Endarreriment econòmic i resistència a la innovació: el cas del gas natural a Espanya

Resum

L'estudi comparatiu del consum actual d'energia a Espanya mostra un clar predomini del petroli sobre el gas natural. Dues són les causes d'aquesta situació: un baix consum de combustibles gasosos per habitant i la preferència pel gas butà embotellat, derivat del petroli i poc utilitzat a l'estranger.

L'ús del gas natural es generalitzi a Europa a principis de la dècada de 1960. La seva introducció es recolzi en l'existència prèvia d'una densa xarxa de canalitzacions i d'un elevat nombre de consumidors de combustibles gasosos. La gran expansió del consum de gas d'hulla des de mitjans del segle XIX esdevenia, cent anys després, un element decisiu per a la ràpida adopció del gas natural.

A Espanya, en canvi, el desenvolupament de la indústria gasista tradicional fou raquític i desigual des dels primers moments. Només Catalunya arribà a tenir un nombre relativament important de fàbriques de gas. L'arribada de l'electricitat, a finals del segle passat, paralitzà l'expansió gasista en un moment en què només 75 localitats espanyoles comptaven amb servei de gas. La situació no millorà al llarg de la primera meitat del segle actual. El consum de gas, i la seva infraestructura de distribució, es mantingué en uns nivells relatius molt reduïts. Vet aquí, en definitiva, un reflex del caràcter lent i tardà de la industrialització espanyola anterior a 1960.

El canvi de situació provocat pel Pla d'Estabilització va trobar el gas canalitzat en molt males condicions per a fer front a l'increment de la demanda. La decisió política s'inclinà per la comercialització massiva dels gasos liquats del petroli (butà i propi), que no exigien més infraestructura que algunes plantes d'envasament i un sistema de distribució per camions.

En aquestes circumstàncies, el gas natural, que en aquests mateixos anys s'implantava en molts països europeus, només s'adoptaria a Catalunya, l'única zona amb un consum potencial i una xarxa de distribució suficients.

Els anys del petroli barat de la dècada de 1960 no estimularen la possible adaptació del consum energètic espanyol a les pautes internacionals. El fet és que la puja dels preus del petroli de 1973 i 1979 converteix Espanya en un dels països més dependents d'aquesta font energètica, amb efectes immediats en la balança de pagaments i en el conjunt de l'economia espanyola.

En definitiva el desenvolupament escàs i desigual de l'economia espanyola des del segle XIX i el corresponent dèficit d'infraestructura han retardat l'acció de noves tècniques en el sector energètic han contribuït, d'aquesta manera, a agreujar a Espanya les repercussions de la crisi econòmica internacional.