La configuració dels circuits «de proximitat» en el sistema alimentari: tendències evolutives
Resum
L’organització espacial del sistema alimentari comporta una divisió del treball i del capital entre llocs al llarg de les cadenes productives, que estan connectades mitjançant els fluxos (de capital, de mercaderies, d’informació, de tecnologia, etc.) necessaris per a la producció i la circulació de l’excedent. Els «circuits de proximitat» comprendrien aquells fluxos orientats cap als mercats locals i regionals, amb característiques vinculades a una localització més propera a l’origen natural dels aliments i a una gran participació de petits agents (economía familiar, artesanal, etc.). Malgrat la pressió cap a una tendència a l’allargament —imposada al sistema alimentari per desenvolupar les forces productives—, aquests circuits podrien incrementar l’apropiació territorial de la renda gràcies a la concentració espacial de funcions o a l’explotació de la qualitat superior dels productes de la terra. Els beneficis dependrien de la renda diferencial aconseguida pels agents locals o regionals.
Paraules clau
sistema alimentari, artificialització, circuits de proximitat, cooperació espacial, apropiació territorial de la rendaReferències
CABEDO, C. L. (2007). «El sabor de la naturaleza. Estrategias de desarrollo en espacios naturales protegidos». IX Congreso Español de Sociología. Poder, Cultura y Civilización. Barcelona.
CALDENEY, P. (1998). La nueva economía agroalimentaria. Madrid: Agrícola Española.
CASTILLO, R. A. (2005). «Dinâmica regional e circuitos espaciais de produtos agrícolas no Brasil». Anais do VI Encontro da Associação Nacional de Pós-Graduação e Pesquisa em Geografia. Fortaleza (Brasil).
CONTRERAS, J.; ARNÁIZ, M. G. (2005). Alimentación y cultura: Perspectivas antropológicas. Barcelona: Ariel.
COOK, I.; CRANG, P. (1996). «The world on a plate. Culinary culture, displacement and geographical knowledges». Journal of Material Culture, Londres: vol. 1 (2), p. 131-153.
DAVIS, J. H.; GOLDBERG, R. A. (1957). A concept of agribusiness. Boston: Harvard University.
DIAS, J. (2005). A construção institucional da qualidade em produtos tradicionais. Rio de Janeiro: UFRRJ.
GROSSBERG, L. (1995). «The Space of Culture, The Power of Space». En: CHAMBERS, I.; CURTI, L. The Post-Colonial Question: Common Skies Divided Horizons. Londres: Routledge, p. 169-188.
JESÚS, G. M. de (1991). O lugar da feira livre na grande cidade capitalista: Conflito, mudança e persistência. Rio de Janeiro: UFRJ.
MALASSIS, L. (1973). Économie Agroalimentaire. Tomo I, Économie de la consommation et de la production agroalimentaire. París: Cujas.
MALUF, R. S. (2004). «Mercados agroalimentares e a agricultura familiar no Brasil: agregação de valor, cadeias integradas e circuitos regionais». Ensaios FEE. Porto Alegre (Brasil), vol. 25 (1), p. 299-322.
MALUF, R. S.; COSTA, C. (1999). «Diretrizes para uma política municipal de segurançaalimentar e nutricional». Revista Pólis, São Paulo, 38, p. 17-53. MAULEON, J. R. (2007). «Sistemas alimentarios en España. Elementos clave de su estructura y dinamismo». IX Congreso Español de Sociología. Poder, Cultura y Civilización. Barcelona.
MIOR, L. C. (2005). Agricultores familiares, agroindústrias e redes de desenvolvimento rural. Chapecó (Brasil): ARGOS.
MONTAGUT, X.; VIVAS, E. (coords.) (2006) ¿Adónde va el comercio justo? Modelos y experiencias. Barcelona: Icaria.
NORTH, D. C. (1990). Institutions, institutional change and economic performance. Cambridge: University Press.
POLAIN, J. P. (2004). Sociologias da alimentação. Os comedores e o espaço social alimentar. Florianópolis: EDUFSC. Traducción de Rossana Pacheco, Carmen Rial y Jaimir Conte.
ROIG, J. M. (2007). La industria agroalimentaria en Cataluña: Localización, estructura financiera y estrategias empresariales de innovación y exportación. Barcelona: CREDAUPC-IRTA, Parc Mediterrani de la Tecnologia, Campus del Baix Llobregat.
SÁNCHEZ, J.-E. (1991). Espacio, economía y sociedad. Madrid: Siglo XXI.
SANTOS, M. (1966). Croissance démographique et consummation alimentaire danas les pays sous-developpés. París: Centre de documentation universitaire, vol. 2.
SANTOS, M. (1971). Les villes du Tiers-Monde. París: Éditions M.-Th. Génin, Librairies Techniques.
SANTOS, M. (1975). L’espace partagé les deux circuits de l’économie urbaine des pays sousdéveloppés. París: Éditions M.-Th. Génin, Librairies Techiniques.
SANTOS, M. (1979). O espaço dividido. Os dois circuitos da economia urbana dos países subdesenvolvidos. Rio de Janeiro: Francisco Alves ed.
SANTOS, M. (2000). La naturaleza del espacio: Técnica y tiempo, razón y emoción. Barcelona: Ariel. Traducción de Maria Laura Silveira.
SANTOS, M.; SILVEIRA, M. L. (orgs.) (2001). O Brasil. Território e Sociedade no início do século XXI. Rio de Janeiro: Record.
TULLA I PUJOL, A. (1993). Procés de transformació agrària en àrees de muntanya. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya.
VERGAPOULOS, K. (1986). «Preço de produção e sistema mecanizado». En: AMIN, S.; VERGAPOULOS, K: A questão agrária e o capitalismo. Rio de Janeiro: Paz e Terra. Traducción de Beatriz Resende.
WILLIAMSON, O. (1985). The economic institutions of capitalism. Nueva York: The Free Press.
WILKINSON, J. (1999). «Perfis emergentes no setor agroalimentar». En: MALUF, R.;
WILKINSON, J. (orgs.). Reestruturação do sistema agroalimentar. Rio de Janeiro: Mauad ed., p. 27-43.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
