Producció de valor, recursos humans i articulació de l'espai. Catalunya com a exemple (1955-1975)

Resum

En aquest text es defensa la formulació que un plantejament genèric de l’anàlisi espacial d’un territori ha de partir de la consideració del procés de producció de valor que s’hi desenvolupa, com a variable independent, sobre l’articulació de l’espai.

En efecte, el sistema productiu, en tant que localització d’unitats productives i conformador social, apareix com un demandant de recursos i, especialment, de recursos humans. El tipus de dinàmica que exerceixi sobre aquests, de necessitat o d’excés, implicarà uns efectes d’atracció o rebuig, generant, entre altres, moviments migratoris diferenciats segons el tipus de producció.

En conseqüència, els moviments de força de treball, i de la població necessària per a la seva reproducció, generaran al seu torn una dinàmica pròpia sobre les necessitats d’habitatge i de serveis complementaris, sobre l’articulació dels nuclis residencials, i així successivament. El cas de Catalunya entre 1955 i 1975 serveix per projectar aquest plantejament en un territori delimitat espacialment i temporalment, tractant-se d’un període que permet apreciar amb gran claredat la seqüència del procés i les seves conseqüències.