Capital i localització industrial

Resum

La teoria tradicional de la localització industrial s'ha basat en variants de l'economia neoclàssica, ja sigui a l'equilibri parcial i a la minimització dels costs (teoria weberiana) o a l'equilibri general i a la maximització dels ingressos (teoria del lloc central). Aquesta tradició ha patit un cert descrèdit en amplis sectors de geògrafs, per la qual cosa els geògrafs de la indústria han continuat impulsant la investigació empírica sobre la localització industrial mentre buscaven orientacions teòriques des de noves bases. S'han construït models sobre, per exemple, el cicle de producció, la difusió de les innovacions, els desequilibris regionals del creixement. La presa de decisions marginal, l'estructura organitzativa, la resposta a l'entorn i les connexions. Tanmateix, aquest esforç resulta insatisfactori des de diversos punts de vista, principalment a la caracterització equivocada de l'economia com un sistema industrial, a l'èmfasi sobre el canvi tecnològic com a principal procés en acció, a la limitada concepció de l'estructura econòmica en termes de connexions i al fet de relegar el social i el contradictori a l'entorn exterior del sistema.

El marxisme representa una font alternativa de teoria integradora. Recentment, alguns geògrafs de la indústria han començat a fixar-se en Marx, i alguns marxistes han començat a interessar-se per la localització industrial. La principal idea del marxisme és que la necessitat estructural de la societat capitalista és la reproducció ampliada del capital i de les relacions socials capitalistes. Per tant, l'objecte principal de l'anàlisi de la localització industrial ha de ser aquesta dinàmica, més que no pas la «indústria» o la «localització» (espai) o qualsevol dels seus components per separat, com el mercat, l'empresa, les decisions empresarials, la tecnologia o la geografia física.