Promoció turística i espai urbà a Barcelona. Perspectiva històrica i revisió crítica, 1900-1936
Resum
El turisme ha adquirit un valor estratègic en la conformació urbana, urbanística i monumental de Barcelona, ja que constitueix un pretext per al seu disseny, canvi i projecció. El present article destaca l’existència de vincles històrics entre la promoció turística entesa com a factor de competitivitat i atracció de capital i la seva influència en la configuració urbana de Barcelona. Els inicis d’aquest planejament se situen a principis del segle XX, en un escenari marcat per importants canvis polítics, econòmics i socioculturals. La construcció turística de Barcelona va ser plantejada en el marc d’una ideologia hegemònica, burgesa, que prioritzava els principis estètics i els valors culturals com a eixos d’aquest discurs, de manera que l’ordenació urbanística i la construcció monumental de la ciutat van ser requisits i, alhora, resultats d’aquesta estratègia.Paraules clau
Barcelona, turisme, urbanisme, història, imatge urbanaReferències
ASHWORTH, Gregory; TUNBRIDGE, John (2000). The tourist-historic city. Retrospect and prospect of managing the heritage city. Oxford: Pergamon.
ARNÚS, Gonçal (1908). Barcelona Cosmopolita. Barcelona: Imprenta Viuda de Luis Tasso.
BARCELONA ATRACCIÓN (1912). “Actividad urbana”. Barcelona Atracción, 20, 4.
— (1915). “La futura Exposición de Barcelona”. Barcelona Atracción, 55, 10-17.
— (1925). “Ciudades españolas. Barcelona”. Barcelona Atracción, 175.
— (1928). “Obras de urbanización y embellecimiento”. Barcelona Atracción, 204, 188.
— (1930). “Notas de Turismo y de la Sociedad de Atracción de Forasteros”. Barcelona Atracción, 229.
— (1934). “Las antiguas edificaciones de la calle del Obispo”. Barcelona Atracción, 282, 365.
— (1935). “Barcelona. Una ciudad sin mendigos”. Barcelona Atracción, 291, 267.
BENACH, Núria (1993). “Producción de la imagen en Barcelona del 92”. Estudios Geográficos, 212, 483-505.
BLASCO, Albert (2009). “La Societatd’Atracció de Forasters de Barcelona com a estructura de poder”. XI Congrés d’Història de Barcelona –La ciutat en xarxa. Barcelona: Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona, 1-7.
BOYER, Marc (2000). Histoire de l’invention du tourisme, XVIe-XIXe siècles: origine et développement du tourisme dans le sud-est de la France. Paris: Editions de l’Aube.
CASTELLS, Manuel and BORJA, Jordi (1997). Local and global: the management of cities in the information age. London: Earthscan.
CÓCOLA GANT, Agustín (2014). “The Invention of the Barcelona Gothic Quarter”. Journal of Heritage Tourism, 9 (1), 18-32. http://dx.doi.org/10.1080/1743873X.2013.815760
— (2012). “La fabricación de monumentos antiguos en la era del turismo de masas”. E-RPH Revista de Patrimonio Histórico, 11, 1-20.
— (2011a). El Barrio Gótico de Barcelona. Planificación del pasado e imagen de marca. Barcelona: Ediciones Madroño.
— (2011b). “El Barrio Gótico de Barcelona. De símbolo nacional a parque temático”. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, 15(371), 1-28.
— (2009). “El MACBA y su función en la marca Barcelona”. Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales, 159, 87-101.
DAVIS, Mike (1990). City of Quartz: Excavating the Future in Los Angeles. London: Verso.
DELGADO, Manuel (2011). El espacio público como ideología. Madrid: Catarata.
— (2007). La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del ‘modelo Barcelona’. Madrid: Catarata.
DIARIO OFICIAL DE LA EXPOSICIÓN INTERNACIONAL DE BARCELONA (1929a). “1.888-1.929. Ayer y hoy”. Diario Oficial de la Exposición Internacional de Barcelona, 1.
— (1929b) “El movimiento turístico motivado por la Exposición de Barcelona”. Diario Oficial de la Exposición Internacional de Barcelona, 5.
— (1930) “Una gestión municipal afortunada”. Diario Oficial de la Exposición Internacional de Barcelona, 46.
DÍAZ, Ibán (2010). Sevilla, cuestión de clase. Una geografía social de la ciudad. Sevilla: Atrapasueños.
DONAIRE, José Antonio (2008). Turismo cultural. Entre la experiencia y el ritual. Bellcaire d’Empordà: Vitel·la.
EALHAM, Chris (2005). Class, Culture and Conflict in Barcelona, 1898-1937. London: Routledge.
FUSTER, Joan; NICOLAU, Antoni and VENTEO, Daniel (eds.) (2001). La construcció de la gran Barcelona: L’obertura de la Via Laietana, 1908-1958. Barcelona: Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.
GANAU CASAS, Joan (2003). “La recreació del passat: el Barri Gotic de Barcelona, 1880-1950”. In: GRAU, Ramon and CUBELLES, Albert. (eds.). El procés urbà i la identitat gòtica de Barcelona. Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 257-272.
GARCÍA ESPUCHE, Albert (1995). “Imatges i imatge de Barcelona: una síntesi i tres epilogs”. In: GARCÍA ESPUCHE, Albert; NAVAS, Teresa (eds.). Retrat de Barcelona, I. Barcelona: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 41-62.
GARCÍA ESPUCHE, Albert; GUÀRDIA BASSOLS, Manuel; MONCLÚS, Francisco Javier and OYÓN, José (1988). “La dimensió urbana”. In: VVAA (ed). Arquitectura i ciutat a l’Exposició Universal de Barcelona, 1888. Barcelona: UPC, 129-178.
GRAU, Ramon and LÓPEZ, Marina (1988). “L’herència del 1888 i el Nou-cents”. In: VVAA (ed). L’Exposició Universal de Barcelona. Llibre del centenari. 1888-1988. Barcelona: L’Avenç, 369-377.
GUÀRDIA, Manuel; GARCÍA ESPUCHE, Albert; MONCLÚS, Francisco Javier and OYÓN, José (1991). “Modernization and urban beautification: The 1888 Barcelona world’s fair”. Planning Perspectives, 6 (2), 139-159. http://dx.doi.org/10.1080/02665439108725724
GWYNDAF, Williams (1995). “Local governance and urban prospects: The potential of City Pride”. Local Economy, 10 (2), 100-107. http://dx.doi.org/10.1080/02690949508726270
HALL, Tim; BRADLEY, Andrew and HARRISON, Margaret (2002). “Selling Cities: Promoting New Images for Meetings Tourism”. Cities, 19 (1), 61-70. http://dx.doi.org/10.1016/S0264-2751(01)00046-4
HARVEY, David (1973). Social justice and the city. Baltimore and London: Johns Hopkins University Press.
LASANSKY, D. Medina (2004). The Renaissance perfected. Architecture, spectacle and tourism in fascist Italy. Pennsylvania: Pennsylvania University Press.
LEES, Loretta; SLATER, Tom and WYLY, Elvin (2008). Gentrification. New York and London: Routledge.
LÓPEZ SÁNCHEZ, Pere (1993). Un verano con mil julios y otras estaciones. Barcelona: de la reforma interior a la Revolución de Julio de 1909. Madrid: Siglo XXI.
MACCANNELL, Dean (2005). “El destí del simbòlic en l’arquitectura per alturisme”. Nexus. Noves polítiques per alturisme cultural: reptes, ruptures, respostes, 35, 30-43.
MARTORELL, Jeroni (1911). “Reforma interior de Barcelona. Exposición al Excmo. Ayuntamiento”. La Cataluña, 189, 306-308.
MILES, Steven (2010). Spaces for consumption. SAGE: London.
MITCHELL, Don (2003). The Right to the City. Social Justice and the Fight for Public Space. New York: Guilford Press.
NAVAS, Teresa (2014). “La construcción simbólica de una capital. Planeamiento, imagen turística y desarrollo urbano en Barcelona a principios de siglo XX”. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, 18(493), 1-21.
PALOU I RUBIO, Saida (2012). Barcelona destinació turistica. Un segle d’imatges i promoció pública. Bellcaire d’Empordà: Vitel·la.
— (2006). “La ciudad fingida. Representaciones y memorias de la Barcelona turística”. Pasos. Revista de Turismo y Patrimonio Cultural, 4 (1), 13-28.
PEIRÓ, Xavier (2001). “L’obertura i construcció de la Gran Via Laietana”. In: FUSTER, Joan; NICOLAU, Antoni and VENTEO, Daniel. (eds.). La construcció de la gran Barcelona: L’obertura de la Via Laietana, 1908-1958. Barcelona: Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, 53-77.
PUIG I CADAFALCH, Josep (1901). “Barcelona d’anys à venir, III”. La Veu de Catalunya, 22nd January, 1.
— (1905). “A votar. Per la Exposició Universal”. La Veu de Catalunya, 11th November, 3.
REYES, Fernando (1919). “El porvenir de Barcelona. Desaparición de las vías férreas”. Barcelona Atracción, 103.
RICHARDS, Greg (2001). “The development of cultural tourism in Europe». Richards, Greg. (Ed.). Cultural attractions and European tourism. London: CABI, 3-18.
ROCA ALBERT, Joan (2009). “El Museu d’Història de Barcelona, portal de la ciutat”. Hermes, 2, 96-103.
ROWAN, Yorke and Baram, Uzi (2004). “Archaeology after nationalism. Globalization and the consumption of the past”. Rowan, Yorke and Baram, Uzi. (eds.). Marketing heritage: archaeology and the consumption of the past. California: Altamira Press, 3-22.
RUBIÓ I TUDURÍ, Mariano (1922). “La caza del extranjero”. La Vanguardia.
— (1929). “Els problemes de la post-Exposició. Barcelona i Montjuich”. La Veu de Catalunya, 28th December, 5.
SALA, Teresa M. (2007). “Imágenes de la ciudad de la vida moderna: ideales, sueños y realidades”. Sala, Teresa-M. (ed). Barcelona 1900. Mercatofornds: Amsterdam, 15-73.
SERRA I ROCA, Josep (1929). “Les marques de turisme”. La Veu de Catalunya, 22nd December, 5.
SMETS, Marcel (1995). Charles Buls. Les principes de l’art urbain. Liège: Pierre Mardaga.
SMITH, Andrew (2005). “Conceptualizing City Image Change: The Re-Imagining of Barcelona”. Tourism Geographies, 7(4), 398-423. http://dx.doi.org/10.1080/14616680500291188
SOLÀ-MORALES, Ignasi (1994). “Los locos arquitectos de una ciudad soñada”. Sánchez, Alejandro (ed.). Barcelona 1888-1929. Modernidad, ambición y conflictos de una ciudad. Madrid: Alianza Editorial, 141-154.
— (1985). L’Exposició Internacional de Barcelona 1914-1929: Arquitectura i Ciutat, Barcelona: Fira de Barcelona.
STEWARD, John (2004). “Performing abroad. British tourists in Italy and their practices, 1840-1914”. In: LASANSKY, D. Medina and MCLAREN, Brian (eds.). Architecture and Tourism. Perception, performance and place. Berg: New York, 53-74.
STORM, Eric (2013). “Una España más española. La influencia del turismo en la imagen nacional”. In: MORENO LUZÓN, Javier and NÚÑEZ SEIXAS, Xosé M. (eds.). Ser españoles. Imaginarios nacionalistas en el siglo XX. Barcelona: RBA, 530-560.
— (2010). The Culture of Regionalism: Art, Architecture and International Exhibitions in France, Germany and Spain, 1890-1939. Manchester: Manchester University Press.
URRY, John (1990). The Tourist gaze: leisure and travel in contemporary societies. London: Sage.
VEGA I MARCH, Manuel; BUSQUETS, Guillem; BOFILL, Jaume and LASARTE, Josep (1914). “Programa d’algunes obres a fer, amb motiu o ambo casió de l’Exposició de 1917”. La Cataluña, 343, 338-342.
VIDAL CASELLAS, Dolors (2005). L’imaginari monumental i artístic del turisme cultural. El cas de la revista Barcelona Atracción. Doctoral thesis directed by Eduard Carbonell i Esteller. Girona: Universidad de Girona.
WARD, Stephen (1998). Selling places. The marketing and promotion of towns and cities, 1850-2000. London: SPON.
WARD, Stephen and GOLD, John (1994). Place promotion: the use of publicity and marketing to sell towns and regions. New York and Chichester: Wiley.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2015 Agustín Cócola Gant, Saida Palou Rubio
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.