Un exemple de fragmentació de l'estructura latifundista? Intent d'explicació de les causes de l'augment del nombre d'explotacions a la província de Jaén: 1962-1972

Resum

En el període 1962-72 -entre els dos censos agraris- la taxa de creixement econòmic a Espanya va ser molt elevada, coincidint amb una reducció contínua de la població activa rural, tant en termes absoluts com relatius. Tenint en compte: (a) el canvi en les circumstàncies i (b) que el desenvolupament econòmic capitalista implica una concentració de les unitats productives, és fàcilment comprensible que el nombre d'explotacions agràries hagués disminuït entre 1962 i 1972. No obstant això, malgrat la tendència general a la baixa, certes províncies, com Jaén i València, van registrar en realitat un augment en el nombre d'explotacions durant les dates esmentades. Aquest article exposa les conclusions obtingudes a partir de l'estudi de la província de Jaén, una de les excepcions. En el cas de Jaén es posen a prova dues hipòtesis paral·leles. La primera proposa que (a) l'augment en el nombre d'explotacions no pot explicar-se només per variacions en la superfície inclosa al cens, (b) no es detecta cap procés de concentració i (c) al contrari, ha existit una certa tendència a la fragmentació de les unitats de producció. La segona hipòtesi, sobre la qual se centra l'estudi, intenta explicar aquesta evolució “anòmala” dins del desenvolupament capitalista a la llum del fet que la producció d'olivera, el principal recurs agrari de la província, no pot ser mecanitzada.