Aproximació a l'estructura de l'àrea metropolitana de Barcelona : les relacions d'intensitat diària

Resum

La magnitud i el sentit dels desplaçaments quotidians, especialment cap al lloc de treball (commuting), que defineixen el denominat Daily Urban System, constitueixen un dels criteris fonamentals per identificar les àrees metropolitanes (tot i que no és l’únic, ja que també cal considerar factors com el volum, la densitat i el tipus d’ocupació de la població). L’estudi d’aquests desplaçaments a la regió de Barcelona durant el període 1970-1981, mitjançant l’aplicació d’un algoritme d’agrupació nodal basat en la teoria de grafs a les dades de mobilitat obligada que ofereixen els censos i padrons de població, suggereix que, en aquest cas, més que parlar d’una àrea metropolitana entorn de Barcelona, convé parlar d’una àrea de relacions metropolitanes estructurada al voltant de dos focus: Barcelona i una sèrie de subcentres -les que tradicionalment s’anomenen ciutats mitjanes. Així es poden distingir tres estructures territorials interconnectades i clarament diferenciades: una àrea metropolitana de Barcelona pròpiament dita, una àrea perimetropolitana al voltant dels esmentats subcentres, i una àrea intermèdia de transició sota la influència creixent de Barcelona.