Una mirada geogràfica al turisme
Resum
El significat i el contingut del turisme internacional ha variat molt des dels viatges dels grecs i els romans fins al fenomen modern i complex del segle XXI. A llarg d’aquest recorregut, l’interès científic pel turisme també ha canviat des del coneixement descriptiu i enciclopèdic de llocs i pobles fins arribar a constituir una disciplina científica en si mateixa. L’enfocament geogràfic sobre el turisme posa l’èmfasi tant en l’anàlisi espacial del turisme (fluxos i usos del sòl), com en la síntesi geogràficament coherent entre persones, llocs, productes i polítiques. L’enfocament geogràfic, amb la capacitat d’analitzar components i sintetitzar interaccions, contribueix a elaborar un marc exhaustiu i coherent per realitzar una anàlisi integrada de la multidimensionalitat del turisme. Amb el temps, el focus de la recerca s’ha concentrat sobre els processos transformadors induïts pel turisme i en els impactes múltiples que el sector causa en el medi ambient, en les relacions socials i polítiques i en els perfils funcionals dels territoris. Alguns aspectes clau per a futures recerques sobre turismo inclouen un «retorn a les arrels» en els enfocaments territorials, les elevades expectatives posades en innovacions metodològiques i l’èmfasi en el planejament i la gestió integrades del sector.
Paraules clau
turisme, recerca científica, enfocament geogràfic, temes de futurReferències
AGARWAL, S.; BALL, R.; SHAW, G.; WILLIAMS, A. (2000). «The geography of tourism production: uneven disciplinary development?». Tourism Geographies, 2(3), p. 241-263.
Annals of Tourism Research (1979), 6, p. 228-237. Special issue on Geography and Tourism.
ASHLEY, C.; GOODWINN, H. (2007). «Turismo pro-pobre. ¿Qué ha ido bien y qué ha ido mal?». Opinions, 80. Overseas Development Institute. UK.
ATELJEVIC, I. (2000). «Circuits of tourism: stepping beyond a production-consumption dichotomy». Tourism Geographies, vol. 2(4), p. 369-388.
BOERS, B.; COTTRELL, S. (2007). «Sustainable Tourism Infrastructure Planning: A GIS-Supported Approach». Tourism Geographies, vol. 9(1), p. 1-22.
BRITTON, S. (1991). «Tourism, capital and place: towards a critical geography of tourism». Environment and Planning D: Society and Space, 9, p. 451-478.
BUTLER, R.W.; WALL, G. (eds.) (1985). «The evolution of tourism and contemporary perspectives». Annals of Tourism Research, 12(3).
BUTLER, R.; WOLDBROOTZ, L. (1991). «A New Planning Tool: Tourist Opportunity Spectrum». The Journal of Tourism Studies, 2(1), p. 2-14.
BUTLER, R.W. (ed.) (2006). The tourism area life cycle. Vol. 2: Conceptual and theoretical issues. Clevedon, UK: Channel View Publication.
DEBBAGE, K.; IOANNIDES, D. (2004). «The cultural turn? Toward a More Critical Economic Geography of Tourism». In: LEW, A.; HALL, C.M.; WILLIAMS, A.M. (eds.). A Companion to Tourism. Blackwell Publishing, p. 99-109.
DUIM, R. van der (2007). «Tourismscapes: An actor-network perspective». Annals of Tourism Research, 34(4), p. 961-976.
ESPON (2006). The role and spatial effects of cultural heritage and identity (2004-2006). Final Report Project 1.3.3. EU Luxemburg.
FARSARI, Y.; PRASTACOS, P. (2004). «GIS Applications in the Planning and Management of Tourism». In: LEW, A.; HALL, M.; WILLIAMS, A. (eds.). A Companion to Tourism. Oxford: Blackwell, p. 596-607.
GRAHAM, B.; ASHWORTH, G.J.; TURNBRIDGE, J.E. (2000). A Geography of heritage: Power, culture and economy. London: Hodder Arnold.
GRAVARI-BARBAS, M.; VIOLIER, P. (eds.) (2003). Lieux de culture et culture des lieux; production(s) culturele(s) locale(s) et émergence des lieux: dynamiques, acteurs, enjeux. Rennes: PUR.
HÄGERSTRAND, T. (1982). «Diorama, path and project». Tijdschrift voor Economisch en Sociale Geografie, 73, p. 323-339.
HALL, M. (2004). «Space–time accessibility and the tourist area life cycle of evolution: The role of geographies of spatial interactions and mobility in contributing to an improved understanding of tourism». In: BUTLER, R. (ed.). The tourism area life cycle. Clevedon: Channel View.
HALL, D.; SMITH, M.; MARCISZESKA, B. (2006). Tourism in the New Europe. The Challenges and Opportunities of EU Enlargement. Wallingford: CAB International.
JAFAR, J. (ed.) (2000). Encyclopaedia of Tourism. London: Routledge.
JANSEN-VERBEKE, M.; PRIESTLEY, G.K; RUSSO, A.P. (eds.) (2008). Cultural Resources for Tourism: Patterns, Process and Policies. New York: Nova Science (forthcoming)
JANSEN-VERBEKE, M.; DIETVORST, A. (1987). «Leisure, Recreation and Tourism: a Geographic View on Integration». Annals of Tourism Research, 14, p. 361-375.
JANSEN-VERBEKE, M. (2003). «Parameter für die Touristifizierung von städtischen Reisezielen». In: BACHLEITNER, R., KAGELMANN, H.J. (Hg.). KulturStädte Tourismus. Profil Verlag München Wien, p. 35-46.
JANSEN-VERBEKE, M. (2004). «Mutagenecity of cultural events in urban tourist destinations». In: BUTLER, R.; ARAMBERRI, J. (eds.). Tourism Development: Issues for a Vulnerable Industry. Channel View Publications, p. 257-275.
JANSEN-VERBEKE, M.; LIEVOIS, E. (2004). Urban Tourismscapes: Research based Destination Management. In SMITH, K.A.; SCOTT. C. (eds.). Proceedings of the New Zealand Tourism and Hospitality Research Conference 2004. Wellington, p. 170-179.
JANSEN-VERBEKE, M. (2007). «Cultural resources and the tourismification of territories». Acta Turistica Nova, 1(1), p. 21-41.
LEIPER, N. (1990). Tourism Systems: an Interdisciplinary Perspective. Palmerston North, N.Z. Occasional Papers 2. Massey University.
LEW, A.A.; HALL, M.; WILLIAMS, A. (eds.) (2004). A companion to tourism. Oxford: Blackwell Publishing.
MIDDLETON, M.C. (2002). «The Tourist City: A time space analysis». In:WÖBER, K. (ed.). City Tourism. New York: Springer Wien Economics, p. 163-172.
PEARCE, D. (2001). «An integrative framework for urban tourism research». Annals of Tourism Research, 28(4), p. 926-946.
PEARCE, D.; PRIESTLEY, G. (1998). «Tourism in Spain, a spatial analysis and synthesis». Tourism Analysis, 2, p. 185-202.
PLAZA, B. (2000). «Evaluating the influence of a large cultural artefact in the attraction of tourism. The Guggenheim Museum Bilbao Case». Urban Affairs Review, 36(2), p. 264-274.
PORIA, Y.; BUTLER, R.; AIREY, D. (2003). «The Core of Heritage Tourism». Annals of Tourism Research, vol. 30(1), p. 238-254.
RICHARDS, G.; WILSON, J. (2006). «Developing creativity in tourist experiences: A solution to serial reproduction of culture?». Tourism Management, 27, p. 1209-1223.
RIEUCAU J.; LAGEISTE, J. (eds.) (2006). L’empreinte du tourisme: Contribution à l’identité du fait touristiques. Paris: L’Harmattan.
SANTAGATA, W.; RUSSO, A.P.; SEGRE, G. (2008). «Tourist quality labels: An incentive for the sustainable development of creative clusters as tourist attractions?». In: RICHARD, G.; WILSON, J. (eds.). Tourism, Creativity and Development. Arnhem: Atlas.
SHACKLEY, M. (2006). Atlas of Travel & Tourism Development. Butterworth: Heinemann, 208 p.
SHOVAL, N.; ISAACSON, M. (2006). «The application of tracking technologies to the study of pedestrian spatial behaviour». The Professional Geographer, 58(2), p. 172-183.
SHOVAL, N.; ISAACSON, M. (2007). «Tracking the Tourist in the Digital Age». Annals of Tourism Research, 34(1), p. 141-159.
SMERAL, E.; WEBER, A. (2000). «Forecasting International Tourism Trends to 2010». Annals of Tourism Research, 27(4), p. 982-1006.
TRIBE, J. (2006). «The Truth about Tourism». Annals of Tourism Research, vol. 33(2), p. 360-381.
«Special issue Geography of Tourism», 1979, Annals of Tourism Research, vol. 6, p. 228-37.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
