Agricultura, muntanyes i… La percepció de la província de Lleida per part dels estudiants universitaris catalans
Resum
La imatge que es té d’una ciutat o d’un territori és important. Si és coneguda, el territori resultarà més proper. Si és desconeguda, poden existir condicionants importants per desenvolupar- hi certes activitats. L’estudi que es presenta mostra les diferents visions que poden existir de la província de Lleida. Sobre la base d’un qüestionari realitzat a 170 estudiants universitaris catalans es vol establir els elements que de forma més habitual s’associen amb la província. Els resultats mostren com l’agricultura constitueix l’element fonamental de la imatge genèrica de la província. No obstant això, la situació canvia quan es demana concretar aquests aspectes en un mapa. En aquest cas, les capitals de comarca i els Pirineus passen a primer pla. Aquest fet mostra una contradicció entre la imatge general que els estudiants tenen de la província de Lleida i la concreció d’aquesta imatge.Paraules clau
imatge del territori, percepció, identitat, Lleida, CatalunyaReferències
ALDHUY, Julien (2004). «Imaginaire géographique, idéologie territoriale et production régionale: réexions autour des Landes de Gascogne (XVIIIème-XIXème)». Hégoa, 113-120.
ANDRESSEN, Curtis (1997). «Mental Maps of Asia: The Geographical Knowledge of Australian University Students». Asian Studies Review, 21 (1), 115-130. http://dx.doi.org/10.1080/03147539708713144
ANTROP, Marc i VAN EETVELDE, Veerle (2000). «Holistic aspects of suburban landscape: visual image interpretation and landscape metrics». Landscape and Urban Planning, 50 (1-3), 43-58. http://dx.doi.org/10.1016/S0169-2046(00)00079-7
ARRUDA, Ángela i ULUP, Lilian (2007). «Brasil imaginado: representaciones sociales de jóvenes universitarios». A: Arruda, Ángela i de Alba, Martha (coords.). Espacios imaginarios y representacions sociales. Rubí: Anthropos.
AURAY, Jean Paul, BAILLY, Antoine, DERYCKE, Pierre-Henry, HURIOT, Jean-Marie (1994). Encyclopédie d’économie spatiale: Concepts – comportements – organisations. París: Economica.
AVENDAÑO ARIAS, Johan Andrés (2014). «Representaciones territoriales sobre inseguridad y delincuencia en el espacio urbano de Bogotá: formas simbólicas de apropiación territorial». A: Bonastra, Quim; Vasconcelos P. Junior, Magno i Tapia, Maricarmen (eds.). Actas del XIII Coloquio Internacional de Geocrítica: El control del espacio y los espacios de control. Barcelona: Universitat de Barcelona.
BÉDARD, Mario; AUGUSTIN, Jean-Pierre i DESNOILLES, Richard (dir.) (2011). L’imaginaire géographique. Perspectives, pratiques et devenirs. Quebec: Presses de l’Université du Quebec.
BERDOULAY, Vincent (1985). «Les idéologies comme phénomènes géographiques». Cahiers de Géographie du Québec, 29, 205-216. http://dx.doi.org/10.7202/021718ar
BERQUE, Augustin (dir.) (1994). Cinq propositions pour une théorie du paysage. Seyssel: Champ Vallon.
CAMERON, Duncan (1968). «A view point: the museum as a comunication system and implications for museums educations». Curator, 11 (1), 33-40. http://dx.doi.org/10.1111/j.2151-6952.1968.tb00883.x
CASTREE, Noel (2001). «Commodity fetishism, geographical imaginations and imaginative geographies». Environment and Planning A, 33 (9), 1519-1525. http://dx.doi.org/10.1068/a3464
CHIVALLON, Christine (2008) . «L’espace, le réel et l’imaginaire: a-t-on encore besoin de la géographie culturelle?». Annales de géographie, 660-661 (2-3), 67-89. http://dx.doi.org/10.3917/ag.660.0067
CLAVEROL, Lluís; LABERNIA, Carles i REIG, Josep A. (1976). «El peso determinante del eslogan “per Lleida ja està bé”». CAU: construcción, arquitectura, urbanismo, 39, 90.
CLOKE, Paul; CRANG, Philip i GOODWIN, Mark (1999). Introducing Human Geographies. Londres: Arnold.
DE ALBA, Martha (2009). Representaciones sociales y el estudio del territorio: aportaciones desde el campo de la psicología social. Cuajimalpa: Laboratorio de Análisis Socioterritorial, Universidad Autónoma Metropolitana.
DEBARBIEUX, Bernard i VANIER, Martin (dir.) (2001). Ces territorialités qui se dessinent. La Tour d’Aigues: Editions de l’Aube.
DI MÉO, Guy i BULÉON, Pascal (dir.) (2005). L’espace social. Lecture géographique des sociétés. París: Armand Colin.
DONAIRE, José Antonio i GALÍ, Núria (2011). «La imagen turística de Barcelona en la comunidad flickr». Cuadernos de Turismo, 27, 291-303.
DUPRÉ, Sophie (2006). «Perceptions et représentations géographiques: un outil pour aménager les forêts touristifiées?». Théoros, 25 (2), 53-61.
GALÍ ESPELT, Núria i DONAIRE BENITO, José Antonio (2005). «The social construction of the image of Girona: a methodological approach». Tourism Management, 26, 777-785. http://dx.doi.org/10.1016/j.tourman.2004.04.004
GILBERT, Anne (1986). «L’idéologie spatiale: conceptualisation, mise en forme et portée pour la géographie». L’Espace géographique, 1, 57-66. http://dx.doi.org/10.3406/spgeo.1986.4092
GÖKTEN, Cemil i SÜDA¸S I˙ lkay (2014). «The Image of Australia: A Case Study on the Mental Maps of Turkish Immigrants in Sydney». Journal of Geography and Geology, 6 (2), 82-92. http://dx.doi.org/10.5539/jgg.v6n2p82
GREFFE, Xavier (1999). La gestion du patrimoine culturel. París: Anthropos.
GUEBEN-VENIÈRE, Servane (2011). «En quoi les cartes mentales, appliquées à l’environnement littoral, aident-elles au recueil et à l’analyse des représentations spatiales?». EchoGéo, 17, 2-11. http://dx.doi.org/10.4000/echogeo.12573
GUERRERO TAPIA, Alfredo (2007). «Imágenes de América Latina y México a través de mapas mentales». A: Arruda, Ángela i de Alba, Martha (coords.). Espacios imaginarios y representacions sociales. Rubí: Anthropos.
GUMUCHIAN, Hervé (1991). Représentations et aménagement du territoire. París: Anthropos.
HERRERO FABREGAT, Clemente (2008). «La ciudad como espacio construido y vivido por la persona». Contexto & Educação, 79 (23), 129-154.
HOTTOLA, Petri (2012). «Perceptions of the United States and the Americans. The collage approach». Finisterra, XLVII (93), 49-63.
KNEZ, Eugene I. i WRIGHT, Gilbert (1970). «The museum as a communication system: an assessment of Cameron’s viewpoint». Curator, 13 (3), 204-212. http://dx.doi.org/10.1111/j.2151-6952.1970.tb00404.x
LEDRUT, Raymond (1973). Les images de la Ville. París: Èditions Anthropos.
LERIVRAY, Bernard (1975). Guides bleus, guides vertes et lunettes roses. París: Du Cerf.
LYNCH, Kevin (1960). The Image of the City. Cambridge: The MIT Press.
MACKAY, Kelly J. i FESENMAIER, Daniel R. (1997). «Pictorial element of destination image formation». Annals of Tourism Research, 24 (3), 537-565. http://dx.doi.org/10.1016/S0160-7383(97)00011-X
MARCHAND, Dorothée (2005). «La construction de l’image d’une ville: représentation de la centralité et identité urbaine». A: Robin, Monique i Ratiu, Eugénia (eds.). Transitions et rapports à l’espace. París: L’Harmattan, 299-335.
MARTÍNEZ, Dolores (1996). «The tourist as deity: Ancient continuities in modern Japan». A: Selwyn, Tom (ed.). The tourist image. Myths and myth making in tourism. Chichester: Wiley, 163-178.
MASSEY, Doreen (2005). For Space. Londres: Sage.
MC KENNA John; QUINN Rory J; DONNELLY Daniel J. i COOPER J. Andrew G., (2008). «Accurate Mental Maps as an Aspect of Local Ecological Knowledge (LEK): a Case Study from Lough Neagh, Northern Ireland». Ecology and Society, 13, 1-23.
MENDIZÀBAL, Enric (1993). «Una proposta de model espacial per a la interpretació territorial de Catalunya». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 36 (VIII), 101-118.
MIOSSEC, Jean-Marie (1977). «L’image touristique comme introduction à la géographie du tourisme». Annales de Géographie, 86 (473), 55-70. http://dx.doi.org/10.3406/geo.1977.17568
MUSSET, Alain (2010). Ciudad, sociedad, justicia: un enfoque espacial y cultural. Mar de la Plata: Universidad Nacional de Mar del Plata.
PAN, Bing i LII, Xiang (2011). «The long tail of destination image and online marketing». Annals of Tourism Research, 38 (1), 132-152. http://dx.doi.org/10.1016/j.annals.2010.06.004
PINHEIRO, José de Queiroz (1998). «Determinants of cognitive maps of the world as expressed in sketch maps». Journal of Environmental Psychology, 18, 321-339. http://dx.doi.org/10.1006/jevp.1998.0100
POUTET, Hervé (1995). Images touristiques de l’Espagne: de la propagande politique à la promotion touristique. París: L’Harmattan.
PRITCHARD, Annette (2000). «Ways of seeing ‘Them’ and ‘Us’: tourism representation, race and identity». A: Robisno, Mike; Long, Philip; Evans, Nigel, SHARPLEY, Richard i SWARBROOKE, John (eds.). Expressions of Culture, Identity and Meaning in Tourism. Sunderland: Business Education Publishers, 245-262.
ROGGE, Elke; NEVENS, Frank i GULINCK, Hubert (2007). «Perception of rural landscapes in Flanders: Looking beyond aesthetics». Landscape and Urban Planning, 82, 159-174. http://dx.doi.org/10.1016/j.landurbplan.2007.02.006
ROULIER, Fréderic (2013). «Synthèses cartographiques des représentations mentales de l’espace». M@appemonde. Revue trimestrielle sur l’image géographique et les formes du territoire, 112. http://mappemonde.mgm.fr/num40/index.html
SANTOS, Carla Almeida i BUZINDE, Christine (2006). «Politics of identity and space: representational dynamics». Journal of Travel Research, 45 (3), 322-332.
SASSEN, Saskia (2001). The Global City: New York, London, Tokyo. Princeton: Princeton University Press. http://dx.doi.org/10.1515/9781400847488
SMITH, Andrew (2005). «Conceptualizing city image change: the re-imaging of Barcelona». Tourism Geographies, 7 (4), 398-423. http://dx.doi.org/10.1080/14616680500291188
SOMOZA MADINA, José (2006). La geografía de la percepción como instrumento de ayuda al planeamiento urbano. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc0v8s4
STASZAK, Jean-François (2014). «Géographie et cinéma: modes d’emploi». Annales de Géographie 2014 (1-2), 695-696. http://dx.doi.org/10.3917/ag.695.0595
TUAN, Yi Fu (1977). Space and place: the perspective of experience. Minneapolis: University of Minnesota Press.
VARA MUÑOZ, José Luís (2008). «Cinco décadas de Geografía de la percepción». Ería, 77, 371-384.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2016 Daniel Paül i Agustí
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.