Terrasses per al cultiu irrigat i distribució social de l'aigua a Banyalbufar (Mallorca)

Resum

Aquest article descriu un sistema de regadiu emprat al nucli de muntanya de Banyalbufar, a Mallorca. El poble està envoltat per aproximadament 70 hectàrees de terreny hortícola en terrasses, que descendeixen amb força pendent fins al mar. Les feixes de cultiu, delimitades amb parets de pedra, han transformat substancialment el medi natural. El cultiu es basa en l'extracció d'aigua subterrània i el seu ús posterior per al reg, mitjançant un sistema de circulació per gravetat. L’aigua es distribueix a les diferents feixes de cultiu a través de canals de regadiu. Cada terrassa disposa d’amples espais d’emmagatzematge en forma de basses, conegudes localment com a «safareig», que permeten regular el cabal de distribució. L’aigua sobreïx de les feixes superiors cap a les inferiors, i també es produeixen filtracions subterrànies, mentre que l’aigua sobrant es desvia cap a torrents canalitzats que finalment desemboquen al mar. Fins a principis del segle XX, també hi havia molins fariners situats en aquests torrents que aprofitaven aquesta aigua com a font d’energia. L'efecte general del sistema és una transformació notable de l’ecosistema, que implica tècniques complexes i una explotació agrícola intensiva. El sistema és d’origen àrab, fet que es reflecteix no només en el nom del nucli, Banyalbufar, derivat de Banaya al-buhar, que significa «construcció de basses d’emmagatzematge»; sinó també en la tecnologia emprada. Igualment, en el sistema de distribució comunal de l’aigua, que encara avui dia es manté, es poden reconèixer els principis bàsics de sistemes similars presents en altres zones del Mediterrani i del Magrib. Aquest sistema, que va evolucionar amb èxit en comunitats petites, es troba actualment en crisi a causa de la competència amb el subministrament massiu de productes hortícoles en el mercat actual.