Tourism development in Catalonia in the last two centuries. A transversal approach
Abstract
This study presents a global review of tourism history in Catalonia in the last two centuries. The main idea is that in this process, different economic, technological, social, and cultural structural forces had a relevant influence on tourism development. These forces enabled the beginning of tourism activity, influenced the Destination Life Cycle and guided the paradigmatic changes in activity. In the analysis, we present the main advantages and inconvenients that tourism development has reported for Catalan economy and society.
Keywords
tourism history, Catalonia, tourist destination, life cycleReferences
ADLER, Judith (1989). «Origins of Sightseeing». Annals of Tourism Research, núm. 16 (1), p. 7-29.
AGARWAL, Sheela (2002). «Restructuring seaside tourism. The resort lifecycle». Annals of Tourism Research, núm. 29 (1), p. 25-55.
ANTON, Salvador (1998). «La urbanización turística: de la conquista del viaje a la reestructuración de la ciudad turística». Documents d’Anàlisi Geogràfica, núm. 32, p. 17-43.
BAYÓN, Fernando (1999). «Política turística», en BAYÓN, F. (dir.). 50 años del turismo español: un análisis histórico y estructural. Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces.
BARBAZA, Yvette (1966). Le paysage humain de la Costa Brava. París: Armand Colin.
BOTE, Venancio (1994). «Turismo y desarrollo económico en España: del insuficiente reconocimiento a la revalorización de su función estratégica». Papers de Turisme, núm. 14-15, p. 117-130.
BURGESS, Jackie; HARRISON, Carolyn; CLARK, Judy (2000). «Recollint valoracions de la natura: perspectives ecològiques, econòmiques i culturals». Documents d’Anàlisi Geogràfica, núm. 37, p. 15-38.
BURKART, Alex; MEDLIK, Susan (1981). Tourism. Past, present and future. Londres: Heineman.
BUTLER, Richard (1980). «The concept of tourism area cycle of evolution: implications for management of resources». Canadian Geographer, núm. 24 (1), p. 5-12.
BUZARD, James (1993). The beaten track: European tourism, literature and the ways to culture, 1800-1918. Oxford: Oxford Clarendon Press.
CALDERÓ, Xavier (1932). El problema del turismo. Barcelona: Emporium.
CALS, Joan (1989). «El turisme i la segona residència». En: NADAL, J. (dir.). CABANA, F. (coord.). Història econòmica de la Catalunya contemporània, vol. VI, p. 321-335. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
CALS, Joan (2000). «La recepción turística y la política de turismo de la democracia en España (1977-1988): entre la descentralización y los cambios en los mercados». Papers de Turisme, núm. 27, p. 75-100.
CÀNOVES, Gemma; VILLARINO, Montserrat (2000). «Turismo en espacio rural en España: actrices e imaginario colectivo». Documents d’Anàlisi Geogràfica, núm. 37, p. 51-77.
CÀNOVES, Gemma; HERRERA, Luis; VILLARINO, Montserrat (2005). «Turismo rural en España: paisajes y usuarios, nuevos usos y nuevas visiones». Cuadernos de Turismo, núm. 15, p. 63-76.
CÀNOVES, Gemma; VILLARINO, Montserrat; HERRERA, Luis (2006). «Políticas públicas, turismo rural y sostenibilidad: difícil equilibrio». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, núm. 41, p. 199-220.
COSTA-PAU, Manel (1966). Turistes, sirenes i gent del país. Barcelona: Ariel.
FÀBREGAS, Esteve (1974). The Costa Brava: before and after the tourist. Barcelona, Madrid: Comercial Atheneum.
FARRERAS, Antoni (1973). El turisme a Catalunya del 1931 al 1936. Barcelona: Pòrtic.
FERNÁNDEZ FUSTER, Luis (1991). Historia general del turismo de masas. Madrid: Alianza Editorial.
FREIXA, Carles (1994). Los ingleses y el arte de viajar: una visión de las ciudades españolas en el siglo XVIII. Barcelona: Serbal.
GÓMEZ DE LA SERNA, Gaspar (1974). Los viajeros de la Ilustración. Madrid: Alianza Editorial. El Libro de Bolsillo, Humanidades; 489.
GRANDÀS, M. Carmen (1988). L’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Sant Cugat del Vallès: Els Llibres de la Frontera.
GUERRERO, Ana Clara (1990). Viajeros británicos en la España del siglo XVIII. Madrid: Editorial Aguilar. Aguilar Maior; 11.
IDESCAT (1984-2006). Anuari estadístic de Catalunya. Barcelona: Institut d’Estadística de Catalunya.
INE (1965-1970). Estadística del movimiento de viajeros en alojamientos hoteleros y acampamentos turísticos. Resúmenes mensuales. Madrid: INE, Servicio de Publicaciones.
INE (1971-1975). Estadística del movimiento de viajeros en establecimientos hoteleros y acampamentos (campings). Resúmenes mensuales. Madrid: INE, Servicio de Publicaciones.
INE (1976-1998). Movimiento de viajeros en establecimientos turísticos. Resumen anual. Madrid: INE, Servicio de Publicaciones.
INE (1999-2006a). Encuesta de ocupación hotelera: Resumen anual. Madrid: INE, Servicio de Publicaciones.
INE (1999-2006b). Encuesta de ocupación en acampamentos turísticos. Resumen anual. Madrid: INE, Servicio de Publicaciones.
IRIBAS, José Miguel; GAVIRIA, Mario (1974). España a go-go: turismo charter y neocolonialismo del espacio. Madrid: Turner.
LAVAUR, Luis (1985). «El turismo español en el siglo de la ilustración. 1715-1793». Estudios Turísticos, núm. 92, p. 49-75.
LÓPEZ PALOMEQUE, Francisco (1999). «Política turística y territorio en el escenario del cambio turístico». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, núm 28, p. 23-38.
MOLINA, Joan Josep (1999). El prototurismo en Catalunya: La Garriga, los balnearios y las aguas termales (1836-1936). Memoria de investigación. Girona: Universitat de Girona, Departament de Geografia, Història i Història de l’Art.
MONTANER, Jordi (2000). «Els inicis del turisme d’hivern a Catalunya». Estudis de Turisme de Catalunya, núm. 7, p. 37-40.
MORRELL, Jemina; CORMACK, Bill (2001). The history of tourism. Thomas Cook and the origins of leisure travel. Londres: Routledge.
MUNTANYOLA, Albert (1932). Organització turística de Catalunya. Barcelona: Arts Gràfiques L’Estampa.
OBSERVATORI DE TURISME DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (2007). Balanç anual. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.
OMT (2005). Tourism Market Trends 2005 – Europe. Madrid: Organización Mundial del Turismo.
PEMBLE, John (1987). The mediterranean passion: Victorians and Edwardians in the South. Oxford: Oxford University Press.
PLANES, Ramon (1969). El modernisme a Sitges. Barcelona: Selecta.
PLOG, Stanley (1973). «Why destination areas rise and fall in popularity?». The Cornell Hotel and Restaurant Administration Quarterly, núm. 14 (3), p. 13-16.
PRIESTLEY, Gerda (1978). Transformaciones en dos pueblos de la costa catalana a partir de 1940, con especial referencia al período 1965-1976. Tesis doctoral. Bellaterra (Cerdanyola): Universitat Autònoma de Barcelona, Facultad de Filosofia y Letras.
PRIESTLEY, Gerda (1984). «Sitges, Playa de Oro: la evolución de su industria turística hasta 1976». Documents d’Anàlisi Geogràfica, núm. 5, p. 47-74.
RIBBANS, Geoffrey (1955). Catalunya i València vistes pels viatgers anglesos del segle XVIIIè. Barcelona: Barcino.
RICA, Agustín Hernando (2001). «Geografía e identidad nacional: las primeras geografías de Cataluña». Documents d’Analisi Geogràfica, núm. 38, p. 55-86.
ROBERTSON, Ian (1976). Los curiosos impertinentes: viajeros ingleses por España. 1760-1855. Madrid: Editora Nacional.
ROMA, Francesc (1996). Història social de l’excursionisme català: dels orígens a 1936. Barcelona: Oikos-Tau.
SALVÀ TOMÀS, Pere A. (1998). «Los modelos de desarrollo turístico en el Mediterráneo». Cuadernos de Turismo, núm. 2, p. 7-24.
SÁNCHEZ, Alejandro (1994). Barcelona, 1888-1929: Modernidad, ambición y conflictos de una ciudad soñada. Madrid: Alianza Editorial.
SALÓ, Albert (2007). El sector turístic a l’economia catalana: repercussions macroeconòmiques i indicadors d’oferta i demanda. Papers de treball. Departament d’Economia i Finances. Direcció General d’Anàlisi i Política Econòmica.
TATJER, Mercè (1991). Els establiments de banys a la Barcelona del segle XIX: Entre la higiene i l’oci de la societat industrial. Actes del I Congrés d’Arqueologia Industrial. Barcelona: [s.n.]
VERNON, Raymond (1966) «International Investment and International Trade in the Product Cycle». The Quarterly Journal of Economics, núm. 80 (2), p. 190-207.
VIDAL, Dolors (2005). L’imaginari monumental i artístic del turisme cultural: El cas de la revista Barcelona Atracción. Tesis doctoral. Girona: Universitat de Girona.Departament de Geografia, Història i Història de l’Art.
VILA FRADERA, Josep (1961). Hoteles, hoy. Barcelona: Editur Ediciones.
Published
How to Cite
Downloads
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial 4.0 International License.