Dietrich Bartels (1931-1983): un "clàssic modern" de la geografia alemana
Resum
Aquesta nota necrològica sobre el geògraf alemany, professor D. Bartels (1931–1983), té com a objectiu familiaritzar el lector català amb algunes de les seves principals aportacions, que constitueixen una font fonamental per a l’anàlisi de l’evolució de la geografia als països de parla alemanya en els darrers anys, tot i que, curiosament, no són gaire conegudes dins dels cercles geogràfics de parla hispànica.
Cap a finals dels anys setanta, la geografia tradicional alemanya patia una doble crisi d’identitat, tant en l’àmbit científic com en l’educatiu. L’origen d’aquesta crisi es pot trobar, d’una banda, en la dificultat per abordar els problemes espacials de les societats industrials modernes des dels enfocaments epistemològics i metodològics del paradigma històric-geogràfic; i, d’altra banda, en la pèrdua alarmant de pes de la geografia dins del currículum escolar.
L’obra de D. Bartels pot interpretar-se com un intent de dotar aquesta geografia d’una nova racionalitat científica -la neopositivista- que permetés a la comunitat geogràfica superar l’esmentada doble crisi, tot tenint en compte que el professor Bartels dedicà una atenció especial a l’àmbit de la recerca no educativa.
La seva lliçó inaugural com a catedràtic, titulada «Sobre els fonaments teòrics i científics d’una Geographie des Menschen», es va estructurar en tres grans blocs, que anticipaven quines serien les seves principals preocupacions: l’exposició de les hipòtesis bàsiques del model de racionalitat neopositivista, la presentació del que considerava el mètode geogràfic, i el desenvolupament d’un concepte de «Geographie des Menschen» que situava clarament la disciplina dins l’àmbit de les ciències socials.
El professor Bartels també dugué a terme una tasca important de difusió del treball dels geògrafs del món anglosaxó a la República Federal d’Alemanya. En aquest sentit, l’any 1970 fou especialment significatiu, per l’aparició del seu conegut article «Zwischen Theorie und Metatheorie» a la revista Geographische Rundschau i, en segon lloc, per la publicació, aquell mateix any, d’un llibre editat per Bartels amb la traducció al alemany d’escrits de reconeguts autors anglosaxons. Finalment, cal fer una breu referència a l’interès que mostrà pel món educatiu.
Referències
BAHRENBERG, G., 1972, «Raeumliche Betrachtungsweise und Forschungsziele der Geographie», Geographische Zeitschrift, 60, pp. 8‑24.
BARTELS, D., 1968, Zur wissenschaftstheoretischen Grundlegung einer Geographie des Menschen, Wiesbaden, F. Steiner, 182 pp.
BARTELS, D. y PEUCKER, T.K., 1968a, «German social geography again», Annals of the Association of the American Geographers, 59, pp. 596‑598.
BARTELS, D., 1968b, «Die Zukunft der Geographie als Problem ihrer Standortbestimmung», Geographische Zeitschrift, 56, pp. 124‑142.
BARTELS, D., «Der Harmoniebegriff in der Geographie», Die Erde, 100, pp. 124‑137.
BARTELS, D., 1969a, «Beiträge der sozialwissenschaftlichen Geographie zu den Grundlagen der raeumlichen Plannung», en Seminar fuer Planungswesen an der Technischen Universitaet Braunschweig, Heft 5, Oktober, pp. 41‑81.
BARTELS, D., 1969b, «Sozialgeographische Fragestellung in der Regionalforschung», en Schriftenreihe des Instituts fuer Stadtebauwesen, Rheinisch‑Westfalische Technische Hochschule Aachen, H. 8, H.8, pp. 1‑22.
BARTELS, D., 1969c, «Theoretische Geographie. Zu neuerer englischsprachiger Literatur», Geographische Zeitschrift, 57, pp. 132‑144.
BARTELS et al., 1969d, «Geographie und Soziologie und ihr Verhaltnis in der Schule. Ein Diskussion auf dem Schulgeographentag 1968 in Kassel», Geographische Rundschau, 21, H. 1, pp. 26‑33.
BARTELS, D., 1970, «Zwischen Theorie und Metatheorie», Geographische Rundschau, 22, pp. 451‑457 (existe una versión inglesa aparecida en 1973, y, a partir de ella, la por todos conocida traducción castellana realizada en 1975).
BARTELS, D., 1970b, «Les conceptions de “Landschaft” et de “Sozialgeographie” dans la géographie allemande», Revue Géographique de l’Est, 1‑2, pp. 3‑16.
BARTELS, D., 1970c, «Geographische Aspekte sozialwissenschaftlicher Innovationsforschung», en Deutscher Geographentag, Kiel, 1969. Tagungsbericht und wissenschaftliche Abhandlungen, Wiesbaden, F. Steiner, pp. 283‑296.
BARTELS, D., 1970d, «Einleitung», en BARTELS, D. (Ed.), 1970, pp. 13‑45.
BARTELS, D. (Ed.), 1970, Wirtschafts‑ und Sozialgeographie, Köln‑Berlin, Kiepenheuer‑Witsch, 485 pp. (= Neue Wissenschaftliche Bibliothek, 35).
BARTELS, D., 1972, «Zur Aufgabe der Hochschulgeographie», en Deutscher Geographentag, Erlangen, 1971. Tagungsbericht und wissenschaftliche Abhandlungen, Wiesbaden, F. Steiner, pp. 206‑215.
BARTELS, D., 1973, «Zum Landschaftbegriff», en PAFFEN, K. (Ed.), Das Wesen der Landschaft, Darmstadt, Wissenschaftliche Buchgesellschaft, pp. 175‑201.
BARTELS, D., 1973b, «Zur Kritik der burgerlichen Industriegeographie», Geographische Zeitschrift, 61, H. 4. (Es una recensión de tres páginas del trabajo de BECK (Ed.), 1973. Lamentablemente, en la fotocopia que poseemos no aparecen claras las páginas).
BARTELS, D., 1974, «Schwierigkeiten mit dem Raumbegriff in der Geographie», en Zur Theorie in der Geographie, Bericht des Methodik‑Symposiums der Geographie vom 21-22.2. 1974 in Zueruch. Aparecido en Geographica Helvetica, Beiheft zu Nr. 2/3, pp. 7‑21.
BARTELS, D., 1974b, «Sozialgeographische Grundlagenliteratur auf Englisch?», Geographische Zeitschrift, 62, pp. 138‑141.
BARTELS, D., 1974c, «Geographie», en Meyers Enzyklopaedisches Lexikon, Bd. 10, Mannheim, pp. 83‑85.
BARTELS, D., 1978, «Perspectives de base dans la Géographie Ouest‑Allemande contemporaine», L’Espace Géographique, VII, nº 3, pp. 155‑167.
BARTELS, D., 1978b, «Geographie: Einige Gedanken zum Thema Fachwissenschaft und Schule», en ERNST, E. y HOFFMANN, G. (Eds.), Geographie fue die Schule. Ein Lernbereich in der Diskussion, Braunschweig, Westermann, pp. 40‑45.
BARTELS, D., 1978c, Recensión de RHODE‑JUECHTNER (1975), Geographische Zeitschrift, 66, H. 1, (Una sola página. Nuestra fotocopia no posee numeración).
BARTELS, D., 1978d, «Raumwissenschaftliche Aspekte sozialer Disparitaeten», Mitteilungen der Oesterreichischen Geographischen Gesellschaft, Bd. 120, II, pp. 227‑242.
BARTELS, D., 1980, «Wirtschafts‑ und Sozialgeographie», en ALBERS, W. et al. (Eds.): Handwörterbuch der Wirtschaftswissenschaft, Stuttgart‑Tuebingen‑Goettingen, Gustav Fischer, pp. 44‑45.
BARTELS, D., 1980b, «Die Fachwissenschaft als Beziehungswissenschaft der Fachdidaktik», en KREUZER, G. (Ed.): Didaktik des Geographieunterrichts, Hannover‑Darmstadt‑Berlin, Schroedel, pp. 33‑65.
BARTELS, D., 1980c, «Die konservative Umarmung der “Revolution”. Zu Eugen Wirths Versuch zu “Theoretischer Geographie”», Geographische Zeitschrift, 68, pp. 121‑131.
BARTELS, D., 1981, «Ausgangsbegriffe chorischer Analitik», Geographie und Schule, H. 11, Juni, 1981, pp. 1‑10.
BARTELS, D. y HARD, G., 1975, Lotsenbuch für das Studium der Geographie als Lehrfach, Bonn‑Kiel, 482 pp.
BCK, G. (Ed.), 1973, «Zur Kritik der bürgerlichen Industriegeographie», Goettingen, pp. 26‑47 (= Geographische Hochschulmanuskripte).
BOSQUE, J.; RODRÍGUEZ, V.; SANTOS, J.M., 1983, «Quantitative Geography in Spain», Progress in Human Geography, vol. 7, nº 3, pp. 370‑385 (llama la atención que estos autores no hayan hecho mención a que el contenido de este trabajo, por lo menos en su mayor parte, fue publicado ya en la revista Geo-crítica).
FACHSCHAFTEN DER GEOGRAPHISCHEN INSTITUTE DER BUNDESREPUBLIK DEUTSCHLAND, «Bestandsaufnahme zur Situation der deutschen Schul‑ und Hochschulgeographie», en Deutscher Geographentag, Kiel 1969. Tagungsbericht und wissenschaftliche Abhandlungen, Wiesbaden, 1970, pp. 208‑232 (existe traducción castellana, "Geo-crítica", n.º 14, marzo, 1978).
HARD, G., 1970, Die “Landschaft” der Sprache und die “Landschaft” der Geographen. Semantische und forschungslogische Studien, Bonn, Ferdinand Duemmlers Verlag, 278 pp.
KNEISLE, A., 1980, “Offene” Wissenschaftstheorie oder Anbiederung an die Forschergemeinde, Karlsruhe, juli, 82 pp. (Karlsruher Manuskripte zur (Karlsruher Manuskripte zur Matematischen und Theoretischen Wirtschafts- und Sozialgeographie, H. 42).
LUIS, A., 1978, «La crisis de la geografía regional y del paisaje en Alemania», Geo‑crítica, 14, Barcelona, marzo, pp. 5‑21.
LUIS, A., 1979, Ascenso y puesta en cuestión de la concepción geográfico‑social de la “Escuela de Munich” (1968‑1978), Tesis de licenciatura inédita dirigida por el Dr. Horacio Capel, Dpto. de Geografía, F.ª de Geografía e Historia, Universidad de Barcelona, junio, 300 + 75 pp.
LUIS, A., 1983, «La geografía humana: ¿de ciencia de los lugares a ciencia social?», Geo‑crítica, 48, Barcelona, noviembre, (en prensa).
LUIS, A., 1984, «Geografía social y geografía del paisaje», Geo‑crítica, 49, Barcelona, enero, (en prensa).
RHODE‑JUECHTNER, T., 1975, Geographie und Planung. Eine Analyse des sozial‑ und politikwissenschaftlichen Zusammenhangs, Marburg/Lahn, Selbstverl. d. Geogr. Inst. d. Univ. 1975, 306 pp. (= Marburger Geographische Schriften, H. 65).
SCHRAMKE, W., 1978, «Geographie als politische Bildung. Elemente eines didaktischen Konzepts», en Geographische Hochschulmanuskripte, 6, Oldenburg, Mai, pp. 9‑48 (existe una traducción castellana en la revista Geo-crítica, 26, Barcelona, marzo, 1980).
SCHULTZE, A., 1979, «Kritische Zeitgeschichte der Schulgeographie», Geographische Rundschau, 31, pp. 2‑9. (Existe una traducción castellana en la revista Geografía y Sociedad, 1, Santander, 1981).
STRASSEL, J., 1975, Semiotische Aspekte der geographischen Erklaerung. Gedanken zur Fixierung einer matatheoretischen. Problems in der Geographie. Heidelberg, Selbstverl. d. Geogr. Inst. d. Univ. Heidelberg, 244 pp.
WIRTH, E., 1979, Theoretische Geographie, Stuttgart, Teubner, 336 pp.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 1984 Alberto Luis Gómez
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
