Geògrafs: regeneracionisme i divisió del territori (1879-1899)

Resum

Un període de reformes es va iniciar cap a la meitat de la dècada de 1870, quan el procés de Restauració estava raonablement ben consolidat. El govern conservador semblava disposat a reorganitzar l'Administració regional de la nació i, per això, va nomenar una comissió de reforma administrativa el 1879. La recentment fundada però ja activa Societat Geogràfica de Madrid, aprofitant les intencions reformistes del govern, va organitzar una sèrie de debats sobre la divisió regional d'Espanya, amb l'objectiu d'adquirir prestigi i influència. Entre 1879 i 1881, geògrafs, geòlegs, enginyers, historiadors i militars, com Coello, Saavedra, Pirala i Gómez de Arteche, van participar en aquests debats. Com a resultat, Lucas Mallada va presentar un projecte per a la divisió regional d'Espanya. No obstant això, cap d'aquestes iniciatives va donar lloc a accions concretes i, de fet, a principis de la dècada de 1890, l'esperit reformista que havia caracteritzat l'inici de la dècada anterior no només havia desaparegut, sinó que en alguns cercles intel·lectuals havia estat substituït per un pessimisme que, en el cas d'alguns autors, arribava a extrems fatalistes.

Després de la pèrdua de les colònies el 1898, i com a conseqüència d'aquesta actitud pessimista, la literatura regeneracionista, introduïda anys abans per Lucas Mallada, es va transformar en un programa d'activisme polític. Geògrafs i figures properes, com Joaquín Costa, Macías Picavea i Leopoldo Pedreira, van fer contribucions importants a la formulació d'aquests manifestos regeneracionistes, que posaven èmfasi en la descentralització i el control regional de l'administració pública. Aquests debats, projectes i programes són indicatius de la participació activa dels geògrafs en la política regional durant el període de la Restauració.