La problemàtica de l’habitatge de la immigració andalusa a Olot durant el franquisme (1940-1975)

Xavier Casademont Falguera; Jordi Feu Gelis

doi:10.5565/rev/dag.316

La problemàtica de l’habitatge de la immigració andalusa a Olot durant el franquisme (1940-1975)

Autors/ores

Xavier Casademont Falguera Universitat de Girona https://orcid.org/0000-0002-3821-4245
Jordi Feu Gelis Universitat de Girona https://orcid.org/0000-0003-1395-2409

PDF

Resum

En aquest article, s’hi analitza la problemàtica de l’habitatge entre els immigrants andalusos que s’assentaren al municipi d’Olot (Girona) durant el franquisme. Si bé les xifres que assolí aquesta immigració a Olot no foren tan altes com les del conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona, els andalusos representaven, l’any 1975, més d’un 10% de la població, la qual cosa els convertia en el col·lectiu més nombrós d’immigrants interiors a Olot.

Pel que fa a l’habitatge, aquesta recerca constata les dificultats que patí una bona part dels immigrants andalusos, especialment els que iniciaren la cadena migratòria durant la postguerra. Si bé la realitat urbanística i demogràfica olotina diferia d’altres entorns urbans, les autoritats franquistes locals van inhibir-se de les necessitats residencials dels andalusos, per la qual cosa aquests hagueren de recórrer a diverses estratègies de supervivència, des del barraquisme fins a l’autoconstrucció, a causa del dèficit crònic de domicilis, el nombre dels quals era incapaç de créixer al mateix ritme que la població.

Paraules clau

immigració interior, franquisme, andalusos, habitatge, urbanisme

Referències

AADD (2010). Emigrantes/immigrants. Torredonjimeno: Ayuntamiento de Torredonjimeno / Vic: Ajuntament de Vic.

ARANGO, Joaquín (2007). «Les primeres migracions del segle XX a Catalunya». A: Nadala 2007: Immigració. Les onades immigratòries en la Catalunya contemporània. Barcelona: Fundació Lluís Carulla, 19-33.

BETRÁN, Ramón (2002). «De aquellos barros, estos lodos: La política de vivienda en la España franquista y postfranquista». Acciones e Investigaciones Sociales, 16, 25-67.

BLANCO, Cristina (2000). Las migraciones contemporáneas. Madrid: Alianza.

BOJ, Imma i AROCA, Jaume V. (2009). «La repressió de la immigració: Les contradiccions del franquisme». A: MARÍN, Martí (dir.). Memòries del viatge (1940-1975). Sant Adrià del Besòs: MHIC. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, 71-86.

BORDETAS, Ivan (2009). «Habitatge i assentaments, de la postguerra a l’estabilització». A: MARÍN, Martí (dir.). Memòries del viatge (1940-1975). Sant Adrià del Besòs: MHIC. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, 51-70.

CABRÉ, Anna (1999). El sistema català de reproducció. Barcelona: Proa.

CABRÉ, Anna i PUJADAS, Isabel (1987). Estudi demogràfic de la comarca de la Garrotxa. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

— (1989). «La població: immigració i explosió demogràfica». A: Història económica de la Catalunya Contemporània. Volum 5. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

CAPEL, Horacio (1967). «Los estudios acerca de las migraciones interiores en España». Revista de Geografia, 1 (1), 77-101.

CARDELÚS, Jordi, PASCUAL DE SANS, Àngels i SOLANA, Miguel (2003). «Opcions individuals i pautes col·lectives: Mobilitat i poblament a Espanya a la segona meitat del segle XX». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 42, 37-70.

CASAS, Pere i CROSAS, Carles (2007). Nouvinguts a la ciutat: La construcció urbana de Manlleu, 1900-2005. Vic: Eumo.

CASTAÑER, Margarida i GUTIÉRREZ, Obdulia (2008). «Les etapes de l’evolució demogràfica, 1900-2001». A: GUTIÉRREZ, Jesús M. (coord.). Història de la Garrotxa. Girona: Diputació de Girona, 839-852.

CASTAÑER, Margarida i GUTIÉRREZ, Obdulia (coords.) (1994). El medi geogràfic. Olot: Ajuntament d’Olot i Diputació de Girona.

CASTLES, Stephen i MILLER, Mark J. (2004). La era de la migración: Movimientos internacionales de población en el mundo moderno. Mèxic: Miguel Ángel Porrúa.

CLAVIJO, Julio (2008). «La dictadura franquista». A: GUTIÉRREZ, Jesús M. (coord). Història de la Garrotxa. Girona: Diputació de Girona, 731-774.

ESCARPANTER, Anna i LLIMONA, Pau (2013). El grup de cases de Sant Pere Màrtir i la seva integració amb la ciutat d’Olot. Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot. Manuscrit no publicat.

FERRER I GIRONÈS, Francesc (1991). Una acció per l’habitatge: Els primers 30 anys del Patronat Santa Creu de la Selva. Girona: Patronat Benèfic Santa Creu de la Selva.

GARCÍA BARBANCHO, Alfonso (1967). Las migraciones interiores españolas: Estudio cuantitativo desde 1900. Madrid: Escuela Nacional de Administración Pública.

— (1983). «Cambio en las migraciones interiores con especial referencia a Andalucía». Boletín Económico de Andalucía, 1, 35-39. Secretaría General de Economía.

GRABOLOSA, Ramon (1969). Olot: els homes i la ciutat. Barcelona: Selecta. Institut d’Estudis Socials de la Garrotxa (2004). Olot 17800: Els nous olotins. Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa.

LARA, Manuel i MARUNY, Lluís (2010). De Cuevas Bajas a la Bisbal d’Empordà: 1940-1980. La Bisbal d’Empordà: Ajuntament de la Bisbal d’Empordà.

LÓPEZ, Antonio i RECAÑO, Joaquín (2015). «Barris i immigració espanyola a la ciutat de Barcelona durant el segle XX». A: DOMINGO, Andreu (ed.). Recerca i immigració VII: Migracions dels segles XX i XXI: una mirada candeliana [en línia], 65-93. http://benestar.gencat.cat/web/.content/01departament/08publicacions/coleccions/ciutadania_i_immigracio/12recercaimmigracio7/recerca_immigracio_VII.pdf

LLORDÉN, Moisés (2003). «La política de vivienda del régimen franquista: Nacimiento y despegue de los grandes constructores y promotores inmobiliarios en España, 1939-1960». A: SÁNCHEZ RECIO, Glicerio y TASCÓN FERNÁNDEZ, Julio (eds.). Los empresarios de Franco: Política y economia en España, 1936-1957. Barcelona: Crítica, 145-169.

MARÍN, Martí (2004a). D’immigrants a ciutadans: La immigració a Catalunya del franquisme a la recuperació de la democràcia. Sant Adrià de Besòs: Museu d’Història de la Immigració a Catalunya.

— (2004b). «Orígens de l’emigració de postguerra a Sabadell, 1939-1960». Arraona: Revista d’Història, 28, 24-35.

— (2006). «Franquismo e inmigración interior: El caso de Sabadell (1939-1960)». Historia Social, 56, 131-152.

— (2009). «Fluxos, stoks, periodicitat i origen». A: MARÍN, Martí (dir.). Memòries del viatge (1940-1975). Sant Adrià de Besòs: MHIC. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, 13-32.

— (2010). «Una tradición forjada en la historia». Andalucía en la Historia, 28, 12-17.

MASJUAN, Eduard (2015). «Abocats a viure a la llera del riu. El problema de l’infrahabitatge a Sabadell, 1939-1970: De l’habitatge protegit al negoci immobiliari». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 61 (1), 135-158. http://dx.doi.org/10.5565/rev/dag.117

MASSEY, Douglas et al. (1993). «Theories of International Migration: A Review and Appraisal». Population and Development Review, 19, 431-466. http://dx.doi.org/10.2307/2938462

MÓDENES, Juan Antonio (2015). «L’habitatge: El context residencial dels nous catalans». A: DOMINGO, Andreu (ed.). Recerca i immigració VII: Migracions dels segles XX i XXI: una mirada candeliana [en línia], 123-144. http://benestar.gencat.cat/web/.content/01departament/08publicacions/coleccions/ciutadania_i_immigracio/12recercaimmigracio7/recerca_immigracio_VII.pdf

NAREDO, José Manuel (2010). «El modelo inmobiliario español y sus consecuencias». Boletín CF+S [en línia], 44, 13-27. http://habitat.aq.upm.es/boletin/n44/ajnar.html

ORTEGA, Enrique i SOLANA, Miguel (2015). «Migracions a Catalunya: Cinc dècades de canvis i continuïtats». A: DOMINGO, Andreu (ed.). Recerca i immigració VII: Migracions dels segles XX i XXI: Una mirada candeliana [en línia], 43-64. http://benestar.gencat.cat/web/.content/01departament/08publicacions/coleccions/ciutadania_i_immigracio/12recercaimmigracio7/recerca_immigracio_VII.pdf

PORTES, Alejandro (2012). Sociología económica de las migraciones internacionales. Barcelona: Anthropos.

PUJADAS, Isabel (2007). «Les migracions dels anys seixanta a Catalunya». A: Nadala 2007: Immigració. Les onades immigratòries en la Catalunya contemporània. Barcelona: Fundació Lluís Carulla, 35-47.

PUIG VALLS, Angelina (1990). De Pedro Martínez a Sabadell: L’emigració, una realitat no exclusivament econòmica: 1920-1975. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Tesi doctoral inèdita.

PUYOL ANTOLÍN, Rafael (1979). Emigración y desigualdades regionales en España. Madrid: Magisterio Español.

RECAÑO, Joaquín (1998). La emigración andaluza, 1900-1992: Cronología, aspectos demográficos, distribución espacial y componentes socioeconómicos de la emigración andaluza en España. Barcelona: Universitat de Barcelona. Tesi doctoral inèdita.

— (1999). «La immigració de la resta d’Espanya al Baix Llobregat: L’onada migratòria dels anys seixanta i setanta». Materials del Baix Llobregat, 5, 37-52.

RECAÑO, Joaquín i SOLANA, Miguel (1998). «Migració residencial entre Catalunya i Espanya». A: GINER, Salvador (ed.). La societat catalana. Barcelona: Institut d’Estadística de Catalunya, 189-199.

RIBAS MATEOS, Natalia (2004). Una invitación a la sociología de las migraciones. Barcelona: Bellaterra.

RUBIÓ, Jordi i PUJIULA, Jordi (2014). El Franquisme. Girona: Diputació de Girona.

SANCHO, Socors i ROS, Carme (1998). «La població de Catalunya en perspectiva històrica». A: GINER, Salvador (ed.). La societat catalana. Barcelona: Institut d’Estadística de Catalunya, 91-116.

TAFUNELL, Xavier (1989). «La construcció: Una gran indústria i un gran negoci». A: NADAL, Jordi; MALUQUER DE MOTES, Jordi; SUDRIÀ, Carles i CABANA, Francesc (eds.). Història econòmica de la Catalunya contemporània, 6. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 211-241.

TATJER, Mercè (2006). La vivienda en Cataluña desde una perspectiva histórica: El siglo XX [en línia]. Ponència presentada a la IX Setmana d’Estudis Urbans: Habitatge i societat, noves demandes, nous instruments. Lleida. http://www.ceut.udl.cat/wp-content/uploads/02c-tatjer.pdf

TATJER, Mercè i LARREA, Cristina (2010). Barraques: La Barcelona informal del segle XX. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura.

VIRÓS, Lluís (2008). «El problema de la vivienda en una ciudad industrial catalana durante el franquismo: Manresa: 1939-1975». A: DOREL-FERRÉ, Gracia (dir.). Vivienda obrera y colonias industriales en la península ibérica. Barcelona: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, 305-312.