Per què ocupar la «République»? Redefinir la ciutadania francesa des d’una plaça parisenca
Resum
En aquest article s’analitza l’ocupació recent de la Place de la République de París pel moviment Nuit Debout, ja que pensem que fa llum sobre les deficiències de la ciutadania republicana francesa. Partint de la premissa que l’espai importa, s’examina l’important projecte de remodelació que es va portar a terme a la plaça entre 2008 i 2013, en relació amb la gentrificació dels barris de l’est de París. El treball analitza el perfil dels participants en el moviment Nuit Debout per qüestionar els seus intents —que finalment van fracassar— d’incloure plenament les persones alienes a l’arquetip del ciutadà francès: les dones i les persones racialitzades. Malgrat els esforços fets per superar la naturalesa centralitzada del moviment i englobar, així mateix, els problemes dels barris perifèrics obrers, l’espai altament simbòlic i central de la Place de la République encarnava espacialment la naturalesa excloent —i la violència— de l’espai públic francès.Paraules clau
ocupació, espai públic, renovació, exclusió, ParísReferències
AMADIEU, Thomas and FRAMONT, Nicolas (2015). Les citoyens ont de bonnes raisons de ne pas voter. Lormont: Le Bord de l'eau.
CLERVAL, Anne (2013). Paris sans le peuple. La gentrification de la capitale. Paris: La Découverte.
DELARC, Morgane (2016). “Quelle prise en compte des “usages” dans la conception des espaces publics urbains ? Le cas de la place de la République à Paris”. Métropolitiques. http://www.metropolitiques.eu/Quelle-prise-en-compte-des-usages.html
FLEURY, Antoine and WUEST, Louise (2016). “Vers de nouveaux modes de production des espaces publics à Paris ? Réflexions à partir du projet ‘Réinventons nos places’”. Métropolitiques. http://www.metropolitiques.eu/Vers-de-nouveaux-modes-de.html
GOONEWARDENA, Kanishka; KIPFER, Stefan; MILGROM, Richard and SCHMID, Christian (eds.) (2008). Space, Difference, Everyday Life. Reading Henri Lefebvre. New York: Routledge.
HANCOCK, Claire (2016). “Feminism from the margin: challenging the Paris/banlieues divide”. Antipode, early view. http://dx.doi.org/10.1111/anti.12303
HUMAIN-LAMOURE, Anne-Lise (2010). Faire une démocratie de quartier ? Lormont: Le Bord de l’eau.
KIPFER, Stefan (2011) “Decolonization in the Heart of Empire: some Fanonian echoes in the France of today”. Antipode, 43 (4), 1155–1180.
PENNY, Laurie (2016). “Occupy Wall Street, five years on: fire in the dustbin of history”. New Statesman, 17/09. http://www.newstatesman.com/world/2016/09/occupy-wall-street-five-years-fire-dustbin-history
SIMON, Patrick (2008). “Les statistiques, les sciences sociales françaises et les rapports sociaux ethniques et de ‘race’”. Revue française de sociologie, 49 (1), 153–162.
SMITHSIMON, Gregory (2016). “The French Republic and the Paris Spring”. Metropolitics http://www.metropolitiques.eu/The-French-Republic-and-the-Paris.html
TISSOT, Sylvie (2007). L’Etat et les quartiers. Genèse d’une catégorie de l’action publique. Paris: Seuil.
TRUONG, Fabien (2012). “Au-delà et en deçà du périphérique. Circulations et représentations territoriales de jeunes de Seine-Saint-Denis dans la métropole parisienne”. Métropoles, 11. https://metropoles.revues.org/4568
YOUNG, Iris Marion (1990). Justice and the Politics of Difference. Princeton: Princeton University Press.
ZEROUALA, Faiza (2016). “Nuit Debout et les quartiers populaires : le grand malentendu”. Mediapart, 20/04. https://www.mediapart.fr/journal/france/200416/nuit-debout-et-les-quartiers-populaires-le-grand-malentendu?onglet=full
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2017 Claire Hancock
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.