L'evolució del desenvolupament desigual i les formes de reproducció social a Grècia

Resum

Les descripcions oficials de la desigualtat actual a Grècia destaquen la sobreconcentració d’activitats econòmiques, població i riquesa en una única regió metropolitana, Àtica, i en menor grau a Tessalònica. Segons aquesta hipòtesi, les polítiques regionals proposades se centren en la descentralització de la indústria mitjançant incentius al capital i exempcions fiscals, així com amb la ubicació de grans plantes estatals a les regions perifèriques.

Si bé això va ser així durant les dècades de 1950 i 1960, des de mitjans dels anys 1970 la situació ha canviat considerablement. Des de llavors, s’ha produït una descentralització de facto tant de les activitats productives com de la població, posant en qüestió la posició dominant d’Àtica. Aquest patró de desenvolupament relativament nou no és exclusiu de Grècia. En altres països europeus, especialment al sud d’Europa, la descentralització productiva des de mitjans dels anys 1970 i el paper de les petites i mitjanes empreses han transformat les estructures i jerarquies regionals.

Aquests fenòmens són explicats de manera deficient per moltes aproximacions liberals i marxistes al desenvolupament regional. La seva atenció gairebé exclusiva a la producció industrial, als moviments de capital i treball o a l’ocupació «bàsica» —formal, a temps complet, qualificada i masculina— reprodueix un determinisme productiu que sembla inadequat per al període actual de crisi i profunda reestructuració. En aquest article intentem desenvolupar una explicació alternativa de les regions intermèdies i, tot seguit, analitzem tres exemples d’aquestes àrees a Grècia. Atès que la nostra investigació es troba en una fase inicial, les nostres conclusions han de ser considerades com a qüestions a investigar més a fons, més que com a respostes definitives a un debat que encara està obert.