Aproximació als processos d’exclusió social a partir de la relació entre el territori i la mobilitat quotidiana
Resum
Aquest article analitza la relació existent entre la mobilitat quotidiana i l’exclusió social. El model de mobilitat hegemònic basat en l’ús del cotxe es mostra com una posició selectiva que la seva utilització és desigual segons l’adscripció social dels individus. Les dones, els joves i els immigrants són tres dels col·lectius amb uns índexs de motorització més baixos. La disponibilitat menor del vehicle privat redueix les possibilitats d’ús de la ciutat per part d’aquests col·lectius. En aquest context, les característiques del territori urbà esdevenen determinants per estendre la igualtat d’oportunitats d’ús de la ciutat. Segons la seva capacitat d’integració social, s’estableixen tres categories del territori: incloent, semiincloent i excloent. Finalment, l’exclusió del mercat de treball resultant dels dèficits en l’accessibilitat, il·lustra la desigualtat d’oportunitats dels col·lectius menys motoritzats i la importància de les característiques urbanes en la recerca de quotes més elevades d’integració social.
Paraules clau
mobilitat quotidiana, territori urbà, exclusió socialReferències
ATM (2003). Enquesta de mobilitat quotidiana. Barcelona: ATM (Autoritat del Transport Metropolità).
BLUMEN, O. (1994). «Gender differences in the journey to work». Urban Geography, 15, p. 223-245.
BORJA, J. (2004) Los derechos en la globalización y el derecho a la ciudad. Madrid: Fundación Alternativas.
CEBOLLADA, A. (2003). La ciutat de l’automòbil, un model urbà excloent. Sabadell com a exemple. Tesis doctoral. Bellaterra (Cerdanyola del Vallès): Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia.
CEBOLLADA, A.; MIRALLES, C. (2004). «Mobility and urban transport in Metropolitan Barcelona: accessibility versus exclusion». Ethnologia Europaea, 34:2, p. 19-29.
COMISIÓN EUROPEA (2004). Politique sociale européenne, une voice à suivre pour l’union. Livre Blanc. Luxemburgo.
COUNTRAS, J. (1996). Crise urbaine et espaces sexués. Princeton: Princeton University Press.
DGT (2003). Censo de conductores. Madrid. Disponible en: .
DIAZ, M. Á. (1995). «Género y estructura urbana en los países occidentales». Anales de Geografía de la Universidad Complutense, 15, p. 267-279.
DUPUY, G. (2000). «Automobilités: Quelles relations à l’espace?». En: BONNET, M.; DESJEUX, D. (dirs.). Les territoires de la mobilité. París: PUF, p. 37-51.
ESPLUGA, J.; LEMKOW, L.; BALTIÉRREZ, J. y otros (2004). Atur juvenil, exclusió social i salut: Recerques, experiènies i accions institucionals a Espanya. Bellaterra (Cerdanyola del Vallès): Universitat Autònoma de Barcelona.
ESPLUGA, J. L.; CEBOLLADA, A. (2004). «La gestión de la movilidad en municipios receptores de población: Algunos intentos de incluir la participación ciudadana», en FES. Transformaciones globales: confianza y riesgo. VIII Congreso Español de Sociología. Alicante: Universitat d’Alacant.
ESTEVAN, A.; SANZ, A. (1996). Hacia la reconversión ecológica del transporte en España. Madrid: Los libros de la Catarata.
FOUHIER, V. (1997). «Densité urbaine et mobilité; que sait-on, que peut-on faire? Le cas de la région parisienne». En: ATEC. Mobilité dans un environnement durable. Congrès internacional francophone. Versalles, del 28 al 30 de enero de 1997. París: Presses de l’école nationale des Ponts et chausées, p. 21- 45.
GARCÍA, S. (1990). Interacción social y animación juvenil. Madrid: Popular.
GINER, S. (1998). La societat catalana. Barcelona: Institut d’Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya.
GINER, S.; LAMO DE LAMO, E.; TORRES (eds.) (1998). Diccionario de sociología. Madrid: Alianza
HALL, P. (1996). Ciudades del mañana. Historia del urbanismo. Barcelona: Serbal. Original en inglés: Cities of tomorrow, 1988.
JULIÀ, J. (2002). «La mobilitat al segle XX». En: VERGÉS, R. (ed.). Infraestructures de transport i territori. Barcelona: Diputació de Barcelona i Societat Catalana d’Ordenació del Territori, p. 25-42.
KAUFMANN, V. (2000). Mobilité quotidienne et dynamiques urbaines: La question du report modal. Lausana: Presses polytecniques et universitaires romandes.
KHELLIL, M. (1997). Sociologie de l’integration. París: Presses Universitaires de France.
LEMKOW, L.; TEJERO, E.; TORRABADELLA, L. (2000). Costos biogràfics en la lluita pel benestar. Barcelona: Mediterrània.
LOPEZ DE LUCIO, R. (1993). Ciudad y urbanismo a finales del siglo XX. València: Servei de Publicacions de la Universitat de València.
LUCAS, K.; GROSVENOR, T.; SIMPSON, R. (2001). Transport, the environment and the social exclusion. Layerthorpe: Joseph Rowntree Foundation.
MARSHALL, T. H.; BOTTOMORE, T. (1998). Ciudadanía y clase social. Madrid: Alianza.Edició original: Citizenship an social class. Londres: Pluto Press, 1992.
MAYES, D. G.; BERGHAMAN, J.; SALAIS, R. (ed.) (2001). Social exclusión and european policy. Cheltenham: Edward Edgar Pubhishing Limited.
MIRALLES, C. (1998). «La movilidad de las mujeres en la ciudad, un análisis desde la ecología urbana». Ecología Política, 15 p. 123-131.
MIRALLES, C. (1998). «De la casa a la fábrica. Movilidad y transporte en la Barcelona de entreguerras 1914-1939». En: OYÓN, J. L. (ed.). Vida obrera en la Barcelona de entreguerras. Barcelona: Centre de Cultura Contemporània, p. 159-202.
MIRALLES, C. (2002). Transporte y ciudad. El binomio imperfecto. Barcelona: Ariel.
MIRALLES, C. (dir.) (2004). Hàbits de mobilitat de la comunitat universitària de la UAB, 2004. Bellaterra: Àrea de Logística i Medi Ambient de la UAB.
OFICINA TÈCNICA DEL PLA D’IGUALTAT (2001). «La aproximación metodológica en el programa Adagio: una mirada transversal para una actuación transformadora». Transformem les mirades per transformar les polítiques. Primeres jornades. 10 i 11 de maig de 2001. Polítiques d’igualtat i mainstreaming en l’Administració local: el Programa Adagio. Barcelona: Oficina Tècnica del Pla d’Igualtat. Diputació de Barcelona.
ORFEUIL, J. P. (2000) «La mobilité locale: toujours plus hollín et plus vite». En: Les territoires de la mobilité. París: PUF, p. 53-67.
PAUGAM, S. (1996). A New Social Contract? Poverty and Social Exclusion: A sociological View. EUI Working Papers. European University Institute, 96/37.
PIRMB (2003). Transport públic i treball. Barcelona: Beta.
SABATÉ, A.; RODRÍGUEZ, J. M.; DÍAZ, M. Á. (1995). Mujeres, espacio y sociedad. Hacia una geografía del género. Madrid: Síntesis.
SANDERSON, I. (2000). «Access to Services». En: PERCY-SMITH, J. (ed.). Policy Responses to Social Exclusion. Towards inclusion? Berkshire: Open University Press, p. 130-147.
SEU (2003). Connections; Final Report on Transport and Social Exclusion. Londres: Social Exclusion Unit. Oficina del Primer Ministro.
SUBIRATS, J. (dir.) (2004). Pobresa i exclusió social: Una anàlisi de la realitat espanyola i europea. Madrid: Fundació “la Caixa”.
TOURAINE, A. (1991). «Inegalités de la Societé Industrielle, Exclusion». Espirit, p. 169.
UNIÓN EUROPEA (2006). «Inclusión social y lucha contra la pobreza». En: Fichas de síntesis legislativas. Consultado en: <http://europa.eu>.
VUCHIC, V. R (1999). Transportation for livable cities. New Brunswick: Center for Urban Policy Research.
WIEL, M. (1999). La transition urbaine o le passage de la ville pédestre á la ville motoriseé. Sprimont: Mardaga.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
