La descentralització industrial a Catalunya: l'eix el Vendrell-Valls-Montblanc
Resum
Aquest article es basa en la tesi de llicenciatura presentada a la Universitat Autònoma de Barcelona el juliol de 1983. L’estudi se centra en un dels aspectes espacials de la indústria: la descentralització i els seus efectes industrialitzadors en espais no industrials. El creixement industrial basat en establiments d’origen extern pot representar desenvolupament per a l’àrea receptora. Però, més sovint, només significa el creixement de l’àrea com a simple espai de producció, mentre que les funcions financeres i de control romanen a les ciutats industrials tradicionals. La separació espacial entre producció i gestió només és possible quan hi ha una bona connectivitat entre ambdues localitzacions.
Qualsevol regió com Catalunya té alguns centres industrials tradicionals, però un nombre creixent d’establiments industrials se situen fora d’aquests centres. L’article analitza una de les àrees alternatives per a la localització industrial a Catalunya: l’eix el Vendrell–Valls–Montblanc, una regió centrada en una part de les autopistes A-2 i A-7, que connecten Barcelona amb Euskadi. Aquesta bona connectivitat amb Barcelona, ciutat d’origen de la majoria del capital invertit des dels anys setanta, és la característica principal de l’àrea per atreure establiments industrials de Barcelona i d’alguns països d’Europa Occidental i d’Amèrica del Nord. Un segon element és el caràcter semi-rural de l’eix el Vendrell–Valls–Montblanc que, gràcies a unes relacions laborals més flexibles i a uns preus del sòl i de la mà d’obra més baixos, permet reduir els costos de producció. Amb dades estadístiques i informació obtinguda mitjançant enquestes, l’estudi analitza el creixement industrial de l’àrea i algunes característiques dels nous establiments industrials, com ara el sector de producció, l’origen del capital i les raons de localització. L’estudi identifica quatre centres de creixement industrial amb les seves corresponents àrees d’influència laboral: Valls, l’única ciutat on indústria local i externa han comportat un canvi d’especialització i un cert desenvolupament autònom; el Vendrell, un centre de serveis on els beneficis del turisme han ajudat la indústria local; l’Arboç, un petit poble rural transformat en centre residencial obrer per la implantació de tres establiments forans; i Montblanc, una ciutat on la descentralització només ha comportat un augment del nombre de llocs de treball.
Referències
BAKIS, H., «La sous-traitance dans l’industrie», Annales de Géographie, 1975, pp. 297‑317.
BRYANT, CH. R., «Manufacturing in Rural Development», a WALKER, R. (ed.), Planning Industrial Development, John Wiley and Sons, 1980, pp. 99‑128.
BUSOM, I. et al., La especialización de la industria manufacturera catalana, Servei d’Estudis del Banco Urquijo, Barcelona, 1979.
CASTELLS, M., Sociologie de l’espace industriel, ed. Anthropos, París, 1975.
DONOLO, C., Stratégies de décentralisation et de localisation industrielle, ed. Bordas, París, 1972.
FÁBREGAS, S. et al., Localización de los traslados industriales en el Área Metropolitana de Barcelona (1966‑1972), Barcelona, 1973.
GACHELIN, C., La localisation des industries, P.U.F., París, 1977.
GAROFOLI, G., «Decentramento produttivo, mercato del lavoro e localizzazione industriale», Archivio di Studi Urbani e Regionali, 1978 a, nº 4, pp. 21‑64.
GAROFOLI, G., «Ristrutturazione industriale e territorio: alcune note introduttive», Archivio di Studi Urbani e Regionali, 1978 b, nº 4, pp. 7‑20.
HAMILTON, F. E. I., Contemporary Industrialization. Spatial Analysis and Regional Development, Longman, Londres, 1978.
HARVEY, D., «The Geography of Capitalist Accumulation: A Reconstruction of the Marxian Theory», Antipode, 1975, vol. 7, nº 2 (publicat en castellà a Documents d’Anàlisi Metodològica en Geografía, nº 1, pp. 109‑142).
INDOVINA, F., «Teoria e politica della localizzazione industriale», Archivio di Studi Urbani e Regionali, 1972, nº 1, pp. 31‑78.
INDOVINA, F.; CALABI, D., «Sull’uso capitalistico del territorio», Archivio di Studi Urbani e Regionali, 1973, vol. 4, nº 2, pp. 3‑20.
LLEONART, P., Els atractius industrials de 29 ciutats de Catalunya, Serveis d’Estudi de Banca Catalana, Barcelona, 1980.
LÓPEZ MARTÍN, A.; AZPEITIA CALVIN, J., «Influencia de las infraestructuras de transporte en el desarrollo regional: experiencia internacional y perspectivas para la implantación en España de un sistema de observación de impactos», Ciudad y Territorio, 1982, 1/82, pp. 67‑84.
MANZAGOL, C., Logique de l’espace industriel, P.U.F., París, 1980.
ROUX, J. M., «Industrialization and Regional Disparities», a WALKER (ed.), op. cit., pp. 71‑97.
TOYNE, P., «Recruiting for Industry in a Non‑industrial Area: the Businessman View», Area, 1977, nº 2, pp. 133‑137.
U.N.I.D.O., La industria mundial desde 1960: progresos y perspectivas, United Nations, Nova York, 1977.
VIEILLE, P., «L’espace global du capitalisme d’organisation», Espaces et Sociétés, 1974, pp. 3‑22.
WALKER, R. (ed.), Planning Industrial Development, John Wiley and Sons, Chichester, Nova York, 1980.
WALKER, R.; STORPER, M., «Capital and Industrial Location», Progress in Human Geography, 1981, vol. 5, nº 4, pp. 473‑509.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 1985 Mireia Belil Boladeras, Isabel Clos
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
