Cooperació transfronterera europea: regulació, història i treball
Resum
La regulació —política, de l’acumulació de capital— s’ha desplegat en les darreres dècades en un conjunt d’escales (global, estatal, regional comarcal, local), que no actuen de manera jeràrquica, sinó simultàniament i en peu d’igualtat. Això ha afavorit la relació entre els actors col·lectius i les institucions de diferents escales a través de les fronteres, la qual cosa ha donat lloc a l’emergència d’una nova escala, la lateral, que es tradueix en els fenòmens de cooperació —o conflicte— transnacional, interregional i transfronterera. A l’article, s’hi tracten diversos temes d’aquesta darrera escala. S’hi estudien els objectius i les polítiques de la Unió Europea respecte de la cooperació transfronterera, el significat de l’ideal tipus de l’Euroregió, així com la intersecció de la resta d’escales amb la transfronterera. S’hi analitza el context, o estructura, de la cooperació transfronterera, que es concreta a la Unió Europea en el sorgiment de diferents eixos (Lotaringi o central, Mediterrani, Atlàntic). I s’hi examina, finalment, els problemes als quals s’enfronta la indubtable transnacionalització i transfronterització de les relacions de treball a la Unió Europea.
Paraules clau
cooperació transfronterera, teoria de la regulació, relacions laborals, Unió EuropeaReferències
BENKO, G.; DEMAZIÈRE, CH. (2000). «Le développement régional au miroir de lacrise des régions d’ancienne tradition industrielle. L’exemple du nord de la France». En: BENKO, G.; LIPIETZ, A. La richesse des régions. Pour une géographie socio-économique.París: PUF, p. 451-478.
BENKO, G.; LIPIETZ, A. (2000). «Géographie socio-économique ou économie géographique?». En: BENKO, G.; LIPIETZ, A. La richesse des régions: la nouvelle géographiesocio-économique. París: PUF, p. 9-29.
COTS, F.; MORATA, F.; ROCA, D. (2007). Una estratègia de desenvolupament sostenibleper a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània: orientacions bàsiques. Barcelona: CADS.Generalitat de Catalunya.
DI GIOVANNA, S. (1996). «Industrial districts and Regional Economic Development:a Regulationist Approach». Regional Studies, 30 (4), p. 373-386.
DURÀ, A.; OLIVERAS, X. (2008). A Typology of agents of regional cooperation: the experienceof the Mediterranean Arch. Paper, Jena Workshop, noviembre.
EBBINGHAUS, B.; VISSER, J. (2000). Trade Unions in Western Europe since 1945. Oxford:MacMillan.
ESSER, J.; HIRSCH, J. (1989). «The crisis of Fordism and the Dimensions of a “post-Fordist” Regional and Urban Structure». International Journal o f Urban andRegional Research, 13 (3), p. 71-97.
HARVEY, D. (1990). The condition of postmodernity: an enquiry into the origins of culturalchange. Oxford: Basil Blackwell.
JESSOP, B. (1993). «Towards a Schumpeterian Workfare State? Preliminary remarkson post-fordism Polirtical Economy». Studies in Political Economy, 40, p. 7-39.
JESSOP, B.; SUM, N. (2005). The regulation approach and beyond: putting capitalisteconomies in their places. Londres: Edward Elgar.
LETAMENDIA, F (1997). Juego de espejos. Conflictos nacionales centro-periferia. Madrid:Trotta.
LETAMENDIA, F (coord.) (1998). Nacionalidades y regiones en la Unión Europea. Madrid: Fundamentos.
LETAMENDIA, F (coord.) (2006). Acción colectiva Hegoalde-Iparralde, Madrid: Fundamentos.
LIPIETZ, A. (1993). «From althusserianism to Regulation Theory». En: KAPLAN, E.;SPRINKER, M. The althusserian legacy. Londres: Verso, p. 99-138.
LOUGHLIN, J. (1998). «Autonomía en Europa occidental: un estudio comparado». En:LETAMENDIA, F. (coord.). Nacionalidades y regiones en la Unión Europea. Madrid:Fundamentos, p. 109-140.
MARKUSEN, A. (2000). «Des lieux-aimants dans un espace mouvant: une typologiedes districts industriels». En: BENKO, G.;
LIPIETZ, A. La richesse des régions: la nouvellegéographie socio-économique. París: PUF, p. 85-119.
MORATA, F. (2004). Gobernanza multinivel en la Unión Europea. Valencia: Tirant loBlanc.
MOULAERT, F.; SWYNGEDOUW, E.; WILSON, P. (1988). «Spatial Responses to Fordistand post-fordist Accumulation and Regulation». Papers of the Regional Association,64, p. 11-23.
PERKMANN, M. (2002). The rise of Euroregions. A bird’eye perspectives on European crossborderco-operation. Online papers. University of Lancaster.
PIORE, M.; SABEL, CH. (1990). La segunda ruptura industrial. Madrid: Alianza.
ROKKAN, S. (1970). Citizens, elections, parties. Oslo: Universitetsforlaget.
SADOWSKI, D.; LUDEWIG, O.; TURK, F. (2003). «Europeanization of collective bargaining». En: ADDISON, J. T.; SCHNABEL, C. (eds.). International Handbook ofTrade Unions. Cheltenham (UK) y Northampton (USA): Edward Elgar.
SCHMITTER, P.; LEHMBRUCH, G. (1979). Trends toward corporatist intermediation. BeverlyHills: Sage.
STORPER, M.; SCOTT, A. J. (eds.) (1992). Pathways to industrialization and regionaldevelopment. Londres: Routledge.
STREECK, W.; HASSEL, A. (2003). «Trade unions as political actors». En: ADDISON, J.T.; SCHNABEL, C. (eds.). International Handbook of Trade Unions. Cheltenham(UK) y Northampton (USA): Edward Elgar, p. 335-365.
TICKELL, A.; PECK, J.A. (1992). «Accumulation, Regulation and the Geographies ofPost-Fordism: Missing Links». Regulationist Research, Progress in Human Geography,16 (2), p. 190-218.
VISSER, J. (2003). «Unions and unionism around the world». En: ADDISON, J. T.;SCHNABEL, C. (eds.). International Handbook of Trade Union. Cheltenham (UK)y Northampton (USA): Edward Elgar, p. 366-413.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2010 Francisco Letamendía
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
