Interaccions entre fecunditat i migració: Un estudi de les persones nascudes a l’estranger i residents a Catalunya l’any 2007
Resum
Aquest treball analitza les interaccions entre fecunditat i migració de la població immigrada resident a Catalunya l’any 2007. Per interaccions entenem, no només els efectes del moviment migratori sobre el comportament reproductiu, sinó també que la fecunditat en els països d’origen pugui ser un determinant del procés migratori. L’anàlisi considera la biografia reproductiva de les migrants, tant durant el període previ al moviment migratori com en el posterior. Mitjançant les dades biogràfiques de l’Enquesta Demogràfica de Catalunya de 2007, s’analitza la fecunditat de les dones immigrades durant el seu cicle de vida en relació amb les autòctones. S’utilitzen taxes específiques de fecunditat per edat i s’apliquen models de duració que mesuren el risc relatiu del fet que les dones migrants tinguin els seus fills abans o després del moviment migratori. L’anàlisi considera l’edat en el moment de la migració, el continent d’origen i l’estat conjugal quan migren. Els resultats suggereixen la identificació de quatre efectes de la migració sobre la fecunditat: l’efecte causal i l’efecte interrupció, com a efectes premigratoris, i l’efecte arribada i l’efecte adaptació, com a efectes postmigratoris.
Paraules clau
població immigrada, població autòctona, fecunditat, biografia reproductiva, Catalunya.Referències
Alders, M. (2000). «Cohort fertility of migrant women in the Netherlands». BSPSNVD-URU Conference, 31 de agosto y 1 de septiembre de 2000. Utrecht: Statistics Netherlands.
Andersson, G. (2001). «Childbearing patterns of foreign-born women in Sweden». MPIDR Working Paper 2001-011. Rostock: Max Planck Institute for Demographic Research.
Bledsoe, C. (2004). «Reproduction at the Margins: Migration and Legitimacy in the New Europe». Demographic Research, vol. Special Collection 3.
Bledsoe, C. et al. (2007). «High fertility Gambians in low fertility Spain: The dynamics of child accumulation across transnational space». Demographic Research, 16, 375-412.
Carter, M. (2000). «Fertility of Mexican immigrant women in the U.S.: A closer look». Social Science Quarterly, 81 (4), 1073-1086.
Castro-Martín, T. y Rosero-Bixby, L. (en prensa). «Maternidades y fronteras: la fecundidad de las mujeres inmigrantes en España». Revista Internacional de Sociología (RIS).
Devolder, D. y Galizia, F. (2010). «Interrelaciones entre migración internas y fecundidad en España durante el siglo xx». IX Congreso de la ADEH, Sao Miguel (Azores).
Frank, R. y Heuveline, P. (2005). «A crossover in Mexican and Mexican-American fertility rates: Evidence and explanations for an emerging paradox». Demographic Research, 12 (4), 77-104.
Gordon, M. (1964). Assimilation in American life: The role of race, religion, and national origin. Nueva York: Oxford University Press.
Kahn, J. R. (1994). «Immigrant and Native Fertility during the 1980s: Adaptation and Expectations for the Future». International Migration Review, 28 (3), 501-519.
Kulu, H. (2003). «Migration and Fertility: Competing Hypotheses Re-examined». Demographic Research, 35, 40. Rostock: Max Planck Institute for Demographic Research.
Lindstrom, D.P. y Giorguli, S. (2007). «The interrelationship between fertility, family maintenance, and Mexico-U.S. migration». Demographic Research, 17 (28), 821-858.
Milewski, N. (2007). «First child of immigrant workers and their descendants in West Germany: Interrelation of events, disruption, or adaptation?». Demographic Research, 17 (29), 859-896.
Parrado, E. A. y Morgan, S. P. (2008). «Intergenerational Fertility among Hispanic Women: New Evidence of Immigrant Assimilation». Demography, 45 (3), 651-671.
Roig, M. y Castro, T. (2007). «Childbearing Patterns of Foreign Women in a New Immigration Country: The Case of Spain». Population-E, 62 (3), 351-380.
Toulemon, L. (2004). «Fertility among immigrant women: new data, a new approach». Population and Sociétés, 400, 4.
Toulemon, L. y Mazuy, M. (2006). «Comment prendre en compte l’âge à l’arrivée et la durée de séjour en France dans la mesure de la fécondité des immigrants?». Documents de Traval-INED, 120.
Velleman, P. F. y Hoaglin, D. C. (1981). Applications, Basics, and Computing of Exploratory Data Analysis. Boston, MA: Duxbury Press.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2011 Daniel Devolder, Xiana Bueno
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.