Els coneixements tècnics dels pagesos: el seu paper en l'elaboració d'una teoria sobre el desenvolupament tecnològic de l'agricultura andina

Resum

En resposta a les limitacions de les estratègies de desenvolupament que tenien l'enfocament a transferir tecnologies agrícoles modernes a la pagesia del Tercer Món, les institucions de desenvolupament han mostrat durant els darrers anys més interès en els coneixements agrícoles dels camperols indígenes. Aquest interès tant reflecteix com nodreix el canvi cap a mètodes participatius per generar tecnologies agrícoles. Tanmateix, ambdós enfocaments han mancat d'aprofundiment en la teoria social. Aquest article ofereix un marc teòric alternatiu basat en els conceptes de «treball», i d'«interacció social», extrets de la teoria de l'hermenèutica crítica de Jürgen Habermas. Aquesta perspectiva ens permet concebre en el mateix marc teòric tant el maneig del medi ambient pel camperol, com la comunicació de coneixements, i la relació entre els camperols i les institucions externes al desenvolupament. Els canvis tecnològics i socioculturals es veuen com a elements inextricables dels mateixos processos. Aquest marc també comporta implicacions per a la pràctica del canvi social i agrari al camp. La participació ha de tenir la seva base en els principis de les «comunitats de dialeg», on els camperols i els tècnics participen d'una manera igualitària en les discussions que defineixen simultàniament els objectius socioculturals, tecnològics i polítics de qualsevol estratègia agrària.