El mapa urbà de Vic (1846-1852). Entre els entrebancs administratius i les reclamacions professionals
Resum
La recerca se centra en els esforços per part de l’Ajuntament de Vic de dur a terme el plànol geomètric del nucli urbà seguint una reial ordre de 1846 del Govern espanyol, que molt pocs ajuntaments van complir. A més d’aixecar el plànol, calia dibuixar les propostes d’alineacions de carrers, així com l’obertura de noves vies. En el cas de Vic, s’hi exposen les tensions sorgides entre professionals per realitzar aquests tipus de projectes, ja que, tot i que l’Ajuntament atorgà la realització del mapa al prestigiós arquitecte barceloní Josep Casademunt, hi apareix la figura d’un agrimensor, Tomàs Sanmartí, rebutjat pels arquitectes. En tot cas, van haver de passar sis anys i dues exposicions públiques, plenes d’al·legacions, perquè el mapa fos aprovat l’any 1852. És un exemple de les dificultats que es van haver d’afrontar en els inicis de la cartografia urbana municipal a la Catalunya i a l’Espanya contemporànies.
Paraules clau
història de la cartografia urbana, geografia urbana, història de l’urbanisme, VicReferències
ALBAREDA, Joaquim (1984). La industrialització a la plana de Vic. Vic: Patronat d’Estudis Ausonencs.
ANGUITA, Ricardo (1995). Ordenanza y policia urbana: Los orígenes de la reglamentación urbanística en España (1750-1900). Granada: Universidad de Granada i Junta de Andalucía.
ANGUITA, Ricardo (1998). «La planimetría urbana como instrumento para la transformación de la Ciudad en el siglo XIX: La incidencia de los planos geométricos de población en España». Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, 169, 563-589.
BASSEGODA, Joan (1990). «El primer arquitecte de l’Acadèmia: Josep Casademunt i Torrents (1804-1868)». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 4-5, 11-19. Recuperat de https://raco.cat/index.php/ButlletiRACBASJ/article/view/219102.
BUSQUÉ I CORBELLA, Josep (1995). «Esculls de l’urbanisme a Igualada a principis del segle XX». Miscellania Aqualatensia, VII, 39-64.
FERRER I PUMARETA, Jordi (2011). El traç del progrés: Els fonaments cartogràfics del procés d’eixample urbà de Vilanova i la Geltrú a la segona meitat del segle XIX. Vilanova i la Geltrú: Institut d’Estudis Penedesencs.
GANAU I CASAS, Joan (1997). Els orígens del pensament conservacionista a l’urbanisme català (1844-1931). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
GISBERT, Meritxell (2014). «La cartografia municipal de Cardona entre 1852 i 1905». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 77, 91-107. https://doi.org/10.2436/20.3002.01.55
GÓMEZ, Anna i FORADADA, Elisenda (2021). «Una barrera física per a molts problemes sanitaris: La clausura del morbo (Vic, Osona, s. XVI-XIX)». Ausa, 187-188, 149-167. https://doi.org/10.34810/ausav30n187id400766
JUNYENT, Eduard (1976). La ciutat de Vic i la seva història. Barcelona: Curial.
LÓPEZ GUALLAR, Marina (2014). «Plànols municipals d’alineació: Barcelona en el context europeu, segles XVIII-XIX». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 77, 109-131. https://doi.org/10.2436/20.3002.01.56
MONTANER, Maria Carme (1994). «El mapa d’Ildefons Cerdà de 1856: El primer mapa de Vic amb corbes de nivell?». Ausa, 16, 132. Recuperat de https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/38379.
MURO, José Ignacio (2014). «Los planos de la plaza y Ciudad de Tortosa, 1845-1886». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 77, 151-179. https://doi.org/10.2436/20.3002.01.58
MURO, José Ignacio et al. (2008). «El plànol geomètric de Vic de Jean-Antoine Laur (1852)». Text que acompanya l’edició facsímil del mapa. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya.
NADAL, Francesc (2014). «La cartografia municipal de Gràcia, 1850-1897». A: GRAU, Ramon i MONTANER, Carme (eds.). Estudis sobre la cartografia de Barcelona, del segle XVIII al XXI: Els mapes d’una ciutat en expansió. Barcelona: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 120-143.
NADAL, Francesc (2017). «Reformismo liberal y cartografia urbana municipal en la España del siglo XIX». A: URTEAGA, Luis i NADAL, Francesc (eds.). Historia de la cartografia urbana en España: Modelos y realizaciones. Madrid: Instituto Geográfico Nacional, 357-385.
NADAL, Francesc i CROS LLUCH, Roger (2019). «Els plànols geomètrics de poblacions a Catalunya (1846-1859)». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 88, 39-72. https://doi.org/10.2436/20.3002.01.181
NADAL, Francesc i MONTANER, Carme (2023). Arquitectes/cartògrafs: Els mapes del Fons de la Llotja (1815-1896). Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya.
NADAL, Francesc i NOBAJAS, Alexandre (2020). «Cartography and Urban Planning: The City Plan of Barcelona by Miquel Garriga i Roca (1856-1862)». Imago Mundi: The International Journal for the History of Cartography, 72 (1), 1-13. https://doi.org/10.1080/03085694.2020.1675303
OLIVERAS, Josep (2008). «Pla geomètric de la Molt Noble i Molt Lleial Ciutat de Manresa». A: ROVIRA I TRIAS, Antoni. Plano geométrico de la muy noble y muy leal Ciudad de Manresa levantado por el arquitecto Antonio Rovira y Trias. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 5-36.
ORTUETA, Elena de (2006). Tarragona: el camí cap a la modernitat: Urbanisme i arquitectura. Barcelona: Lunwerg Editores.
ROCAFIGUERA, Núria (2013). La població de Vic al segle XIX: El padró d’habitants de Vic de 1831 i 1889. Vic: Col·legi Sant Miquel dels Sants.
SOLÀ I SIRVENT, Júlia (2011). Cartografia històrica de Vic. Vic: Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants i Premsa d’Osona.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 Carme Montaner, Francesc Nadal
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
