Tren d’alta velocitat i desenvolupament local urbà. Aportacions a una nova base teòrica
Resum
Una de les finalitats principals del tren d’alta velocitat és la d’aportar desenvolupament local en aquelles ciutats i territoris on se’n construeixi una estació. Per aquesta raó, calen reflexions teòriques que ajudin els agents i les institucions a planificar correctament l’arribada de la nova gran infraestructura de transport, especialment en els aspectes relacionats amb la capacitat d’organització dels actors territorials. La teoria reticular pot ser una base teòrica útil per evitar concepcions deterministes de la relació entre infraestructura i territori, per explicar com es produeix el procés de desenvolupament local i per demostrar la importància dels agents territorials en aquest procés.
Paraules clau
desenvolupament local, tren d’alta velocitat, governança, actors territorials, teoria reticularReferències
ARTÍS, M.; SURIÑAC, J.; MORENO, R.; MURILLO, J. (2002). «Efectes sòcio-econòmics del tren d’alta velocitat en zones urbanes. El TAV a Figueres». A: Figueres segle XXI: estratègia territorial i urbana. Ajuntament de Figueres-Grup de Recerca AQR de la Universitat de Barcelona.
BAGNASCO, A.; LE GALÈS, P. (1997). «Introduction. Les villes européennes come société et come acteur». A: BAGNASCO, A.; LE GALÈS, P. (a cura de). Villes en Europe. París: La Découverte, p. 7-43.
BELLET, C. (2000). «L’impacte de l’alta velocitat en ciutats intermèdies. El cas de Ciudad Real». A: BELLET, C. (coord.). Les oportunitats de l’alta velocitat a Lleida. Lleida: Pagès editors, p. 87-113.
BERG, L. van den; DERMEER, J. van; POL, P. (2003). «Organizing Capacity and Social Policies in European Cities». Urban Studies, vol. 40, núm. 10, p. 1.959-1.978.
BERG, L. van den; POL, P. (1997). «The organising capacity of metropolitan regions». Environment and Planning C: Government and Policy, vol. 15, p. 253-272.
BERG, L. van den; POL, P. (1998). The European high-speed train-network and urban development: experiences in fourteen European urban regions. European Institute for Comparative Urban Research. Ashgate.
BRUGUÉ, Q.; GOMÀ, R. (coords.) (1998). Gobiernos locales y políticas públicas. Bienestar social, promoción económica y territorio. Barcelona: Ariel. Ariel Ciencia Política.
CASTELLS, M. (1997). La era de la información. Economia, sociedad y cultura. 3 vol. Madrid: Alianza Editorial.
CLEMENTI, A. (1996). «Nuovi modi di intendere gli spazi infrastrutturali». A: CLEMENTI, A. Infrastrutture e piani urbanistici. Fratelli Palombi, p. 247-259.
CONTI, S. (1996). «Il linguaggio dei sistemi». A: CONTI, S. Geografia Economica: teorie e metodi. Torí: UTET Libreria, p. 181-233.
COOKE, P. (1990). Back to the Future Modernity. Post-modernity and Locality. Londres: Unwin Hyman.
DEMATTEIS, G. (1994). «Possibilità e limiti dello svilupo locale». Svilupo Locale, 1, p. 10-30.
DEMATTEIS, G. (1995). Progetto implicito. Il contributo della geografia umana alle scienze del territorio. Milà: Franco Angeli.
DEMATTEIS, G. (1996). «Grandi opere e contesti territoriali locali: un problema di interconnessione complessa». A: CLEMENTI, A. Infrastrutture e piani urbanistici. Fratelli Palombi, p. 247-259.
DI GIAMPIETRO, G. (1995). «Effetti ed impatti dei transporti metropolitani nella teoria e nella pratica della pianificazione». A: KARRER, F. Effetti territoriali delle infrastrutture di trasporto. Cosenza: Luigi Pellegrini ed., p. 29-73.
FELIU, J. (2005). Les infraestructures de transport i el desenvolupament local de les Ciutats mitjanes. El tren d’alta velocitat a les ciutats de Lleida, Avinyó i Novara. Tesi de doctorat. IMA. Universitat de Girona.
GOVERNA, F. (1997). Il milieu urbano. L’identità territoriale nei processi di svilupo. Milà: Franco Angeli.
GOVERNA, F. (2000). «I sistemi locali territoriali come ambiti territoriali dell’azione collettiva». A: PIRODDI, E.; SCANDURRA, E.; DE BONIS, L.. I futuri della cità. Mutament, nuovi soggetti e progetti. Milà: Franco Angeli.
GOVERNA, F. (2001). «Ripensare il raporto infrastutture/territorio. Il valore aggiunto territoriale delle infrastrutture di transporto». A: DEMATTEIS, G.; GOVERNA, F. (a cura de). Contesti locali e Grandi Infrastrutture. Politiche e progetti in Italia e in Europa. Milà: Franco Angeli, p. 27-48.
GOVERNA, F. (2002). «Del government a la governance. El canvi de les formes i les modalitats de l’acció col·lectiva en el camp urbà i territorial». Documents d’Anàlisi Geogràfica, núm. 41, p. 43-62.
HARVEY, D. (1989). The condition of postmodernity. Oxford: Blackwell.
HOYLE, B.; SMITH, J. (1992). Modern Transport Geography. Londres: Belhaven Press.
JOIGNAUX, G. (1997). «L’approche des relations entre infraestructures et territoires: retours sur la théorie et les méthodes». A: BURMEISTER, A.; JOINAUX, G. Infraestructures de transport et territoires. París: L’Harmattan, p. 17-38.
LEFEBVRE, H. (1974). La production de l’espace. París: Anthropos.
LLUSSÀ, R. (1999). «El desenvolupament local en l’espai global. Xarxes i sistemes territorials locals». A: LLUSSÀ, R.. Dinàmiques territorials a la Catalunya Central. Anàlisi de l’especialització territorial a la vall mitjana i alta del Llobregat. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona, p. 225-263.
MARTÍ-HENNEBERG, J. (2000). «Un balance del tren de alta velocidad en Francia. Enseñanzas pera el caso español». Ería, núm. 52, p.131-143.
MASSEY, D. (1993). «Power-geometry and progressive sense of place». A: BIRD, J. I altres (ed.). Mapping the Futures. Local cultures, global change. Londres: Routledge (ed. 1996), p. 59-69.
MATURANA, H.; VARELA, F. (1984). El árbol del conocimiento. Las bases biológicas del entendimiento humano. Madrid: Debate (ed. 1989).
MIRALLES, C. (1997). Transport i ciutat. Reflexió sobre la Barcelona contemporània. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.
MIRALLES, C. (2002). «Transporte y territorio urbano: del paradigma de la causalidad al de la dialéctica». Documents d’Anàlisi Geogràfica, núm. 41, p. 107-120.
OFFNER, J. M. (1993). «Les “effets structurants” du transport: mythe politique, mystification scientifique». L’Espace Geographique, núm. 3, p. 233-242.
PALERMO, P. C. (1998). «Nuovi scenari, indirizzi e strumenti per il governo delle transformazioni». Territorio, núm. 9. Milà: Franco Angeli, p.7-9.
PLASSARD, F. (1997). «Les effets des infraestructures de transport, modèles et paradigmes». A: BURMEISTER, A.; JOINAUX, G. Infraestructures de transport et territoires. París: L’Harmattan, p. 39-54.
PORTER, M. (1990). The Competitive Advantage of Nations. Nova York: Free Press.
PUCCI, P. (1996). I nodi infrastrutturali: luoghi e non luoghi metropolitani. Milà: Franco
Angeli.
SOLANS, J. A.; FARGAS, J. M.; JULIÀ, J.; PAPAZIAN, P. (1996) «El impacto de la Alta Velocidad ferroviaria en el tráfico regional de la red en Cataluña» (ponència). II Symposium de Ingenieria de los Transportes. ETSEI Caminos, Canales y Puertos. UPM. Madrid.
SUBIRATS, J. (coord.) (2002). Redes, territorios y gobierno. Nuevas respuestas locales a los retos de la globalización. Barcelona: UIMP-Diputació de Barcelona.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
