El paisaje vegetal de Menorca a través de la fitotoponimia
Resumen
En el presente artículo, se realiza una interpretación del paisaje de la isla de Menorca a partir del análisis de los fitotopónimos que aparecen en el Mapa Topogràfic Balear a escala 1:5.000. Esta lectura ilustra la realidad paisajística, tanto la relativa a aquellos aspectos propios del mundo agrario, como a aquéllos otros referidos a la vegetación natural o espontánea. Con todo, se constata que la toponimia es una valiosa fuente para estudiar los elementos visuales definidores del territorio menorquín, a la vez que de ésta se puede extraer información de gran interés botánico, biogeográfico e incluso de las características del paisaje histórico de determinados enclaves.
Palabras clave
Menorca, paisaje, toponimia, vegetaciónCitas
BOLÒS CAPDEVILA, Oriol de (1996). La vegetació de les Illes Balears. Comunitats de plantes. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Arxius de les seccions de Ciències, CXIV.
BOLÒS, O. de; MOLINIER, R. (1958). «Recherches phytosociologiques dans l’île de Majorque». Collect. Bot. (Barcelona), 7, p. 699-863.
BOLÒS, O. de; MOLINIER, R.; MONTSERRAT, P. (1970). «Observations phytosiciologiques dans l’île de Minorque». Acta Geobot. Barcinonensia (Barcelona), 5, p. 1-150.
CALDENTEY, Joan (2008). El paisatge actual i històric del Llevant de Mallorca a través de la fitotoponímia. Aspectes físics i socials d’un espai singular. Universitat de les Illes Balears. Tesina de Llicenciatura.
CALDENTEY, Joan; GRIMALT, Miquel; ORDINAS, Antoni (2006a). «El paisatge vitícola actual i històric de Mallorca a través de la toponímia». XVIII Jornada d’Antroponímia i Toponímia (2005), Palma: Universitat de les Illes Balears, p. 63-70.
CALDENTEY, Joan; GRIMALT, Miquel; ORDINAS, Antoni (2006b). «La fitotoponímia com a element definidor del paisatge. El cas de Selva». XVIII Jornada d’Antroponímia i Toponímia (2005). Palma: Universitat de les Illes Balears, p. 109-121.
CAMPS, F. (1917). «Topònims menorquins composats de Lluc». La Veu de Mallorca, 4 de gener de 1917 i 5 d’abril de 1917.
CASASNOVAS CAMPS, M. A.; FLORIT NAVARRO, M. P. (1994). «Onomàstica i toponímia del terme des Mercadal (Menorca) segons el padró general de 1829». Butlletí Interior Societat d’Onomàstica, LVIII, p. 33-44.
CASASNOVAS MARQUÈS, L. (1951). «Alrededor de nuestra toponimia». El Iris. Menorca.
CASASNOVAS MARQUÈS, L. (1952). La toponimia de Menorca. Tesi doctoral inèdita en Filologia Romànica. Barcelona.
CASASNOVAS MARQUÈS, L. (1955). «Nomenclatura agrícola en la toponimia menorquina». Miscel·lània Filològica dedicada a Mn. Griera, I, p. 159-174.
COROMINES, Joan (1979-1991). Diccionari etimològic i complementari de la lengua catalana. Barcelona: Curial-Caixa de Pensions, 9 vol.
COSTA SAVOIA, Ernest (1989). «Les senyes dels pescadors de Fornells (Menorca)». Butlletí Interior Societat d’Onomàstica, XXXVI, p. 28.
DARBY, H. C. (1957) .«Place names and geography». The Geographical Journal, 123, p. 387-392.
DORION, Henri; POIRIER, Jean (1975). Lexique des termes utiles à l’etude des noms de lieux. Quebec: Les Presses de l’Université Laval.
FERRER, J. (1909). «Nuevos datos sobre la isla de Menorca. Nomenclatura que emplean los pescadores de esta isla para designar los diferentes puntos de la accidentada costa de Menorca». Revista de Menorca, IV, p. 177, 235, 287, 341, 367 i s.
GRIMALT, Miquel; ORDINAS, Antoni; CALDENTEY, Joan (2006). «El paisatge vegetal de Santa Maria del Camí a través de la fitotoponímia». V Jornades d’Estudis Locals (2006). Santa Maria del Camí: Ajuntament de Santa Maria del Camí, p. 319-327.
GRIMALT, Miquel; RODRÍGUEZ, Raquel (2005). «The thematic maps derived of the microtoponymy as geographic information source». Ramón M. Lorenzo Martínez (ed.). XXII International Cartographic Conference. Coruña. Theme 26.
HERNÁNDEZ, P. (1947-50). «Topónimos menorquines». El Iris, 6 de desembre de 1947 al 7 d’octubre de 1950.
INE (1999). Censo agrario [en línia].
LLAUGER ROSSELLÓ, Joan Antoni; ORDINAS GARAU, Antoni; PLANISI GILI, Hermínia (2007). Nomenclàtor de la toponímia major de les Illes Balears. Palma. Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears. Conselleria d’Educació i Cultura. Govern de les Illes Balears.
LÓPEZ CASASNOVAS, J. (1982). «La toponímia de Menorca. Estudis. Estat actual». Butlletí Interior Societat d’Onomàstica, IX, p. 25-31.
MARI, A. (1982). «Alguns topònims del terme d’Es Castell». Menorca, 20 de febrer de 1982, p. 19.
MASCARÓ PASARIUS, Josep (1946-1951). Mapa general de Menorca. 14 làmines de 30 x 38 cm. Maó: Imp. M. Sintes Rotger (reedic. 1987. Palma de Mallorca: M. Portas).
MASCARÓ PASARIUS, Josep (1953). Nomenclátor de Menorca. Catálogo de accidentes de la costa. Catálogo de fincas rústicas y breves notas arqueológicas. Ciutadella: Impr. Gabriel Camps.
MASCARÓ PASARIUS, Josep (1954). «Erratas en la toponimia de la cartografia menorquina». Monte Toro. Menorca.
MASCARÓ PASARIUS, Josep (1955). «La religión en la toponimia menorquina». Monte Toro, 120. Menorca.
MASCARÓ PASARIUS, Josep (1973). Nomenclátor de Menorca II. Catálogo de fincas rústicas. Ciutadella: Imp. Allés.
MASCARÓ PASARIUS, Josep (1976). Mapa de Menorca. 70 x 49 cm. Palma de Mallorca: Gràfiques Miramar.
MASCARÓ PASARIUS, Josep (1980). «La toponímia cartogràfica de Menorca a través del temps». Menorca, 16 de novembre de 1980.
MASCARÓ PASARIUS, Josep (1981). «Cartografía de Menorca». Geografía e Historia de Menorca, II, p. 864-910.
MASCARÓ PASARIUS, Josep (1982). Mapa topográfico de Menorca. Escala 1:50.000. 136 x 98 cm. Barcelona: Savir.
ORDINAS GARAU, Antoni (1991). «Menorca a través de la seva toponímia». El Mirall, 47, p. 19-21.
ORDINAS GARAU, Antoni (1992). «Oronímia, hidronímia i fitonímia. Una aproximació a la terminologia geogràfica del paisatge natural menorquí». Treballs de Geografia, 44, p. 145-152.
ORDINAS GARAU, Antoni (1994). Actualització del recull bibliogràfic de toponímia i antroponímia de les Illes Balears. Palma: Universitat de les Illes Balears. Publicació dels departaments de Ciències de la Terra i de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB.
ORDINAS GARAU, Antoni (1998). Cartografia i toponímia. Palma: Conselleria d’Educació, Cultura i Esports del Govern Balear.
ORDINAS GARAU, Antoni (2001). Geografia i toponímia a les Illes Balears: La terminologia geogràfica en els noms de lloc. Palma: Moll.
ORDINAS GARAU, Antoni (2004). «Els ensenyaments fisiogràfics de la toponímia. Genèrics orogràfics del Migjorn». Història natural del Migjorn de Menorca: el medi físic i l’influx humà. Joan J. Fornós, Antoni Obrador, Vicenç M. Rosselló (eds.). Monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears, 11, p. 315-326.
ORDINAS, Antoni; GRIMALT, Miquel; CALDENTEY, Joan (2007). «Marines i garrigues a Mallorca, geografia de dos genèrics toponímics». XIX Jornada d’Antroponímia i Toponímia (2006). Palma: Universitat de les Illes Balears, p. 223-229.
ROSSELLÓ BORDOY, Guillem (1986). «Algunes notes sobre toponímia de Mallorca i Menorca». Homenaje a D. Jesús García Pastor, bibliotecario. Palma de Mallorca, p. 79-84.
ROSSELLÓ VERGER, Vicenç M. (2004). Toponímia, geografia i cartografia. València: Universitat de València.
SALORD, J. (1952a). «Toponimia y arqueología. Sa Canassia = L’Església». Monte Toro.
SALORD, J. (1952b) . «Toponimia y arqueología». El Iris. Menorca.
SEGUÍ CHINCHILLA, J. I. (1983). La costa de Menorca. 22 mapes + 1 mapa guia. Maó: Club Marítimo de Mahón.
TORT, Joan (2000). «La geografia, els noms de lloc i la descripció del territori», a MATEU, J. F.; CASANOVA, E. (eds.). Estudis de toponímia valenciana. València: Denes, p. 491-497.
TORT, Joan (2000). «Els noms de lloc i la geografia. La toponímia com a eina per a la conceptualització de l’espai». Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior, 83, p. 86-98.
TORT, Joan (2001). «La toponímia com a camp de coneixement interdisciplinari. Algunes bases teòriques i epistemològiques per a l’estudi dels noms de lloc». Scripta Nova, 86.
TORT, Joan (2002). La toponímia del Baix Camp. Una interpretació geogràfica. Reus: Associació d’Estudis Reusencs.
TORT, Joan (2003). «A propòsit de la relació entre toponímia i geografia: el principi de “significativitat territorial”», a CASANOVA, E.; VALERO, L. R. (eds.). XXIX Col·loqui de la Societat d’Onomàstica. Teulada: Denes, p. 675-688.
Publicado
Cómo citar
Descargas
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0.
