L'ús d'indicadors topològics en l'anàlisi de xarxes de comunicacions. Assaig sobre la xarxa de carreteres de Catalunya
Resum
Aquest article resumeix els resultats de l’aplicació d’indicadors topològics a l’anàlisi de la xarxa de carreteres de Catalunya. Els conceptes de centralitat geogràfica i accessibilitat han estat contrastats com a mitjà per mesurar l’heterotrofia espacial resultant de la forma i les característiques de la xarxa viària. L’accessibilitat relativa dels diferents assentaments s’ha utilitzat com a base per establir una matriu d’interaccions potencials entre les diverses parts de la regió, la qual cosa, al seu torn, influeix en la localització de les activitats econòmiques.
L’estudi no pretén estructurar les relacions d’aquest potencial per tal d’avaluar el grau d’influència de l’accessibilitat relativa en l’evolució de l’economia regional. Té com a únic objectiu demostrar la idoneïtat dels mètodes geogràfics per a l’estudi i la planificació de la xarxa viària, en contrast amb mètodes esbiaixats conceptualment i de valor dubtós basats en la demanda de trànsit, mètodes que han estat àmpliament utilitzats en aquest país durant l’última dècada.
Aquest article consta de: (a) un esquema metodològic de l’estudi, (b) una descripció de la xarxa viària, (c) la selecció dels sectors de la xarxa a avaluar mitjançant els indicadors escollits, (d) l’estructuració del graf i les seves matrius associades, i (e) l’aplicació a l’anàlisi de les variacions espacials en la distribució del poblament a Catalunya. També es descriuen alguns dels projectes d’actuació alternatius proposats per diverses autoritats públiques i privades, i es fa una anàlisi comparativa dels seus efectes sobre l’accessibilitat relativa dels vèrtexs de la xarxa. La comparació entre els costos d’inversió i les repercussions demogràfiques i espacials d’aquesta accessibilitat permet establir una jerarquia de projectes i estimar-ne la contribució relativa al reequilibri territorial a Catalunya.
Referències
ALBI. E., 1976, Introducción a la economía coste beneficio, Instituto de Estudios Fiscales.
ARAGÓN, F., 1974, Conceptos de accesibilidad en su aplicación a estudios de carreteras, MOPU, Dirección General de Carreteras.
ARAGÓN, F., 1975, Los modelos de potencial y la selección de inversiones en Carreteras, MOPU, Dirección General de Carreteras.
BATTY, M. y otros, 1973, Spatial System Design and Fast Calibration of Activity Interaction location Models., Regional Studies.
BIEBER, 1975, Transporte colectivo y urbanización, IRTP.
BOAGA, S., 1977, Diseño de tráfico y forma urbana, Ed. Gustavo Gili.
BOGUE, D., The structure of the metropolitan community, Ann Arbor, New York.
CLARK, C., 1969, Crecimiento demográfico y utilización del suelo, Ed. Alianza Universidad.
Conferencia Europea de Ministros del Transporte, 25eme table ronde: Impact des investissements infraestructurals sur le developpement industriel.
Consejo Superior Transportes Terrestres, El transporte en cifras, Memoria anual.
Corporación Metropolitana de Barcelona, 1981, Planos de intensidad de tráfico.
FLAMENT, C., 1972, Teoría de Grafos y estructura de grupos, Ed. Tecnos.
FOGEL, R. W., 1974, Ferrocarril y crecimiento económico en EE.UU, Ed. Tecnos.
FOLIN, M., 1978, La ciudad del Capital, Ed. Gustavo Gili.
GAGO, V., 1977, «Redes arteriales y planeamiento urbano», Ciudad y territorio.
GAGO, V. y ARIAS, F., 1977, «Autopistas y desarrollo urbano», Información Comercial Española.
GARCIA DURAN, J., 1973, El análisis coste beneficio, Confederación Cajas de Ahorro.
GÓMEZ ORDONEZ, J. L., 1973, «La red de carreteras del Plan Director. Número especial dedicado al Área Metropolitana de Barcelona», Cuadernos de Arquitectura.
GÓMEZ ORDONEZ, J. L., 1971, Una medida de accesibilidad, Laboratorio de Urbanismo, E.T.S.A.B.
Grupo de Estudios del Alto Pirineo (GEAP), 1978, «El eje Pirenaico y la red de carreteras de Cataluña», comunicación al Congrés de Cultura Catalana (Publicado por SCOT).
HAGGET, P., 1976, Análisis locacional en Geografía Humana, Ed. Gustavo Gili.
HERCE, M., 1979, «Una alternativa a la red arterial de Barcelona», CEUMT.
HERCE, M., y otros, 1979, La lucha contra las autopistas en España, Ed. ZYX.
HERBERGER, A. C., 1973, Evaluación de proyectos, Instituto de Estudios Fiscales.
Highway Research Board, 1965, Highway Capacity Manual, Washington.
ISARD, W., 1969, Métodos de análisis regional, Ed. Ariel.
JANE SOLA, 1969, Los transportes en España, Ariel.
KOENIG, G., 1973, Théorie Economique de l’accessibilité urbaine, I.R.T.P., Paris.
Laboratorio de Urbanismo de la ETSAB, 1978, La identidad del territorio, Colegio de Arquitectos de Barcelona. (Reproducido en Cuadernos de Arquitectura, 1979).
LANE, R., 1973, Planificación analítica del transporte, Madrid, I.E.A.L.
LOSCH, A., 1954, The economics of location, Yale University Press.
MARTÍNEZ VILANOVA, J., 1978, Influencia de las infraestructuras de transporte en el desarrollo de áreas metropolitanas ¿estructuración o desorganización?, Coloquio Nacional de Ordenación del Territorio, MOPU.
MITCHELL, R. B. y RAPKIN, C.H., 1954, Urban traffic: a function of Land Use. Columbia University Press. (Traducido en CECARELLI: Las incógnitas del tráfico urbano, Ed. Gustavo Gili, 1971).
RICHARDSON, H. W., 1976, Política y Planificación del desarrollo regional en España, Ed. Alianza Universidad.
RODRÍGUEZ BAYRAGUET, A., 1974, Base informática para el planeamiento, I.P.U.R., Diputación de Barcelona.
RODRÍGUEZ BAYRAGUET, A., 1974, «Viaje al trabajo», Ciudad y Territorio, n.º 2.
TORTELLA, G., 1967, Los orígenes del capitalismo en España, Ed. Ariel, Historia.
TURRO, M., 1979, «Aspectes tècnics en l’anàlisi de rendabilitat de les inversions en el sector públic», Associació Catalana de Ciència Regional.
VALDES, A., 1969, Ingeniería de Tráfico, Ed. Dossat.
WEBER, A., 1966, Theory of the location of industry, Ed. Penguin (publicado inicialmente en 1927).
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 1983 Manuel Herce
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
