Perspectivas alternativas sobre la medición del envejecimiento en España: diferencias territoriales

Jeroen Spijker

doi:10.5565/rev/dag.673

Perspectives alternatives sobre el mesurament de l’envelliment a Espanya: diferències territorials

Autors/ores

Jeroen Spijker Centre d'Estudis Demogràfics https://orcid.org/0000-0002-3957-9553

PDF (ES)

Resum

L’envelliment de la població és el canvi de l’estructura per edat de la població en què la proporció de persones grans augmenta amb relació a les més joves. Sovint es considera que aquest procés suposarà un increment important de la despesa pública destinada al benestar i la salut de les persones grans, raó per la qual l’envelliment de la població ha servit de justificació per a certs ajustos d’austeritat i l’augment en l’edat de jubilació. Mitjançant quatre indicadors alternatius, el present article mostra el següent: 1) que l’augment de la supervivència en edats més avançades té un efecte rejovenidor en la població; 2) que els períodes d’auge econòmic alleugen la càrrega de l’envelliment, mentre que un mercat laboral infrautilitzat l’agreuja. D’aquí que els economistes i els responsables de les polítiques públiques han de replantejar-se l’ús d’indicadors comuns de dependència de la vellesa basats en l’edat de 65 anys com a «llindar de vellesa» i l’edat de 16 a 64 com la població «productiva» per justificar els seus arguments i polítiques.

Paraules clau

envelliment de la població, taxes de dependència en la vellesa, esperança de vida, despesa pública, Espanya, anàlisi territorial

Referències

AIREF (AUTORIDAD INDEPENDIENTE DE RESPONSABILIDAD FISCAL) (2019). «Opinión sobre sostenibilidad del sistema de Seguridad Social». Recuperado de https://www.airef.es/wp-content/uploads/2019/01/opinion-pensiones/190109_Opinion_SS.pdf

BALTES, P. B. y SMITH, J. (2003). «New Frontiers in the Future of Aging: From Successful Aging of the Young Old to the Dilemmas of the Fourth Age». Gerontology, 49, 123-135. https://doi.org/10.1159/000067946

BERGER, N. y Van OYEN, H. (2013). «Work Package 7 GALI validation using the European Health Interview Survey». EHLEIS Technical report 2013_7.1. Recuperado de http://www.eurohex.eu/pdf/Reports_2013/2013_TR7%201_Gali%20validation.pdf

BÍRÓ, A. (2013). «Subjective mortality hazard shocks and the adjustment of consumption expenditures». Journal of Population Economics, 26 (4), 1.379-1.408.

BLANES, A. (2007). La mortalidad en la España del siglo XX. Análisis demográfico y territorial. Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.

BLANES, A. y CABRÉ, A. (2015). «Inercias e incertidumbres en el futuro demográfico de España». Revista del Ministerio de Empleo y Seguridad Social, 119, 105-129.

BLANES, A.; GIL, F. y PÉREZ DÍAZ, J. (1996). «Población y actividad en España: evolución y perspectivas». Colecciones, Estudios e Informes 5: La Caixa. Recuperado de https://digital.csic.es/bitstream/10261/5581/1/PerezEsp1996.pdf

BROUARD, N. (1989). Mouvements et modeles de population. Yaoundé, Camerún: Institut de Formation et de Recherche Démographiques. Recuperado de http://sauvy.ined.fr/brouard/enseignements/iford/mouvementetmodeles.pdf

CARSTENSEN, L. L. (2006). «The influence of a sense of time on human development». Science, 312 (5.782), 1.913-1.915.

CARSTENSEN, L. L.; ISAACOWITZ, D. M. y CHARLES, S. T. (1999). «Taking time seriously: A theory of socioemotional selectivity». American Psychologist, 54 (3), 165.

COCCO, J. F. y GOMES, F. J. (2012). «Longevity risk, retirement savings, and financial innovation». Journal of Financial Economics, 103 (3), 507-529.

DOYLE, Y.; MCKEE, M.; RECHEL, B. y GRUNDY, E. (2009). «Meeting the challenge of population ageing». BMJ 339 (b3926), 892-894.

FERNÁNDEZ CORDÓN, J. A. (1996). Demografía, actividad y dependencia en España. Bilbao: Fundación BBV-Documenta.

FERNÁNDEZ CORDÓN, J. A. (2015). «Relaciones intergeneracionales, demografía y economía en relación con las pensiones». Cuadernos de Relaciones Laborales, 33 (2), 235. https://doi.org/10.5209/rev_CRLA.2015.v33.n2.50315

FERNÁNDEZ CORDÓN, J. A. (2017). «De los cambios demográficos a la economía del cuidado». Gaceta Sindical: Reflexión y Debate, 28, 65-82.

GILLEARD, C. y HIGGS, P. (2011). «Frailty, disability and old age: A re-appraisal». Health, 15 (5), 475-490.

HAMERMESH, D. S. (1985). «Expectations, life expectancy, and economic behavior». The Quarterly Journal of Economics, 100 (2), 389-408.

IMF (2020). World Economic Outlook Database (April 2020). Recuperado de https://www.imf.org/en/Publications/WEO/Issues/2020/04/14/weo-april-2020

LAFORTUNE, G. y BALESTAT, G. (2007). «Trends in Severe Disability Among Elderly People: Assessing the Evidence in 12 OECD Countries and the Future Implications». En: OECD Health Working Papers. OECD Publishing.

LIU, J.; CHEN, G.; SONG, X.; CHI, I. y ZHENG, X. (2009). «Trends in disability-free life expectancy among Chinese older adults». Journal of Aging and Health, 21 (2), 266-285.

LUTZ, W.; SANDERSON, W. y SCHERBOV, S. (2008). «Global and Regional Population Ageing: How Certain Are We of its Dimensions?». Journal of Population Ageing, 1 (1), 75-97. https://doi.org/10.1007/s12062-009-9005-5

MARÉ, D. C. (2018). «The labor market in New Zealand, 2000-2017». IZA World of Labor (427). https://doi.org/10.15185/izawol.427

MARTÍN, U.; DOMÍNGUEZ-RODRÍGUEZ, A. y BACIGALUPE, A. (2019). «Desigualdades sociales en salud en población mayor: una aportación desde la salud pública al debate sobre el retraso de la edad de jubilación en España». Gaceta Sanitaria, 33, 82-84.

MASON, A. y LEE, R. (2006). «Reform and support systems for the elderly in developing countries: capturing the second demographic dividend». Genus, 62 (2), 11-35.

MILLER, T. (2001). «Increasing longevity and Medicare expenditures». Demography, 38 (2), 215-226.

OECD (2019). Revenue Statistics. París: OECD Publishing.

OECD (2020). «Labour Market Statistics: Labour force statistics by sex and age: indicators». OECD Employment and Labour Market Statistics (database). https://doi.org/10.1787/data-00310-en

PAYNE, G.; LAPORTE, A.; DEBER, R. y COYTE, P. C. (2007). «Counting Backward to Health Care’s Future: Using Time-to-Death Modeling to Identify Changes in End-of-Life Morbidity and the Impact of Aging on Health Care Expenditures». The Milbank Quarterly, 85 (2), 213-257. https://doi.org/10.1111/j.1468-0009.2007.00485.x

PÉREZ DÍAZ, J. (2010). «Demografía. El envejecimiento de la población española». Investigación y Ciencia: Edición Española de Scientific American, 410, 34-42.

POLDER, J. J.; BONNEUX, L.; MEERDING, W. J. y MAAS, P. J. van der (2002). «Age-specific increases in health care costs». European Journal of Public Health, 12 (1), 57-62.

POST, T. y HANEWALD, K. (2012). «Longevity risk, subjective survival expectations, and individual saving behavior». Journal of Economic Behavior & Organization, 86, 200-220.

RIVERO-CANTILLANO, R. y SPIJKER, J. (2015). «Del rejuvenecimiento al envejecimiento de la población ¿o viceversa?: Chile en el contexto de América Latina, 1950-2050». Notas de Población, 101, 127-156.

RYDER, N. B. (1975). «Notes on Stationary Populations». Population Index, 41 (1), 3-28.

SANDERSON, W. C. y SCHERBOV, S. (2005). «Average remaining lifetimes can increase as human populations age». Nature, 435 (7.043), 811-813.

SANDERSON, W. C. y SCHERBOV, S. (2007). «A new perspective on population aging». Demographic Research, 16 (2), 27-58.

SANDERSON, W. C. y SCHERBOV, S. (2010). «Remeasuring Aging». Science, 329 (5.997), 1.287-1.288. https://doi.org/10.1126/science.1193647

SCHNEIDER, F. (2016). «Estimating the size of the shadow economies of highly-developed countries: selected new results». CESifo DICE Report, 14 (4), 44-53.

SPIJKER, J. (2015). «Alternative indicators of population ageing: An inventory». Vienna Institute of Demography Working Papers, 4/2015. Vienna Institute of Demography.

SPIJKER, J. y MACINNES, J. (2013). «Population ageing: the timebomb that isn’t?». British Medical Journal, 347. https://doi.org/10.1136/bmj.f6598

SPIJKER, J. y SCHNEIDER, A. (2020). «The myth of old age: Addressing the issue of dependency and contribution in old age using empirical examples from the UK». Sociological Research Online. https://doi.org/10.1177/1360780420937737

SPIJKER, J. y ZUERAS, P. (2016). «El cuidado a los mayores en un contexto de envejecimiento, cambio social, político y económico». Panorama Social, 23, 167-182.

THE CONFERENCE BOARD (2019). «The Conference Board Total Economy Database (adjusted version)». Recuperado de http://www.conference-board.org/data/economydatabase

THE ECONOMIST INTELLIGENCE UNIT (2020). «Spain. Economy: Long-term outlook». Recuperado de https://country.eiu.com/spain#

VAN SOLINGE, H. y HENKENS, K. (2010). «Living longer, working longer? The impact of subjective life expectancy on retirement intentions and behaviour». European Journal of Public Health, 20 (1), 47-51.

VAUPEL, J. W. (2009). «Life lived and left: Carey’s equality». Demographic Research, 20 (3), 7-10.

VILLAVICENCIO, F. y RIFFE, T. (2016). «Symmetries between life lived and left in finite stationary populations». Demographic Research, 35, 381-398.

WOLF, D. A. y AMIRKHANYAN, A. A. (2010). «Demographic Change and Its Public Sector Consequences». Public Administration Review, 70, 12-23. https://doi.org/10.1111/j.1540-6210.2010.02242.x

WONG, A.; BAAL, P. H. M. van; BOSHUIZEN, H. C. y POLDER, J. J. (2011). «Exploring the influence of proximity to death on disease-specific hospital expenditures: a carpaccio of red herrings». Health Economics, 20 (4), 379-400.