMANSKI, A. (2013). «Critical thinking: More than test scores». International Journal of Educational Leadership Preparation, 8 (2), 16-25, NCPEA.

WOOD, P. (2006). «Developing enquiry through questionning». Teaching Geography, 31 (2), 76-78.

Publicades

26-09-2017

Com citar

Granados Sánchez, J. (2017). La formulació de bones preguntes en didàctica de la geografia. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 63(3), 545–559. https://doi.org/10.5565/rev/dag.495

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.