El mapa urbano de Vic (1846-1852). Entre las trabas administrativas y las reclamaciones profesionales
Resumen
La investigación se centra en los esfuerzos por parte del Ayuntamiento de Vic para llevar a cabo el plano geométrico de su núcleo urbano, siguiendo la real orden de 1846 del Gobierno español que muy pocos ayuntamientos cumplieron. Además de levantar el plano, había que dibujar las propuestas de alineaciones de calles, así como la apertura de nuevas vías. En el caso de Vic, se exponen las tensiones surgidas entre profesionales para realizar este tipo de proyectos, ya que, aunque el Ayuntamiento otorgó la realización del mapa al prestigioso arquitecto barcelonés Josep Casademunt, aparece la figura de un agrimensor, Tomàs Sanmartí, rechazado por los arquitectos. En cualquier caso, pasaron seis años y dos exposiciones públicas, llenas de alegaciones, antes de que el mapa fuera aprobado en el año 1852. Es un ejemplo de las dificultades que hubo que afrontar en los inicios de la cartografía urbana municipal en Cataluña y en la España contemporáneas.
Palabras clave
historia de la cartografía urbana, geografía urbana, historia del urbanismo, VicCitas
ALBAREDA, Joaquim (1984). La industrialització a la plana de Vic. Vic: Patronat d’Estudis Ausonencs.
ANGUITA, Ricardo (1995). Ordenanza y policia urbana: Los orígenes de la reglamentación urbanística en España (1750-1900). Granada: Universidad de Granada i Junta de Andalucía.
ANGUITA, Ricardo (1998). «La planimetría urbana como instrumento para la transformación de la Ciudad en el siglo XIX: La incidencia de los planos geométricos de población en España». Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, 169, 563-589.
BASSEGODA, Joan (1990). «El primer arquitecte de l’Acadèmia: Josep Casademunt i Torrents (1804-1868)». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 4-5, 11-19. Recuperat de https://raco.cat/index.php/ButlletiRACBASJ/article/view/219102.
BUSQUÉ I CORBELLA, Josep (1995). «Esculls de l’urbanisme a Igualada a principis del segle XX». Miscellania Aqualatensia, VII, 39-64.
FERRER I PUMARETA, Jordi (2011). El traç del progrés: Els fonaments cartogràfics del procés d’eixample urbà de Vilanova i la Geltrú a la segona meitat del segle XIX. Vilanova i la Geltrú: Institut d’Estudis Penedesencs.
GANAU I CASAS, Joan (1997). Els orígens del pensament conservacionista a l’urbanisme català (1844-1931). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
GISBERT, Meritxell (2014). «La cartografia municipal de Cardona entre 1852 i 1905». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 77, 91-107. https://doi.org/10.2436/20.3002.01.55
GÓMEZ, Anna i FORADADA, Elisenda (2021). «Una barrera física per a molts problemes sanitaris: La clausura del morbo (Vic, Osona, s. XVI-XIX)». Ausa, 187-188, 149-167. https://doi.org/10.34810/ausav30n187id400766
JUNYENT, Eduard (1976). La ciutat de Vic i la seva història. Barcelona: Curial.
LÓPEZ GUALLAR, Marina (2014). «Plànols municipals d’alineació: Barcelona en el context europeu, segles XVIII-XIX». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 77, 109-131. https://doi.org/10.2436/20.3002.01.56
MONTANER, Maria Carme (1994). «El mapa d’Ildefons Cerdà de 1856: El primer mapa de Vic amb corbes de nivell?». Ausa, 16, 132. Recuperat de https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/38379.
MURO, José Ignacio (2014). «Los planos de la plaza y Ciudad de Tortosa, 1845-1886». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 77, 151-179. https://doi.org/10.2436/20.3002.01.58
MURO, José Ignacio et al. (2008). «El plànol geomètric de Vic de Jean-Antoine Laur (1852)». Text que acompanya l’edició facsímil del mapa. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya.
NADAL, Francesc (2014). «La cartografia municipal de Gràcia, 1850-1897». A: GRAU, Ramon i MONTANER, Carme (eds.). Estudis sobre la cartografia de Barcelona, del segle XVIII al XXI: Els mapes d’una ciutat en expansió. Barcelona: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 120-143.
NADAL, Francesc (2017). «Reformismo liberal y cartografia urbana municipal en la España del siglo XIX». A: URTEAGA, Luis i NADAL, Francesc (eds.). Historia de la cartografia urbana en España: Modelos y realizaciones. Madrid: Instituto Geográfico Nacional, 357-385.
NADAL, Francesc i CROS LLUCH, Roger (2019). «Els plànols geomètrics de poblacions a Catalunya (1846-1859)». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 88, 39-72. https://doi.org/10.2436/20.3002.01.181
NADAL, Francesc i MONTANER, Carme (2023). Arquitectes/cartògrafs: Els mapes del Fons de la Llotja (1815-1896). Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya.
NADAL, Francesc i NOBAJAS, Alexandre (2020). «Cartography and Urban Planning: The City Plan of Barcelona by Miquel Garriga i Roca (1856-1862)». Imago Mundi: The International Journal for the History of Cartography, 72 (1), 1-13. https://doi.org/10.1080/03085694.2020.1675303
OLIVERAS, Josep (2008). «Pla geomètric de la Molt Noble i Molt Lleial Ciutat de Manresa». A: ROVIRA I TRIAS, Antoni. Plano geométrico de la muy noble y muy leal Ciudad de Manresa levantado por el arquitecto Antonio Rovira y Trias. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 5-36.
ORTUETA, Elena de (2006). Tarragona: el camí cap a la modernitat: Urbanisme i arquitectura. Barcelona: Lunwerg Editores.
ROCAFIGUERA, Núria (2013). La població de Vic al segle XIX: El padró d’habitants de Vic de 1831 i 1889. Vic: Col·legi Sant Miquel dels Sants.
SOLÀ I SIRVENT, Júlia (2011). Cartografia històrica de Vic. Vic: Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants i Premsa d’Osona.
Publicado
Cómo citar
Descargas
Derechos de autor 2023 Carme Montaner, Francesc Nadal

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0.