L’Eixample de Barcelona: un pla, dues realitats. Estudi comparat del desenvolupament dels teixits urbans de l’eixample central i l’eixample del Poblenou
Resum
El projecte d’eixample d’Ildefons Cerdà per al pla de Barcelona proposava un traçat il·limitat basat en una retícula moderna de carrers amplis i grans illes edificades. Una característica del traçat era l’homogeneïtat de la forma urbana. Factors com l’activitat agrícola prèvia, però, van condicionar el creixement de l’Eixample en dos teixits urbans diferenciats. D’una banda, es fa referència a l’eixample central, sobre un sòl agrícola de secà de baixa qualitat, que va formalitzar una illa amb edificació residencial perimetral i usos productius a la planta baixa i el pati interior. De l’altra, hi ha el Poblenou, més resistent al canvi d’ús pel valor del sòl agrícola de regadiu i per l’aïllament que implicava el sistema ferroviari, que va formalitzar un model amb edificació de poca alçada i una ocupació total del sòl. L’objectiu d’aquest article és fer un estudi comparatiu dels dos models de desenvolupament d’eixample a partir de la revisió històrica de la seva evolució, però també de l’anàlisi d’indicadors sobre la seva morfologia urbana actual.
Paraules clau
urbanisme, creixement urbà, Eixample, BarcelonaReferències
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2000). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona. Districte de Sant Martí. Patrimoni industrial del Poblenou. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2022). Modificació puntual del Pla General Metropolità per un 22@ més sostenible i inclusiu. Barcelona: Subcomissió d’Urbanisme, Ajuntament de Barcelona.
BASSOLS COMA, Martín (1973). Génesis y evolución del derecho urbanístico español (1812-1856). Madrid: Montecorvo.
BUSQUETS, Joan i COROMINAS, Miquel (eds.) (2009). Cerdà i la Barcelona del futur: realitat versus projecte. Barcelona: Diputació de Barcelona i Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
COROMINAS, Miquel (2002). Los orígenes del Ensanche de Barcelona: suelo, técnica e iniciativa. Tesis doctoral, 1986. Barcelona: Edicions UPC.
COROMINAS, Miquel (2014a). «El dibuix dels eixamples, la nova ciutat industrial». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 77, 395-408.
COROMINAS, Miquel (2014b). «La urbanística moderna: el segle dels traçats». QRU, Quaderns de Recerca en Urbanisme, 4, 8-57.
GRAU, Ramon (ed.) et al. (2008). Cerdà i els altres. La modernitat a Barcelona, 1854-1874. Barcelona: AHCB.
LLOBET, Jaume (1990). «Urbanització i finançament públic a l’Eixample (1897-1936)». A: La formació de l’Eixample de Barcelona. Barcelona: Olimpíada Cultural.
LÓPEZ, Aurora (ed.) (2011). 22@ Barcelona. 10 anys de renovació urbana. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
LÓPEZ, Marina (ed.) et al. (2010). Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli, 1853-1897. Barcelona: MHB, Institut de Cultura, SECC.
SOLÀ-MORALES, Manuel de (2010a). «Cerdà/Ensanche». A: CROSAS, Carles (ed.). Barcelona: Edicions UPC.
SOLÀ-MORALES, Manuel de (2010b). «22cerda@bcn*». A: L’agenda Cerdà. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut Cerdà, Lunwerg Ed.
TATJER, Mercè (2010). «La industria en Barcelona en 1906 y la articulación de un primer espacio metropolitano». A: LÓPEZ, Marina (ed.). Cerdà i Barcelona: la primera metròpoli, 1853-1897. Barcelona: Museu d’Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 Miquel Corominas Ayala, Joan Moreno Sanz, Júlia Corominas Castiñeira
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.