L'ús d'indicadors topològics en l'anàlisi de xarxes de comunicacions. Assaig sobre la xarxa de carreteres de Catalunya

Resum

Aquest article resumeix els resultats de l’aplicació d’indicadors topològics a l’anàlisi de la xarxa de carreteres de Catalunya. Els conceptes de centralitat geogràfica i accessibilitat han estat contrastats com a mitjà per mesurar l’heterotrofia espacial resultant de la forma i les característiques de la xarxa viària. L’accessibilitat relativa dels diferents assentaments s’ha utilitzat com a base per establir una matriu d’interaccions potencials entre les diverses parts de la regió, la qual cosa, al seu torn, influeix en la localització de les activitats econòmiques.

L’estudi no pretén estructurar les relacions d’aquest potencial per tal d’avaluar el grau d’influència de l’accessibilitat relativa en l’evolució de l’economia regional. Té com a únic objectiu demostrar la idoneïtat dels mètodes geogràfics per a l’estudi i la planificació de la xarxa viària, en contrast amb mètodes esbiaixats conceptualment i de valor dubtós basats en la demanda de trànsit, mètodes que han estat àmpliament utilitzats en aquest país durant l’última dècada.

Aquest article consta de: (a) un esquema metodològic de l’estudi, (b) una descripció de la xarxa viària, (c) la selecció dels sectors de la xarxa a avaluar mitjançant els indicadors escollits, (d) l’estructuració del graf i les seves matrius associades, i (e) l’aplicació a l’anàlisi de les variacions espacials en la distribució del poblament a Catalunya. També es descriuen alguns dels projectes d’actuació alternatius proposats per diverses autoritats públiques i privades, i es fa una anàlisi comparativa dels seus efectes sobre l’accessibilitat relativa dels vèrtexs de la xarxa. La comparació entre els costos d’inversió i les repercussions demogràfiques i espacials d’aquesta accessibilitat permet establir una jerarquia de projectes i estimar-ne la contribució relativa al reequilibri territorial a Catalunya.