«M’agrada “la selva” perquè és un lloc salvatge, on em puc amagar»: l’ús de la fotografia participativa en les geografies de la infància
Resum
Aquesta recerca s’emmarca en les geografies de la infància escolaritzada i explora els significats que els estudiants assignen als espais que ells prefereixen de l’escola, els usos que els atribueixen i els tipus de relacions que propicien. Es proposa com una expressió més de l’agència de l’alumnat i de la necessitat d’escoltar la seva veu en els processos democràtics de millora acadèmica. Sota un model de recerca qualitativa, el treball se serveix de la fotografia participativa com a instrument per registrar les idees dels nens i nenes i estimular el diàleg. Els resultats se centren a analitzar les possibilitats que ens ofereix aquesta metodologia per cercar les geografies de la infància escolaritzada en vista de l’experiència que s’hi presenta. L’article també discuteix quins significats assignen els estudiants als espais triats, per què hi ha espais físics com ara les aules que no hi són considerats, quines relacions faciliten i dificulten aquests llocs, quins significats tenen certs indrets minoritaris i com els estudiants resignifiquen alguns racons anodins per als adults i els connecten amb els seus propis interessos i prioritats.Paraules clau
geografies de la infància, fotografia participativa, espais escolars, educació primàriaReferències
ABAD, Javier (2006). «La escuela como ámbito estético según la pedagogía Reggiana». Recuperado de http://www.vitoria-gasteiz.org/wb021/http/contenidosEstaticos/adjuntos/es/33/07/43307.pdf
ASAMBLEA GENERAL DE LAS NACIONES UNIDAS (1989). Convención sobre los Derechos del Niño. Madrid. Unicef.
BANKS, Marcus (2010). Los datos visuales en investigación cualitativa. Madrid: Morata.
BARKER, John y SMITH, Fiona (2012). «What’s in focus?: A critical discussion of photography, children and young people». International Journal of Social Research Methodology, 15 (2), 91-103.
BERGER, John (1972). Modos de ver. Barcelona: Gustavo Gili.
BUCKNALL, Sue (2012). Children as researchers in primary schools: Choice, voice, and participation. Londres: Routledge.
CEBALLOS, Noelia; SUSINOS, Teresa y SAIZ, Ángela (2016). «How Can We Improve through Pupil Participation? An Infants School Experience». Journal of Research in Special Educational Needs, 16 (1), 583-586. https://doi.org/10.1111/1471-3802.12189
CERTEAU, Michel (1996). La invención de lo cotidiano. I: Artes de hacer. México DF: Universidad Iberoamericana.
CLARK, Alison (2010). Transforming children’s spaces: Children’s and adults’ participation in designing learning environments. Londres: Routledge.
COOPER, Victoria (2017). «Lost in translation: Exploring childhood identity using photo-elicitation». Children’s Geographies, 15 (6), 625-637. https://doi.org/10.1080/14733285.2017.1284306
CORONEL, José Manuel y RODRÍGUEZ, Ivan (2013). «Let me put It another way: Methodological considerations on the use of participatory photography based on an experiment with teenagers in secondary schools». Qualitative Research in Education, 2 (2), 98-129.
CROGHAN, Rosaleen; GRIFFIN, Christine; HUNTER, Janine y PHOENIX, Ann (2008). «Young people’s constructions of self: Notes on the use and analysis of the photo‐elicitation methods». International Journal of Social Research Methodology, 11 (4), 345-356.
DOCKETT, Sue; EINARSDOTTIR, Johanna y PERRY, Bob (2009). «Researching with children: Ethical tensions». Journal of Early Childhood Research, 7 (3), 283-298.
DOVAL, María Isabel; MARTÍNEZ-FIGUEIRA, María Esther y RAPOSO, Manuela (2013). «La voz de sus ojos: La participación de los escolares mediante Fotovoz». Revista de Investigación en Educación, 3 (11), 150-171.
ERGLER, Christina; KEARNS, Robin; WITTEN, Karen y PORTER, Gina (2016). «Digital methodologies and practices in children’s geographies». Children’s Geographies, 14 (2), 129-140.
FIELDING, Michael (2011). «La voz del alumnado y la inclusión educativa: Una aproximación democrática radical para el aprendizaje intergeneracional». Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 25 (1), 31-61.
FLICK, Uwe (2009). Introducción a la investigación cualitativa. Madrid: Morata.
GIBBS, Graham (2012). El análisis de datos cualitativos en Investigación Cualitativa. Madrid: Morata.
GIDDINGS, Robert y YARWOOD, Richard (2005). «Growing up, going out and growing out of the countryside: Childhood experiences in rural England». Children’s Geographies, 3 (1), 101-114. https://doi.org/10.1080/14733280500037331
HOLLAND, Janet; GORDON, Tuula; LAHELMA, Elina y ESCOBAR, Adriana (2001). «Mapeando el género y la ciudadanía en las escuelas». Nómadas, 8 (1), 24-35.
HOLLOWAY, Sarah (2014). «Changing children’s geographies». Children’s Geographies, 12 (4), 377-392. https://doi.org/10.1080/14733285.2014.930414
HORTON, John; KRAFTL, Peter y TUCKER, Faith (2008). «The challenges of ‘Children’s Geographies’: A reaffirmation». Children’s Geographies, 6 (4), 335-348. https://doi.org/10.1080/14733280802338049
KINCHELOE, Joe (2007). «Clarifying the purpose of engaging students as researchers». En: THIESSEN, Dennis y COOK-SHATER, Alison (eds.). International handbook of student experience in elementary and secondary school. Springer Netherlands, 745-774.
KVALE, Steinar (2011). Las entrevistas en investigación cualitativa. Madrid: Morata.
LAHELMA, Elina (2002). «School is for meeting friends: Secondary school as lived and remembered». British Journal of Sociology of Education, 23 (3), 367-381. https://doi.org/10.1080/0142569022000015418
MAGUIRE, Sarah y SHIRLOW, Peter (2005). «Shaping childhood risk in post-conflict rural northern Ireland». Children’s Geographies, 2 (1), 69-82. https://doi.org/10.1080/1473328032000168778
MATTHEWS, Hugh y LIMB, Melani (1999). «Defining an agenda for the geography of children: Review and prospect». Progress in Human Geography, 23 (1), 61-90. https://doi.org/10.1191/030913299670961492
MILLS, Sarah (2017). «Voice: Sonic geographies of childhood». Children’s Geographies, 15 (5), 1-14. https://doi.org/10.1080/14733285.2017.1287879
NIEMI, Reeta; KUMPULAINEN, Kristiina y LIPPONEN, Lasse (2015). «Pupils as active participants: Diamond ranking as a tool to investigate pupils’ experiences of classroom practices». European Educational Research Journal, 14 (2), 138-150. https://doi.org/10.1177/1474904115571797
NOVAK, David (2010). «Democratizing qualitative research: Photovoice and the study of human communication». Communication Methods and Measures, 4 (4), 291-310.
ORTIZ GUITART, Anna (2007). «Geografías de la infancia: Descubriendo “nuevas formas” de ver y de entender el mundo». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 49, 197-216.
ORTIZ GUITART, Anna; PRATS FERRET, Maria y BAYLINA FERRÉ, Mireia (2012). «Métodos visuales y geografías de la infancia: Dibujando el entorno cotidiano». Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, 16.
PARRILLA, Ángeles (2010). «Ética para una investigación inclusiva». Revista Educación Inclusiva, 3 (1), 165-174.
PHILLIPS, Richard (2001). «Geographies of childhood: Introduction». Area, 33 (2), 117-118. https://doi.org/10.1111/1475-4762.00014
PRINS, Esther (2010). «Participatory photography: A tool for empowerment or surveillance?». Action Research, 8 (4), 426-443.
ROBSON, Elsbeth; HORTON, John y KRAFTL, Peter (2013). «Children’s Geographies: Reflecting on Our First Ten Years». Children’s Geographies, 11 (1), 1-6. https://doi.org/10.1080/14733285.2012.752665
SANON, Marie‐Anne; EVANS‐AGNEW, Robin A. y BOUTAIN, Doris (2014). «An exploration of social justice intent in photovoice research studies from 2008 to 2013». Nursing Inquiry, 21 (3), 212-226.
SCHMIDT, Sandra J. (2013). «Claiming our turf: Students civic negotiation of the public space of school». Theory and Research in Social Education, 41 (4), 535-551. https://doi.org/10.1080/00933104.2013.840717
SMOYER-TOMIC, Karen; HEWKO, Jared y HODGSON, John (2004). «Spatial accessibility and equity of playgrounds in Edmonton, Canada». The Canadian Geographer, 48 (3), 287-302. https://doi.org/10.1111/j.0008-3658.2004.00061.x
SPILSBURY, James (2005). «“We don’t really get to go out in the front yard”: Children’s home range and neighborhood violence». Children’s Geographies, 3 (1), 79-99. https://doi.org/10.1080/14733280500037281
SUSINOS, Teresa y CEBALLOS, Noelia (2012). «Voz del alumnado y presencia participativa en la vida escolar. Apuntes para una cartografía de la voz del alumnado en la mejora educativa». Revista de Educación, 359, 24-44.
SUSINOS, Teresa y HAYA, Ignacio (2014). «Developing student voice and participatory pedagogy: a case study in a Spanish primary school». Cambrigde Journal of Education, 44 (3), 385-399.
THOMSON, Pat (ed.) (2008). Doing Visual Research with Children and Young People. Abington: Routledge.
THOMSON, Pat y GUNTER, Helen (2006). «From “consulting pupils” to “pupils as researchers”: A situated case narrative». British Educational Research Journal, 32 (6), 839-856. https://doi.org/10.1080/01411920600989487
THOMSON, Sarah (2005). «‘Territorialising’ the primary school playground: Deconstructing the geography of playtime». Children’s Geographies, 3 (1), 63-78. https://doi.org/10.1080/14733280500037224
TOLFREE, David y WOODHEAD, Martin (1999). «Tapping a key resource». Early Childhood Matters, 91, 19-23.
TUCKER, Faith (2003). «Sameness or difference?: Exploring girls’ use of recreational spaces». Children’s Geographies, 1 (1), 111-124. https://doi.org/10.1080/14733280302187
WANG, Caroline (2003). «Using photovoice as a participatory assessment and issue selection tool: A case study with the homeless in Ann Arbor». En: MINKLER, Meredith y WALLERSTEIN, Nina (eds.). Community-based participatory research for health. San Francisco: Jossey-Bass, 179-196.
WANG, Caroline y BURRIS, Mary Ann (1994). «Empowerment through photo novella: Portraits of participation». Health Education Quarterly, 21 (2), 171-186.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2019 Noelia Ceballos López, Teresa Susinos Rada
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.