Influències humanes en els boscos de pi i de laurisilva de les illes Canàries

Resum

Els boscos endèmics de pi (Pinus canariensis) i de llorer (Laurus spp.) foren l'objecte d'una intensa explotació des dels inicis de l'establiment d'espanyols a les més humides illes occidentals de les Canàries. Els excessos dels llenyataires, dels recol·lectors de pega (pez) i dels carboners (primer per a la producció de sucre), els incendis destructors, les incursions dels pagesos i de llur bestiar i la perpètua escassesa de guardians de confiança, tot plegat va contribuir a allò que aviat fou considerat un desastre ecològic en marxa. Endebades s'esforçaren a aturar la devastació els ajuntaments insulars i, més tard, els grups cívics com les Sociedades Económicas.

Després de quatre segles de sobreexplotació ininterrompuda, els pinares han estat en gran mesura restaurats, de la manera més reexida a Tenerife, mitjançant un vigorós programa governamental de repoblació forestal actualment a ckrrec d'ICONA. S'han plantat més de 25.000 ha. La directriu seguida ha estat la d'obtenir el màxim de precipitació horitzontal (degoteig de la boira) i la protecció de les divisòries d'aigües, més que no pas la producció de fusta. Darrerament hom ha donat una importància semblant a consideracions estètiques i recreatives. Avui les Canàries tenen pinedes més extenses i exuberants que les conegudes en cap altra època d'ençà de l'arribada dels europeus fa cinc segles. Però a la majoria d'àrees el «monte verde» no és gaire cosa més que un record, i ja fa molt temps que ha esdevingut terra de conreu o matoll secundari.