La recuperació recent d'un conreu tradicional: el cas de l'arròs al Delta de l'Ebre

Resum

Aquest article és un resum de la tesi de llicenciatura presentada pels autors a la Universitat Autònoma de Barcelona el desembre de 1983, amb el títol L’evolució del sector agrari al Baix Ebre i Montsià a través dels canvis en els conreus. 1970-1980, àrea on la dinàmica agrícola ha estat més significativa. Durant el període estudiat, el fenomen més rellevant ha estat el fort increment de la superfície dedicada a l’arròs; conreu amb el qual s’havia iniciat la colonització agrària del delta i que havia patit una notable regressió durant la dècada 1960-1970, substituït per altres conreus com els cereals, farratges i horta, amb millors perspectives econòmiques.

Durant el període 1970-1980 s’han produït una sèrie de fets que han provocat un canvi en la tendència de la dècada anterior. En primer lloc, els costos de producció de l’arròs s’han abaratit considerablement gràcies a la mecanització completa del conreu aconseguida en aquesta dècada, alhora que l’arròs mostrava una evolució comercial relativament favorable. D’altra banda, en bona part del delta, l’augment de la salinitat del sòl ha imposat novament l’arròs com a únic conreu viable (el projectat sanejament hídric del delta avança molt lentament). L’expansió de l’arròs s’ha produït tant en terres noves guanyades per a l’agricultura com en superfícies abans destinades a conreus alternatius. D’aquests, els cereals i farratges han disminuït apreciablement, mentre que ha augmentat la superfície dedicada a l’horta, que es perfila, juntament amb l’arròs, com el conreu característic del delta de l’Ebre.

La diferent dedicació a un o altre tipus de conreu (arròs-horta) depèn en bona mesura de la mida de les explotacions; així, les més petites es dediquen preferentment als conreus hortícoles, ja que aquests poden assegurar uns ingressos més elevats, tot i que amb un gran risc, mentre que les explotacions mitjanes i grans obtenen uns ingressos comparativament menors per unitat de superfície, però segurs any rere any, que proporciona l’arròs.