Els climes del Pirineu Oriental: des de les terres gironines fins a la Catalunya Nord i Andorra
Resum
El clima pirinenc amb influència mediterrània és el que ocupa una major extensió al Pirineu oriental. En aquest domini, les temperatures mitjanes anuals oscil·len entre uns 10 °C i lleugerament per sota dels 0 °C (lleugerament superiors, en conjunt, a les corresponents a la vessant atlàntica); les precipitacions mitjanes anuals estan compreses entre menys de 600 i més de 1400 mm; els dies de neu oscil·len entre uns sis i més de vuitanta, segons les zones. L’estació més plujosa sol ser l’estiu, mentre que la més seca és l’hivern; les precipitacions (i, en particular, la neu) tenen menys importància que en el clima pirinenc amb influència atlàntica.
El clima pirinenc amb influència mediterrània predomina en quatre vessants: septentrional, oriental, sud-occidental i sud-oriental. En la primera (alta conca de l’Aude) encara s’hi presenten alguns trets del clima pirinenc amb influència atlàntica (mínim estacional de precipitacions a l’estiu, al sector més septentrional). A la vessant oriental, les influències mediterrànies són clares però desiguals; així, el Canigó divideix aquesta vessant en dos sectors amb pluviometries contrastades: la conca del Tet, amb precipitacions relativament escasses, i la conca del Tec, amb precipitacions abundants.
La vessant sud-occidental (alta conca del Segre), la més extensa del Pirineu oriental, és l’única que presenta, en certs sectors, una clara tendència cap a la semi-aridesa; aquesta característica s’explica per l’ombra pluviomètrica que exerceixen sobre aquest àmbit les dues serralades que constitueixen aquesta part del Pirineu. Finalment, la vessant sud-oriental (altes conques del Llobregat i del Ter-Freser) és la que presenta unes influències mediterrànies més marcades: les precipitacions estivals sovint superen els 300 mm, a causa de l’agreujament dinàmic que experimenten els fluxos d’aire humit mediterrani, molt persistents a l’estiu, en remuntar les muntanyes d’aquesta vessant.
Referències
ALBENTOSA, L. M., 1973, Los climas de Cataluña. Estudio de Climatología dinámica (tesi doctoral), Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona.
ALBENTOSA, L. M., 1975, Los climas de Cataluña. Estudio de Climatología dinámica (resum de la tesi doctoral), Barcelona, Universitat de Barcelona.
GUILLÉ, A. M. i PUIGCERVER, M., 1970, «Sobre las contribuciones relativas de las precipitaciones locales y generalizadas a la precipitación total en Cataluña», Revista de Geofísica, pp. 205‑216.
JANSÀ, J. M., 1969, Curso de Climatología, Madrid, Publicaciones del Instituto Nacional de Meteorología.
LISO, M. i ASCASO, A., 1969, Introducción al estudio de la evapotranspiración y clasificación climática de la cuenca del Ebro, Zaragoza, Aula Dei.
MAREZ, A., 1944, «Les régions naturelles des Pyrénées méditerranéennes», Société Languedociènne de Géographie, vol. XV, núm. 2, pp. 91‑109.
PARDÉ, M., 1953, «Le régime des cours d’eau pyrénéens», Instituto de Estudios Pirenaicos, núm. 27, pp. 5‑16.
PÉDELABORDE, P., 1959, La circulation atmosphérique sur les Pyrénées françaises, París, CDU.
QUENEY, P., 1963, «Dynamique des courants aériens prés des montagnes», Geofisica e Meteorologia, vol. XI, pp. 1‑11.
QUENEY, P., 1974, Éléments de Météorologie, París, Masson.
SERRAT, D., 1977, Estudio geomorfológico del Pirineo oriental (Puigmal, Costabona), tesi doctoral, Departament de Geomorfologia de la Universitat de Barcelona.
SOLÉ, L., 1951, Los Pirineos, Alberto Martin, ed., Barcelona.
SORRE, M., 1949, Los Pirineos, Barcelona, Juventud.
VIERS, G., 1954, «Les perturbations neigeuses d’origine méditerranéenne dans les régions sous‑pyrénéennes», Revue Géographique des Pyrénées et du Sud‑Ouest, pp. 175‑180.
VIERS, G., 1973, Los Pirineos, Barcelona, Oikos‑Tau.
XERCAVINS, A., 1976, Estudio comparativo del clima de los altos valles del Ter y Freser (tesi de llicenciatura), Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona.
XERCAVINS, A., 1981, «Estudi comparatiu del clima de les altes valls del Ter i Freser» (resum de la tesi de llicenciatura), Estudi General, vol. I, núm. 1, pp. 241‑250.
XERCAVINS, A., 1981, Los climas de montaña media y alta en el Pirineo oriental. Análisis de las precipitaciones (tesi doctoral), Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona.
XERCAVINS, A., 1984, Los climas de montaña media y alta en el Pirineo oriental. Análisis de las precipitaciones (resum de la tesi doctoral), Barcelona, Universitat de Barcelona.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 1985 Agustí Xercavins i Comas
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
