La ciutat-jardí d'iniciativa oficial espanyola a l'època franquista: el cas del grup d'habitatges sindicals de Sant Narcís de Girona

Resum

A la primera part d’aquest article s’estudia el paper que han tingut els diferents agents urbans (els propietaris del sòl, l’Estat i els organismes públics locals) que, directament o indirectament, han intervingut en la gènesi del Grup d’habitatges sindicals de Sant Narcís de Girona; els interessos d’aquests agents no són coincidents, i això demostra la manca d’unitat de la classe social dominant. Es posa de manifest la presència de grans propietaris rurals al Pla de Girona; la intervenció permanent de l’Estat en la construcció i promoció d’habitatges del tipus «cases barates» durant els primers anys de la postguerra (anys en què es construeix Sant Narcís); la identificació d’interessos entre els organismes públics locals –l’Ajuntament– i els propietaris del sòl; i una dependència cada cop més accentuada de Sant Narcís respecte del centre de Girona. El Grup d’habitatges sindicals de Sant Narcís, a banda de presentar característiques pròpies de barri enjardinat, forma una unitat urbana molt original, ja que en un espai reduït s’hi troben diferents unitats morfològiques unides entre elles per un mateix estil arquitectònic que li confereix una marcada uniformitat respecte de l’entorn.

La segona part de l’article està dedicada a l’estudi de la població de Sant Narcís, que presenta un envelliment progressiu i un abandonament del barri. Això és resultat d’una degradació urbana continuada i d’una composició social heterogènia, repartida de manera desigual segons la categoria de l’habitatge ocupat, fet que determina una clara segregació social espacial.