La práctica social de los baños de mar. Establecimientos balnearios y actividades de ocio en Cantabria (1868-1936)

Resumen

Cap a mitjan segle XIX, van proliferar a tot Europa galeries i cases per a banys marítims, als quals s'atribuïa uns llocs específics, on incidien tant practiques socials com consideracions mèdiques i estètiques. Aquests espais constitueixen un exemple remarcable per a la comprensió dels processos i les estratègies territorials d'integració i articulació històriques dels espais d'oci litorals.

Per mitjà de l'exemple concret d'una regió espanyola, Cantàbria, s'aborda l'estudi del balnearisme costaner com a fenomen d'interès geogràfic. Per a aquesta finalitat hom es detindrà en el context històric i científic, que va donar lloc a la seva integració social, basada en funcions curatives i de lleure. Després d'analitzar les fonts d'estudi, els aspectes legislatius i les tipologies dels establiments, s'arriba a la conclusió final, la producció final dels espais de platja.