La geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona: un projecte d’Enric Lluch (II)
Resum
S’ha complert mig segle d’ensenyament de la geografia a la UAB (de 1969 a 2019). Al present article se n’hi expliquen els primers vint anys, fins a completar el desenvolupament de la Llei de reforma universitària (LRU) a la nostra universitat, i s’hi dona a conèixer quin era l’equip acadèmic que va acompanyar Enric Lluch (1928-2012) en aquesta experiència. També s’hi introdueix la geografia que recollia els enfocaments innovadors que arribaven principalment de França, dels països anglosaxons i d’Itàlia, i s’hi mostra la formació docent i investigadora del professorat, a més del desenvolupament de les eines científiques que han fet possible l’assentament de la geografia a la UAB. Bàsicament, es tracta d’explicar-hi la recerca, els contactes internacionals, els laboratoris i la revista Documents d’Anàlisi Geogràfica, entre d’altres qüestions. A les conclusions s’hi valora l’esforç col·lectiu que ha fet possible que aquest procés hagi continuat amb èxit, tant a Bellaterra com a Girona.Paraules clau
Documents d’Anàlisi Geogràfica, Enric Lluch, geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona, innovació docent, recerca científicaReferències
ALBET, Abel (2007). Enric Lluch i Martín: L’obra escrita. Edició a cura d’Abel Albet i Mas. Barcelona: Societat Catalana de Geografia. IEC.
ALEGRE, Pau (1983). Una aplicació del Programa M.A.P. a Catalunya. Barcelona: Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona / Direcció General de Política Territorial. Generalitat de Catalunya.
ALEGRE, Pau (1988). Alternatives d’ordenació territorial: L’enfoc teòric. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB. Tesi doctoral.
ALEGRE, Pau; ASCON, Rosa; ESTALELLA, Helena; GARCIA, Maria D.; GIRALT, Emili; GONZALO, M.ª Carmen; LLUCH, Enric; RIERA, Pilar; RIUDOR, Lluís; SOLER, Joan; TERRADES, Montserrat i TULLA, Antoni F. (1981). «Àrees funcionals a la vegueria de Girona: Una primera aproximació». Revista del Col·legi Universitari de Girona, I, 251-287.
ALEGRE, Pau; ESTALELLA, Helena; RIUDOR, Lluís i TULLA, Antoni F. (1983). «Geografía y renovación pedagògica: Enseñanza, demanda social y producción científica en geografía». Cuadernos de Pedagogía, 45, 4-7.
ALEGRE, Pau i TULLA, Antoni F. (1986). «Métodos de cuantificación aplicados a la planificación territorial». A: Métodos cuantitativos en geografia: Enseñanza, investigación y planeamiento. Madrid: Grupo de Métodos Cuantitativos, AGE, 240-268.
BAILLY, Antoine i POLESE, Mario (1977). «Processus urbans et modèles spatiaux: Écologie factorielle comparée Edmonton Québec». Le Géographe Canadien, XXI(1). https://doi.org/10.1111/j.1541-0064.1977.tb00986.x
BEAVON, Keith S.O. (1977). Central Place Theory: A reinterpretation. Londres: Longman. Versió castellana: Geografía de las actividades terciarias: Una reinterpretación de la teoría de los lugares centrales. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1981.
BEGUIN, Hubert (1979). Méthodes d’Analyse Géographique Quantitative. París: LITEC.
BENEJAM I ARGUIMBAU, Pilar (2014). «Enric Lluch, el mestre». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 60 (2), 219-233. https://doi.org/10.5565/rev/dag.197
BERRY, Brian J.L. (1967). Geography of retailing and market centers. Englewood Cliffs, N.J., USA: Prentice Hall. Versió castellana: Geografía de los centros de mercado y distribución al por menor. Barcelona: Vicens Vives, 1971.
BERTRAND, Georges i BERTRAND, Claude (2002). Une Géographie Traversière: L’environnement à Travers Territoires et Temporalités. París: Arguments.
BRET, Bernard; FOUCHER, Michel; GIBLIN, Béatrice; LACOSTE, Yves i GHIRARDI, Raymond (1977). Géographie Générale, physique et humaine. París: Fernand Nathan. Versió castellana: Geografía general, física y humana. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1983.
CASTELLS, Manuel (1972). La question urbaine. París: François Maspero. Versió castellana: La cuestión urbana. Madrid: Siglo XXI, 1974. Versió anglesa: The urban question: A Marxist approach. Londres: Edward Arnold, 1977.
CHRISTALLER, Walter (1933). Die zentralen Orte in Süddeutschland. Jena: G. Fischer. Versió anglesa: Central Places in Southern Germany. Englewood Cliffs, NJ: Prentice-Hall, 1966.
ESTALELLA, Helena (1982). La propietat de la terra a les comarques gironines. Girona: Col·legi Universitari de Girona, 1984.
ESTALELLA, Helena i TULLA, Antoni F. (1981). «Organización espacial del mundo rural». A: Geografía de la Sociedad Humana: Una perspectiva planetaria, vol. 2, cap. II. Barcelona: Planeta, 445-505.
ESTALELLA, Helena; TULLA, Antoni F. i TERRADAS, Montserrat (coords.) (1983). Estadística agrària de les comarques gironines, 1981. Girona: Caixa Provincial de Girona.
FERRAS, Robert (1977). Barcelone, croissance d’une métropole. París: Anthropos.
GAMBI, Lucio (1973). Una geografia per la storia. Torí: Einaudi.
GANYET, Ramon i TULLA, Antoni F. (coords.) (1993). Mab-6 Alt Pirineu: Urgellet-Baridà. Madrid: Dirección General de Política Ambiental (MOPT).
GARCIA RAMON, Maria Dolors (1989). «Género, espacio y entorno: ¿Hacia una renovación conceptual de la geografia? Una introducción». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 14, 7-13.
GARCIA RAMON, Maria Dolors (2013). «Enric Lluch i Martín (1928-2012), In memoriam: Una mirada des del Departament de Geografia i Documents d’Anàlisi Geogràfica». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 59 (2), 201-206. https://doi.org/10.5565/rev/dag.98
GROUPE CHADULE (1974). Initiation aux méthodes statistiques en géographie. París: Masson. Versió castellana: Iniciación a los métodos estadísticos en geografia. Barcelona: Ariel, 1980.
HADJIMICHALIS, Costis (2017). «Encounters with Ray Hudson: A very personal note». European Urban and Regional Studies, 24 (2), 126-128. https://doi.org/10.1177/0969776416689219
HÄGERSTRAND, Thorsten (1965). «A Monte Carlo approach to diffusion». Archives Européennes de Sociologie, 6, 43-47. https://doi.org/10.1017/S0003975600001132
HAGGETT, Peter (1965). Locational Analysis in Human Geography. Londres: Edward Arnold. Versió castellana: Análisis locacional en la geografía humana. Barcelona: Gustavo Gili, 1975.
HARVEY, David (1973). Spatial Justice and the City. Londres: Edward Arnold. Versió castellana: Urbanismo y desigualdad social. Madrid: Siglo XXI, 1977.
KAYSER, Bernard (1972). «Les petites villes françaises». Revue de géographie alpine, 60 (2), 269-284. https://doi.org/10.3406/rga.1972.1266
KAYSER, Bernard (1990). La renaissance rurale: Sociologie des campagnes du monde occidentale. París: Armand Colin.
KAYSER, Bernard i SCHEKTMAN-LABRY, Geneviève (1982). «Le troisième couronne périurbaine: Une tentative d’identification». Revue Géographique des Pyrénées et du sud-ouest, 53 (1), 27-34. https://doi.org/10.3406/rgpso.1982.3673
LLUCH, Enric (2000). «L’ensenyament universitari no pot deslligar-se de la recerca». L’Autònoma: Publicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, 141, 12.
LLUCH, Enric (dir.) (1982-1984). Geografía de la Sociedad Humana. 8 vol. Barcelona: Planeta.
LLUCH, Enric; GIRAL, Eugeni; REXACH, Maria Rosa; RIERA, Pilar i TORRAS, Jaume (1968). «Evolució de les àrees de trànsit dels autobusos de línia a Catalunya, 1934-1964». Banca Catalana: Publicación de Información Económica, 8, 16-28.
LLUCH MARTÍN, Enric; RIERA FIGUERAS, Pilar; GIRAL QUINTANA, Eugeni i SOLER RIBER, Joan (1975). «Estructura Funcional del Territorio: Un anàlisis empírico». A: Economía Regional en España: 1ª Reunión General de Servicios de Estudios Econòmicos, I, 328-337. Madrid: Editorial Moneda y Crédito.
LLUCH, Enric i NEL·LO, Oriol (a cura de) (1983). La gènesi de la divisió territorial de Catalunya: Edició de documents de l’arxiu de la Ponència (1931-1936). Barcelona: Diputació de Barcelona.
LLUCH, Enric i NEL·LO, Oriol (1984). El debat de la divisió territorial de Catalunya (1939-1983): Edició d’estudi, propostes i documents. Barcelona: Diputació de Barcelona.
LLUCH, Enric i NEL·LO, Oriol (1985). «Codicil sobre el debat de la Divisió Territorial de Catalunya (1984-1985)». Arrel, 11, 25-35.
LLUCH, Enric; SERRA RAMONEDA, Antoni i TULLA, Antoni F. (coords.) (1986). El transport públic en la futura vertebració del territori metropolità de Barcelona. 3 vol. Barcelona: Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona i Ferrocarril Metropolità de Barcelona.
MIRÓ, Manuel de i TULLA, Antoni F. (1986). «L’impacte del Túnel i Autovia de Vallvidrera al territori: Un exemple de geografia aplicada». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 8-9, 39-70.
NEL·LO, Oriol (2013). Quatre lliçons d’Enric Lluch. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans (4 de juny de 2013).
OKYAY, Tarik; YAZAR, V. i ALTABAN, Ö. (1975). «Housing and environmental standards as a product of the free market mechanism. An exemple: Ankara». M.E.T.U. Journal of the Faculty of Architecture, 1 (2), 271-294.
REMICA (1974a). «Les grands établissements industrials dans le Midi de la France et de la Catalogne». Serie Remica, 5. Tolosa.
REMICA (1974b). «Sistemas espaciales y estructuras regionales». Revista de Geografía, VIII, 1-2, 5-17.
RHIND, David W. (1991). «Geographical Information Systems: Principles and Applications». A: MAGUIRE, D.J.; GOODCHILD, M.F. i RHIND, D.W. The Geoinformation Group (the Big GIS Book). Harlow: Longman / Nova York: John Wiley & Sons Inc.
RHIND, David W. i HUDSON, Ray (1980). Land Use. Londres: Methuen.
RIERA FIGUERAS, Pilar (1983). La nova divisió territorial de Catalunya. Bellaterra: Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona.
RIERA FIGUERAS, Pilar (1988). Les àrees funcionals de Catalunya. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB. Tesi doctoral.
RIQUER, Borja de i MOLINERO, Carme (dirs.) (2018). L’audàcia del coneixement: 50 anys UAB. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
SABÍ, Joan (1994). «La géographie et l’environnement: La géographie physique en question. Journée de bilan et de prospective». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 25, 193-201.
TULLA, Antoni F. (1977). «Les deux Cerdagnes: Exemple de transformations économiques asymétriques de part et d’autre de la frontière des Pyrenées». Revue Géographique des Pirénées et du Sud-Ouest, 48 (4), 404-424. https://doi.org/10.3406/rgpso.1977.3524
TULLA, Antoni F. (1986). «L’Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 8-9, 3-16.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2020 Antoni F. Tulla Pujol; Maria Dolors Garcia Ramon; Helena Estalella Boadella
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.