Trajectòries conjugals dels immigrants internacionals a Espanya
Resum
Estudis recents mostren la importància de la dimensió familiar per comprendre els patrons migratoris actuals, així com per reforçar els vincles familiars transnacionals. Malgrat tot, és necessari realitzar anàlisis quantitatives de la situació a la llar dels immigrants internacionals en el moment d’arribar a Espanya i també més tard. En aquest article, s’hi analitza la formació de parelles i s’hi proposa un marc a través del qual es poden classificar els itineraris seguits per immigrants que viuen a Espanya, segons el seu estatus conjugal abans de la migració, durant i després. S’hi utilitzen regressions logístiques per analitzar les dades de la Encuesta Nacional de Inmigración de 2007 sobre 15.384 immigrants. Els resultats mostren com els itineraris seguits pels immigrants en la formació de la parella difereixen sobretot en funció de l’edat en el moment de migrar, el sexe i el lloc d’origen. Si es controla per edat en el moment de migrar i altres característiques sociodemogràfiques, les dones tenen més tendència que els homes a estar emparellades quan migren i a participar en migracions relacionades amb motius familiars. Els immigrants africans són els que mostren més diferències entre els models migratoris familiars d’homes i dones. Malgrat tot, en el cas dels europeus i dels llatinoamericans, aquestes diferències són gairebé inexistents. Les diferències per regió d’origen apareixen principalment quan s’examinen les probabilitats de migració conjunta i la migració per reagrupament del segon membre de la parella.Paraules clau
migració internacional, nupcialitat, família, Espanya.Referències
Andersson, G. (2004). «Childbearing after Migration: Fertility Patterns of Foreignborn Women in Sweden». International Migration Review, 38 (2), 747-774.
Aparicio, R. et al. (2005). Marroquíes en España: Sociedad, cultura y migraciones. Madrid: Universidad Pontificia Comillas de Madrid.
Arango, J. (2004). «La inmigración en España a comienzos del siglo xxi». En: Leal Maldonado, J. Informe sobre la situación demográfica en España. Madrid: Fundación Fernando Abril Martorell, 161-186.
Blank, S. y Torrecilha, R.S. (1998). «Understanding the living arrangements of Latino immigrants: A life course approach». International Migration Review, 32 (1), 3-19.
Borjas, G.J. y Bronars, S.G. (1991). «Immigration and the Family». Journal of Labor Economics, 9, 123-48.
Boyd, M. (1989). «Family and Personal Networks in International Migration: Recent developments and New Agendas». International Migration Review, 23 (3), 638-670.
Boyle, P.; Feng, Z. y Gayle, V. (2009). «A New Look at Family Migration and Women’s Employment Status». Journal of Marriage and Family, 417-431.
Carlson, E. (1985). «The impact of international migration upon the timing of marriage and childbearing». Demography, 22 (1), 61-72.
Cooke, T.J. (2008). «Migration in a family way». Population Space and Place, 14 (4), 255-265.
Cortina, C.; Esteve, A. y Cabré, A. (2009). «¿Con quién se unen los latinoamericanos en España? Respuestas a partir de tres fuentes estadísticas». Notas de Población, 86, 19-38.
Cortina, C.; Esteve, A. y Domingo, A. (2008). «Marriage patterns of foreign born population in a new country of immigration: the case of Spain». International Migration Review, 42 (4), 877-902.
Dinkel, R.H. y Lebok, U.H. (1997). «The fertility of migrants before and after crossing the border: the ethnic German population from the former Soviet Union as a case study». International Migration, 35 (2), 253-270.
Domingo, A. y Gil, F. (2007). «Immigration and Changing Labour Force Structure in the Southern European Union». Population - E (edición inglesa), 62 (4), 709-727.
González-Ferrer, A. (2008). Estrategias familiares y laborales en la emigración: Reagrupación familiar, elección de parejas y empleo de los inmigrantes en el país de destino. Madrid: Consejo Económico y Social.
González-Ferrer, A. y Cebolla, H. (2008). La inmigración en España (2000-2007). Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.
Kahn, J.R. (1988). «Immigrant selectivity and fertility adaptation in the United States». Social Forces, 67 (1), 108-128.
Kofman, E. (2004). «Family-Related Migration: A Critical Review of European Studies». Journal of Ethnic and Migration Studies, 30 (2), 243-262.
Massey, D. (1987). «Social Structure, Household Strategies and Cumulative Causation of Migration». Population Index, 56, 3-26.
Massey, D. y Malone, N. (2002). «Pathways to legal immigration». Population Research and Policy Review, 21, 473-504.
OECD (2008). International Migration Outlook, SOPEMI-2008. París: OECD.
Pagnini, D.L. y Morgan, S.P. (1990). «Intermarriage and social distance among U.S. Immigrants at the Turn of the Century». The American Journal of Sociology, 96 (2), 405-432.
Palloni, A. et al. (2001). «Social capital and international migration: A test using information on family networks». American Journal of Sociology, 106 (5), 1262-1298.
Reher, D. y Requena, M. (2009). «The National Immigrant Survey of Spain: A new data source for migration studies in Europe». Demographic Research, 20, 253-278.
Rogers, A. (1988). «Age Patterns of Elderly Migration: An International Comparison ». Demography, 25 (3), 355-370.
Rogers, A.; Raquillet, R. y Castro, L. (1978). «Model migration schedules and their applications». Environment and Planning A, 10, 475-502.
Smith, D.P. (2004). «An “united” research agenda for family migration: loosening the “shakles” of the past». Journal of Ethnic and Migration Studies, 30 (2), 263-282.
Stark, O. y Bloom, D.E. (1985). «The New Economics of Labor Migration». The American Economic Review, 75, 173-178.
Strasser, E. et al. (2009). «Doing family: Responses to the constructions of “the migrant family” across Europe». The History of the Familiy (Families, Foreignness, Migration. Now and Then), 14 (2), 165-176.
Van Hook, J. y Glick, J.E. (2007). «Inmigration and living arrangements». Demography, 44 (2), 225-250.
Vila, M.R. y Castro-Martín, T. (2007). «Childbearing patterns of foreign women in a new immigration country: The case of Spain». Population, 62 (3), 419-450.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2011 Albert Esteve, Clara Cortina
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
