Terrasses per al cultiu irrigat i distribució social de l'aigua a Banyalbufar (Mallorca)
Resum
Aquest article descriu un sistema de regadiu emprat al nucli de muntanya de Banyalbufar, a Mallorca. El poble està envoltat per aproximadament 70 hectàrees de terreny hortícola en terrasses, que descendeixen amb força pendent fins al mar. Les feixes de cultiu, delimitades amb parets de pedra, han transformat substancialment el medi natural. El cultiu es basa en l'extracció d'aigua subterrània i el seu ús posterior per al reg, mitjançant un sistema de circulació per gravetat. L’aigua es distribueix a les diferents feixes de cultiu a través de canals de regadiu. Cada terrassa disposa d’amples espais d’emmagatzematge en forma de basses, conegudes localment com a «safareig», que permeten regular el cabal de distribució. L’aigua sobreïx de les feixes superiors cap a les inferiors, i també es produeixen filtracions subterrànies, mentre que l’aigua sobrant es desvia cap a torrents canalitzats que finalment desemboquen al mar. Fins a principis del segle XX, també hi havia molins fariners situats en aquests torrents que aprofitaven aquesta aigua com a font d’energia. L'efecte general del sistema és una transformació notable de l’ecosistema, que implica tècniques complexes i una explotació agrícola intensiva. El sistema és d’origen àrab, fet que es reflecteix no només en el nom del nucli, Banyalbufar, derivat de Banaya al-buhar, que significa «construcció de basses d’emmagatzematge»; sinó també en la tecnologia emprada. Igualment, en el sistema de distribució comunal de l’aigua, que encara avui dia es manté, es poden reconèixer els principis bàsics de sistemes similars presents en altres zones del Mediterrani i del Magrib. Aquest sistema, que va evolucionar amb èxit en comunitats petites, es troba actualment en crisi a causa de la competència amb el subministrament massiu de productes hortícoles en el mercat actual.
Referències
ANDRESS, J., 1972, «The Morphology of agricultural terraces in the Kumaon Himalayas», Yearbook Ass. Pacific Coast Geography, 34, pp. 7‑20.
ANÒNIM, 1932‑33, «Agricultura práctica. Bañalbufar y su producción de tomate», Mallorca Agrícola, 26.
BARCELÓ, M., 1978, «Alguns problemes d’història agrària mallorquina suggerits pel text d’al‑Zuhrī», Recerques, 8, pp. 27‑51.
BARCELÓ, M., 1980, «Nou n`tules sobre toponímia de Mayūrqa i de Mallorca», Els Marges, 18/19, pp. 39‑45.
BARCELÓ, B., 1958, «Bañalbufar. La vida en un municipio de la montaña de Mallorca», Boletín de la Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Baleares, 620, pp. 96‑111.
BARCELÓ, B., 1959, «Los vinos de Bañalbufar», Boletín de la Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Baleares, 624, pp. 101‑104.
BÉMONT, F., 1961, «L’Irrigation en Iran», Annales de Geographie, pp. 597‑620.
BINIMELIS, J., 1927, Nueva historia de Mallorca y de otras islas a ella adyacentes, Palma.
BISSON, J., 1977, La terre et l’homme aux îles Baléares, Edisud.
BIROT, P., 1964, La Méditerranée et le Moyen Orient, Presses Universitaires de France.
BOSERUP, E., 1967, Las condiciones del desarrollo de la agricultura, Tecnos.
BRUNHES, J., 1902, L’Irrigation, ses conditions géographiques, ses modes et son organisation dans la Péninsule Ibérique et dans l’Afrique du Nord, Paris.
BOLENS, L., 1972, «L’eau et l’irrigation d’après les traités d’agronomie andalous au moyen‑age (XI‑XII siècles)», Options Méditerranéennes, pp. 65‑77.
BOLENS, L., 1974, Les méthodes culturales au Moyen Age d’après les traités d’agronomie andalous: Traditions et techniques, Genève.
DEFFONTAINES, J., 1960, «Une huerta de littoral montagnard: Bañalbufar», Méditerranée, 4, pp. 59‑75.
DENIZOT, F., 1977, «Peublement et mise en valeur de la vallée de Golak», Revue géogràphique de l’Est.
DESPOIS, J., «Pour une étude de la culture en terrasses dans les pays méditerranéens», Annales de l’Est, mémoire 21, pp. 105‑117.
DRESH, J., 1939, «L’irrigation dans le massif central du Grand Atlas», Congrés de l’eau, pp. 1045‑1049, Liège.
DRESH, J., 1941, Commentaire des cartes sur les genres de vie de montagne dans le massif central du Grand Atlas, Paris.
DUPAIGNE, B., 1977, «Du kârez aux puits dans le Nord de l’Afghanistà», Revue Géographique de l’Est, pp. 27‑36.
ENGLISH, P., 1968, «The origin and spread of qanats in the old world», Proc. American Philosophical Society, 112, 3, pp. 170‑181.
FERRA, B., 1898‑1899, «Depòsits d’aigua per regar sembrats», Pla i Montanya, 11, pp. 173‑175 i 189‑192.
FERRER, M., 1974, Población y propiedad en la cordillera Septentrional de Mallorca, Diputación Provincial de Baleares, Palma.
FORTALEZA, M., 1955, Muros y bancales, Panorama Balear, 49, Palma.
GAUSSEN, H., 1927, «Le culture en terrasses dans le bassin méditerranée occidental», Annales de Géographie, pp. 276‑278.
GOBLOT, H., 1979, Les qanàts, une technique d’acquisiton de l’eau, Paris.
GRANDGUILLAUME, G., 1975, «Le droit de l’eau dans les foggara du Touat au XVIIIéme siècle», Revue des études islamiques, XLIII, I, pp. 287‑322.
GUICHARD, P.; BAZZARA, A., 1981, «Irrigation et société dans l’Espagne orientale au Moyen Age», L’homme et l’eau en Méditerranée et au Proche Orient, Presses Universitaires de Lyon, pp. 115‑140.
HABSBURG, L., 1955, Mallorca agrícola, Palma.
HOUSTON, J.M., 1964, The Western Mediterranean World, Longmans.
LIVET, R., 1980, «Irrigations et societés dans le monde méditerranéen», Méditerranée, 2‑3, pp. 3‑11.
LÓPEZ GÓMEZ, A., 1974, «El origen de los riegos valencianos», I, Cuadernos de Geografía, 15, Universidad de Valencia, pp. 1‑24.
LÓPEZ GÓMEZ, A., 1974, «El origen de los riegos valencianos», II, Cuadernos de Geografía, 17, Universidad de Valencia, pp. 1‑24.
LÓPEZ GÓMEZ, A., 1964, «Riego y cultivos en la huerta valenciana», XX Congreso de Geografía, pp. 89‑100.
LLAURADO, A., 1878, Tratado de aguas y riego, Madrid.
MENESSON, D., 1972, «L’irrigation dans le monde islamique: l’eau, element culturel», Options Méditerranéennes, pp. 15‑23.
MIGNON, C., 1982, Campos y campesinos de la Andalucía Mediterránea, Servicio de publicaciones agrarias, Madrid.
MINISTERIO DE OBRAS PÚBLICAS, 1973, Informe de síntesis general de los Estudios de Recursos Hidráulicos totales de Baleares, III, Anejos.
OCAÑA, C., 1971, «Organización de los regadíos en la vega de Granada», Cuadernos de Geografía, Universidad de Granada, pp. 59‑85.
PASCON, P., 1977, Le Haouz de Marrakech, Rabat.
PIRENNE, J., 1977, La maîtrise de l’eau en Arabie du Sud antique. Six types de monuments tèchniques, Mémoires de l’Académie des inscriptions et Belles‑Lettres, 11, Paris.
POIRÉE, M.; OLLIER, Ch., 1965, El regadío, Barcelona.
POVEDA, A., 1982, «Aigües i corrents d’aigua a la toponímia de Mayūrqa segons el Llibre del Repartiment», 7è Col·loqui d’Onomàstica, pp. 1‑19, Palma.
RODRÍGUEZ, A., 1981, Estudio sedimentológico del Mioceno basal transgresivo de la sierra norte de Mallorca (sector centro‑occidental), Tesi de Llicenciatura, U.B., Barcelona.
ROSSELLÓ VERGER, V.M., 1965, «La font de la Vila y su antiguo sistema de riego», Boletín oficial de la Cámara de Comercio, Industria y Navegación de Baleares, 648, pp. 163‑176, Palma.
SALVÀ, P., 1979, La estructura de la propiedad en la Sierra de Tramontana en la Isla de Mallorca, Tesi doctoral, Universidad de Palma de Mallorca.
SANCHO, J., 1979, La utilización agrícola del suelo en la provincia de Castellón de la Plana.
SOTO, R., 1979, «Quan Mallorca era Mayūrqa», L’Avenç, 15, pp. 25‑33.
SPENCER, J.L.; HALE, G.A., 1961, «The Origin, Nature and Distribution of Agricultural Terracing», Pacific Viewpoint, 2, pp. 1‑40.
URECH, C., 1869, La riqueza territorial de las Islas Baleares.
VILA, J., 1964, «Una clasificación de los sectores de regadío españoles», XX Congrés de Géographie, pp. 154‑156.
VILA, J., 1961, «L’irrigation par nappes fluviales dans le Sud Est espagnol», Méditerranée, 2, pp. 18‑31.
WHEATLEY, P., 1965, «Agricultural terracing», Pacific Viewpoint, 5, pp. 123‑144.
WILKINSON, J., 1977, Water and Tribal Settlement in South‑East Arabia, Oxford.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 1984 M. Antònia Carbonero
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
