Integració de diferents models de protecció per al disseny d’una àrea natural protegida a Michoacán, Mèxic
Resum
En alguns països de regions tropicals en desenvolupament, l’eficiència real dels espais naturals protegits (ENP) ha estat mínima i, de vegades, oposada als objectius principals, la qual cosa ha generat com a conseqüència la pèrdua de serveis ambientals, socials y econòmics. A nivell operatiu, un dels elements clau en el planejament d’un ENP és la delimitació del polígon en el qual s’integren les diferents línies de gestió ambiental. Encara que la planificació dels ENP ha d’anar més enllà dels límits de l’espai i considerar aquells aspectes que poden potenciar l’efectivitat de la seva gestió. En aquest article, s’hi presenta un cas d’estudi a l’Estat de Michoacán, Mèxic, en el qual es planteja la integració de diferents figures d’interès per a la conservació mitjançant la definició d’una unitat única de gestió, un ENP, on s’integrin els valors socioambientals de la regió.
Paraules clau
espai natural protegit, planificació, socioambiental, gestió, Michoacán, MéxicoReferències
ACUÑA, R. (1987). «Relaciones geográficas del siglo XVI: Michoacán». Etnohistoria, serie antropológica, núm. 74, p. 121-180. México: UNAM.
BOADA, M.; SAURÍ, D. (2002). El cambio global. Barcelona: Rubes.
CAMPOS, M. (2006). Análisis socioambiental y propuesta de gestión del área de conservación regional. Tierra Caliente-Infiernillo, Michoacán. México. Trabajo de investigación. Programa de doctorado en Ciencias Ambientales. Bellaterra.
COCHET, H. (2001). «Agricultura de tumba y quema, ganadería extensiva y degradación ambiental en la Sierra Madre del Sur». En: HERNÁNDEZ, L. (comp.) (2001). Historia ambiental de la ganadería en México. A. C. Xalapa, México: Instituto de Ecología, p. 114-121.
EUROPARC-España (2005). Diseño de planes de seguimiento en espacios naturales protegidos. Barcelona: Serie Manuales, 2.
INEGI (1985). Síntesis geográfica del Estado de Michoacán. México: Publicaciones INEGI.
LEVINS, R. (1969). «Some demographic and genetic consequences of environmental heterogeneity for biological control». Bulletin of the Entomology Society of America, núm. 71, p. 237-240.
MACARTHUR, R. H.; WILSON, E. O. (1967). The Theory of Island Biogeography. Princeton, NJ: Princeton University Press.
MALLARACH, J. (2000). «Noves tendències en gestió». Revista de Medi Ambient, Tecnologia i Cultura, núm. 27. http://www.gencat.net/mediamb/revista/rev27-0.htm. [Consulta: 1 de septiembre de 2007.]
MARGULES, C. R.; PRESSEY, R. L. (2000). «Systematic conservation planning». Nature, núm. 405, p. 243-253. <http://www.geography.ryerson.ca/jmaurer/411SystConservPlan.pdf.> [Consulta: 10 de enero de 2006.]
MELO, C. (2002). Áreas naturales Protegidas de México en el siglo XX. México: Instituto de Geografía, UNAM.
RODÀ, F. (1999). Ecologia del paisatge: perspectives per a la conservació. En: BOADA, M. (comisario). Parcs naturals: Més enllá dels límits. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
RZEDOWSKI, J. (1994). Vegetación de México. México: Limusa.
RZEDOWSKI, J. (1991). Diversidad y orígenes de la flora fanerogámica de México. Acta Botánica Mexicana, 14, p. 3-21. México.
TACÓN, A.; SEPÚLVEDA, C.; ALARCÓN, L.; SEEBERG, C. (2004). Manual de Ordenamiento Predial para la Conservación de la Biodiversidad en Áreas Protegidas Privadas. Proyecto CIPMA-FMAM. Programa de Fomento para la Conservación de Tierras Privadas en la Décima Región. Valdivia: CIPMA.
TOLEDO, V. (2005). Repensar la conservación: ¿áreas naturales protegidas o estrategia bioregional? Gaceta Ecológica, núm. 77, p. 67-82. México: Instituto Nacional de Ecología.
TREJO, I.; DIRZO, R. (2002). «Floristic diversity of Mexican seasonally dry tropical forests». Biodiversity and conservation, vol. 11, núm. 11. p. 2063-2084.
UICN (2007). [Consulta: 31 de agosto de 2007.]
VARGAS, G. (2000). Apuntes e indicadores para la historia ambiental regional de Michoacán. Gobierno de Michoacán, UMSNH.
VELÁZQUEZ, A.; SOSA, N.; NAVARRETE, J. A.; TORRES, A. (2005). Bases para la conformación de áreas de conservación del Estado de Michoacán. SUMA. Gobierno del Estado de Michoacán.
VILA, J.; VARGA, D. (eds.) (2006). La futura llei de biodiversitat-Patrimoni natural. Jornades de reflexió, participació i debat. Girona: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya y Càtedra de Geografia i Pensament Territorial. Colección Documenta Universitària.
WALKER, B. L.; STEFFEN, W. L. (1999). «The nature of global change». En: WALKER, B.; STEFFEN, W. L.; CANADELL, J.; INGRAM, J. The terrestrial biosphere and global change: Implications for natural and managed ecosystems. Synthesis volume. Cambridge University Press. International Geosphere-Biosphere programme Book Series.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
