El model de difusió de T. Hägestrand. Una aplicació a la ramaderia del Pirineu Català

Resum

L'agricultura moderna ha de ser analitzada segons el grau d'acceptació de les innovacions tècniques que li permetin augmentar la seva eficiència. El procés de canvi en les activitats agràries és l'element més freqüent en l'especialització econòmica en les zones rurals. La innovació implica gairebé inevitablement una inversió de capital considerable, l'acceptació de nous cultius o varietats i l'aprenentatge de nous mètodes i tècniques. En resum, l'augment de l'eficiència resulta de la millora de la productivitat dels dos factors de producció —capital i treball— i aquest principi és igualment vàlid tant per a les pràctiques agrícoles intensives com extenses. Aquest article ofereix una visió matemàtica del procés evolutiu en la ramaderia d'una zona muntanyosa, ja esbossada en una “Classificació del Canvi Agrari en Zones Muntanyes” publicada en el número anterior d'aquesta publicació. Aquest article es va centrar en les tipologies locals d'aquesta evolució, mentre que el present article analitza el procés d'evolució espacial de les empreses agrícoles comercials que es poden considerar innovadors. Per fer-ho, es va aplicar el model de difusió de T. Hagerstrand, que va permetre predir la distribució espacial i la importància variable de les empreses agrícoles comercials fins a l'any 2015. Per al propòsit d'aquest estudi, els límits administratius tradicionals van ser reemplaçats per una quadrícula rectilínia de Lambert de 2,5 x 2,5 km (625 hectàrees). A cada quadrat de la xarxa es va observar informació rellevant (a) per a la variable -el volum de llet produïda per les empreses comercials el 1980; i (b) per a les quatre variables explicatives més significatives- potencial per al reg mecanitzat en pastures i terres productores de farratge; accessibilitat relativa a les plantes de processament; un indicador de la idoneïtat de l'entorn físic; i l'element residual de l'anàlisi de regressió es comptabilitza per la distància entre les empreses comercials establertes recentment i les de llarga durada. Això porta a la formulació de la hipòtesi que el contacte amb els innovadors impacta sobre la variable dependent més enllà de l'explicació que ofereixen les variables independents significatives. Els resultats obtinguts per al període 1950-2015 han estat provats, amb resultats positius, per al període 1950-1980. Per tant, s'estableix la validesa del model utilitzat en aquest estudi de recerca.