The urban map of Vic (1846-1852): Between administrative obstacles and professional claims
Abstract
The research focuses on the efforts of Vic City Council to carry out the geometric plan of the city in accordance with the 1846 royal order of the Spanish government, which very few councils complied with. In addition to drawing up the plan, it was necessary to draw the proposals for street alignments as well as the opening of new roads. In the case of Vic, the tensions that arose between professionals to carry out these types of projects are exposed, since even though the city council awarded the map project to the prestigious Barcelona architect Josep Casademunt, the figure of a land surveyor Tomàs Sanmartí, rejected by the architects, appears. In any case, it took six years and two public exhibitions, full of allegations, for the map to be approved in 1852. It is an example of the difficulties that had to be faced in the initial phases of town planning cartography in contemporary Catalonia and Spain.
Keywords
history of urban cartography, urban geography, history of town planning, VicReferences
ALBAREDA, Joaquim (1984). La industrialització a la plana de Vic. Vic: Patronat d’Estudis Ausonencs.
ANGUITA, Ricardo (1995). Ordenanza y policia urbana: Los orígenes de la reglamentación urbanística en España (1750-1900). Granada: Universidad de Granada i Junta de Andalucía.
ANGUITA, Ricardo (1998). «La planimetría urbana como instrumento para la transformación de la Ciudad en el siglo XIX: La incidencia de los planos geométricos de población en España». Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, 169, 563-589.
BASSEGODA, Joan (1990). «El primer arquitecte de l’Acadèmia: Josep Casademunt i Torrents (1804-1868)». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 4-5, 11-19. Recuperat de https://raco.cat/index.php/ButlletiRACBASJ/article/view/219102.
BUSQUÉ I CORBELLA, Josep (1995). «Esculls de l’urbanisme a Igualada a principis del segle XX». Miscellania Aqualatensia, VII, 39-64.
FERRER I PUMARETA, Jordi (2011). El traç del progrés: Els fonaments cartogràfics del procés d’eixample urbà de Vilanova i la Geltrú a la segona meitat del segle XIX. Vilanova i la Geltrú: Institut d’Estudis Penedesencs.
GANAU I CASAS, Joan (1997). Els orígens del pensament conservacionista a l’urbanisme català (1844-1931). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
GISBERT, Meritxell (2014). «La cartografia municipal de Cardona entre 1852 i 1905». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 77, 91-107. https://doi.org/10.2436/20.3002.01.55
GÓMEZ, Anna i FORADADA, Elisenda (2021). «Una barrera física per a molts problemes sanitaris: La clausura del morbo (Vic, Osona, s. XVI-XIX)». Ausa, 187-188, 149-167. https://doi.org/10.34810/ausav30n187id400766
JUNYENT, Eduard (1976). La ciutat de Vic i la seva història. Barcelona: Curial.
LÓPEZ GUALLAR, Marina (2014). «Plànols municipals d’alineació: Barcelona en el context europeu, segles XVIII-XIX». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 77, 109-131. https://doi.org/10.2436/20.3002.01.56
MONTANER, Maria Carme (1994). «El mapa d’Ildefons Cerdà de 1856: El primer mapa de Vic amb corbes de nivell?». Ausa, 16, 132. Recuperat de https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/38379.
MURO, José Ignacio (2014). «Los planos de la plaza y Ciudad de Tortosa, 1845-1886». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 77, 151-179. https://doi.org/10.2436/20.3002.01.58
MURO, José Ignacio et al. (2008). «El plànol geomètric de Vic de Jean-Antoine Laur (1852)». Text que acompanya l’edició facsímil del mapa. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya.
NADAL, Francesc (2014). «La cartografia municipal de Gràcia, 1850-1897». A: GRAU, Ramon i MONTANER, Carme (eds.). Estudis sobre la cartografia de Barcelona, del segle XVIII al XXI: Els mapes d’una ciutat en expansió. Barcelona: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 120-143.
NADAL, Francesc (2017). «Reformismo liberal y cartografia urbana municipal en la España del siglo XIX». A: URTEAGA, Luis i NADAL, Francesc (eds.). Historia de la cartografia urbana en España: Modelos y realizaciones. Madrid: Instituto Geográfico Nacional, 357-385.
NADAL, Francesc i CROS LLUCH, Roger (2019). «Els plànols geomètrics de poblacions a Catalunya (1846-1859)». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 88, 39-72. https://doi.org/10.2436/20.3002.01.181
NADAL, Francesc i MONTANER, Carme (2023). Arquitectes/cartògrafs: Els mapes del Fons de la Llotja (1815-1896). Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya.
NADAL, Francesc i NOBAJAS, Alexandre (2020). «Cartography and Urban Planning: The City Plan of Barcelona by Miquel Garriga i Roca (1856-1862)». Imago Mundi: The International Journal for the History of Cartography, 72 (1), 1-13. https://doi.org/10.1080/03085694.2020.1675303
OLIVERAS, Josep (2008). «Pla geomètric de la Molt Noble i Molt Lleial Ciutat de Manresa». A: ROVIRA I TRIAS, Antoni. Plano geométrico de la muy noble y muy leal Ciudad de Manresa levantado por el arquitecto Antonio Rovira y Trias. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 5-36.
ORTUETA, Elena de (2006). Tarragona: el camí cap a la modernitat: Urbanisme i arquitectura. Barcelona: Lunwerg Editores.
ROCAFIGUERA, Núria (2013). La població de Vic al segle XIX: El padró d’habitants de Vic de 1831 i 1889. Vic: Col·legi Sant Miquel dels Sants.
SOLÀ I SIRVENT, Júlia (2011). Cartografia històrica de Vic. Vic: Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants i Premsa d’Osona.
Published
How to Cite
Downloads
Copyright (c) 2023 Carme Montaner, Francesc Nadal
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial 4.0 International License.
