Aprofitaments comunals als Montes Francos d’Urnieta (Guipúscoa) i la seva progressiva desintegració durant els anys 1882-1958

Resum

Aquest article és un resum de la Memòria de Llicenciatura presentada el mes de juliol a la Universitat Autònoma de Barcelona. El tema és el procés de desintegració d’una propietat comunal: els boscos comunals d’Urnieta (Guipúscoa), al País Basc.
El conjunt de turons que formen part d’aquestes terres comunals cobreix una superfície d’aproximadament 800 hectàrees (al voltant del 30% del terme municipal). Antigament, proporcionaven als veïns una sèrie de recursos vitals: carbó vegetal, llenya, fusta, pastures i falgueres. I, tot i que l’agricultura era el principal mitjà de subsistència per a la major part de la població, l’ús comunal d’aquests turons representava un complement important dins de l’economia local.
La propietat d’aquests turons era originàriament comunal (amb referències documentades des de l’any 1379), i van ser utilitzats per tota la comunitat fins al 1868, moment en què van passar a ser propietat exclusiva d’un grup reduït d’habitants, en detriment de la majoria, que així va perdre els seus drets tradicionals sobre l’ús d’aquests terrenys. Aquesta propietat restringida es va mantenir fins a l’any 1959, quan els turons van ser venuts a diversos particulars relacionats amb activitats industrials. Així es va posar fi a una activitat que s’havia desenvolupat al municipi durant moltes generacions.
Al llarg de la història de l’explotació d’aquests turons, s’hi van introduir diverses modificacions. Aquest article ofereix una síntesi dels principals tipus d’aprofitament d’aquests terrenys i del seu progressiu abandonament entre els anys 1882 i 1958. La font documental principal per a l’anàlisi d’aquests aspectes ha estat el Llibre d’Actes de la Comunitat.
A mesura que les activitats agrícoles perdien importància al municipi, els turons deixaven també de complir una funció essencial en la vida comunitària. Com a conseqüència lògica, l’interès per conservar aquest patrimoni estava estretament vinculat al manteniment d’un estil de vida rural, que es veia amenaçat per la introducció de formes de vida industrials. La propietat comunal deixava de ser una necessitat i es convertia en un actiu comercial a explotar.