El model de difusió de T. Hägestrand. Una aplicació a la ramaderia del Pirineu Català

Resum

L’agricultura moderna s’ha d’analitzar segons el grau d’acceptació de les innovacions tècniques que li permeten augmentar la seva eficiència. El procés de canvi en les activitats agràries és l’element més freqüent en l’especialització econòmica en les zones rurals. La innovació implica gairebé inevitablement una inversió considerable de capital, l’acceptació de nous cultius o varietats d’aquests, i l’aprenentatge de nous mètodes i tècniques. En síntesi, l’augment de l’eficiència és el resultat de l’increment de la productivitat dels dos factors de producció —capital i treball— i aquest principi és igualment vàlid tant per a les pràctiques agrícoles intensives com extenses.

Aquest article ofereix un punt de vista matemàtic sobre el procés evolutiu en la ramaderia d’una zona muntanyosa, ja esbossat en la «Classificació del canvi agrari en zones muntanyoses» publicada en el número anterior d’aquesta publicació. Aquell article es va centrar en les tipologies locals d’aquesta evolució, mentre que el present article analitza el procés d’evolució espacial de les explotacions agrícoles comercials que es poden considerar innovadores.

Per fer-ho, es va aplicar el model de difusió de T. Hägerstrand, cosa que va permetre predir la distribució espacial i la importància variable de les explotacions agrícoles comercials fins a l’any 2015.

Amb la finalitat d’aquest estudi, els límits administratius tradicionals van ser substituïts per una quadrícula rectilínia Lambert de 2,5 x 2,5 km (625 hectàrees). En cada quadrat de la quadrícula es va anotar la informació rellevant:
(a) per a la variable -el volum de llet produït per les explotacions comercials el 1980; i
(b) per a les quatre variables explicatives més significatives -potencial per al reg mecanitzat en pastures i terres productores de farratge; accessibilitat relativa a les plantes de processament; un indicador de la idoneïtat de l’entorn físic; i l’element residual de l’anàlisi de regressió, que es deu a la distància entre les explotacions comercials establertes recentment i les de llarga durada.

Això porta a formular la hipòtesi que el contacte amb els innovadors explica la variable dependent més enllà de l’explicació que ofereixen les variables independents significatives.

Els resultats obtinguts per al període 1950-2015 s’han provat amb resultats positius per al període 1950-1980. Per tant, queda demostrada la validesa del model utilitzat en aquest estudi de recerca.